TREBALL DE CANCELLERIA

TREBALL DE CANCELLERIA

Conforme ens acostem al 9 de novembre els matisos prenen relleu: El que es faci la votació o bé no, no dependrà dels “grans pactes”, sinó de les petites argúcies legals. A la CNN el dia 26/6/2014, el President va fer públic els dos escenaris que contempla: el millor seria que Madrid tolerés passivament la consulta. El pitjor fora que s’hi oposés obertament.

Mas reforça tots els contactes (amb el rei, els empresaris, etc.) per aconseguir el primer d’aquests escenaris i neutralitzar el segon. Es conformaria amb què Rajoy no impedís la consulta, per la via de no posar-li entrebancs. La futura llei de consultes la votarà una àmplia majoria (potser, fins i tot el PSC) i serà “legal” pels quatre costats, però Madrid pot recórrer-la i enviar-la al Tribunal Constitucional. Automàticament s’impediria fer la consulta el 9 de novembre, per tràmit judicial.

De manera que no seran els tancs qui frustraran la votació, sinó la insensible i impertorbable litúrgia funcionarial. El neguit polític del President per no haver de beure aquest calze fa que tracti amb tothom. Però sembla que no se’n sortirà. Rajoy ho té decidit. Els poders de l’estat, els partits, etc. li fan costat i ara ja no vol escoltar ningú.

Queda la mediació d’Europa. Una via inexplorada i desestimada sense haver-la provat. Podria ser la solució a les tribulacions del President. Pressionar perquè Madrid toleri passivament la consulta és molt diferent d’allò que s’ha temptejat fins avui. Perquè no es tracta de dir el què ha de fer un país, indicar-li la seva política interior, sinó suggerir-li que deixi fer la consulta, que la toleri, com ho demana el President.

Allò que es pretén és la democràcia. Els països europeus fan consultes sovint i és com es resolen els conflictes. Forma part del sentit comú occidental. El que un país suggereixi a un altre la condescendència per deixar votar, no hauria de ser una “ingerència” internacional. Deixar votar no ha de molestar ni al qui ho proposa, ni al qui ho ha de concedir. De manera que la mediació internacional podria ser més eficient que tots els esforços realitzats.

L’ambaixador dels EEUU a Madrid va declarar aquest 1 de juny que no l’inquieta el futur d’aquesta consulta. Els EEUU s’adaptaran als resultats. Thomas Silberhom del Comité d’Afers del Bundestang i portaveu del CSU, el partit de la Merkel, va defensar públicament els referèndums. De fet, l’actual Alemanya és el fruit d’un referèndum d’autodeterminació. Les 45 cartes sobre la consulta enviades als governs pel President aquest març passat, ha estat molt ben rebudes. Podria seguir, però s’entén que no ha de ser difícil intercedir en favor d’en Mas.

Mas ho ha provat tot. Ha parlat amb el govern, les corts, els tribunals, el rei, els partits, etc. i no ha fructificat res de res. Amb aquest treball a la cartera pot presentar-se als governs del món i sobretot, als d’Europa i demanar-los la seva advocació. Té els vots dels ciutadans i una multitud al carrer que l’avalen.

Isidre Palmada
Banyoles, 1/7/14

Descarrega-te’l

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s