El dia després

EL DIA DESPRÉS

Va ser Joan Tardà en tribuna parlamentària, qui va etzibar: “què pensen fer vostès per frenar la consulta?”. Era una bona pregunta al govern de Madrid. Rajoy, comprenent-la, s’ho devia pensar millor i finalment, es reunirà amb Mas. Per què?

La consulta té dues dates significatives. El 9 de novembre i l’endemà. Què passarà el dia després? Depèn del que succeeixi el dia anterior. Però, en el supòsit que Rajoy es mantingui ferm i prohibeixi la consulta, la substituirà el famós pla B o les plebiscitàries. Aquestes donarien en safata a ERC la iniciativa del govern, tenint en compte les previsions. CiU es trencaria. El PP i el PSC anirien baixant. Etc. Això és, les eleccions provocarien un teatre manifestament independentista, amb ERC de pal de paller d’una coalició d’esquerres i amb la col·laboració patriòtica de Convergència.

Es evident que la causa d’aquest procés l’ocasionaria el xoc de trens. Al impedir la consulta, Rajoy provocaria les eleccions i la votació de programes que inclourien la declaració unilateral d’independència (DUI). D’aquesta manera s’aprofundiria la confrontació i ens aniríem al trencament amb Espanya, immediatament. En efecte, la pregunta d’en Tardà s’inscriu en el moll de la qüestió: Es conscient el govern de Madrid de les conseqüències de la seva tossuderia?

Els catalans han guanyat una batalla amb la seva constància i finalment, sembla que Rajoy està valorant obrir el seu búnquer, sortir a rebre al President i mirar de pactar alguna solució, que no siguin les plebiscitàries. Les contraprestacions poden ser diverses. Però es fa difícil entreveure que el 9 de novembre no es voti. El President hi ha posat el seu prestigi personal i s’hi s’ha de negociar, aleshores la data es mantindrà.

Segurament també s’haurà de mantenir la doble pregunta. Perquè a Rajoy l’interessa més la solució del President que una altra. Mas va suggerir a Madrid que condescendís passivament la consulta, no s’hi oposés, ni fes res de res. Sense activitat, el corrent d’esdeveniments ens deixaria votar i fer l’orni pot tornar-se una virtut, un valor “gallec”, com l’és en Rajoy. De manera que els catalans ho obtindrien tot, d’aquesta negociació. Rajoy que ho sap fer, hauria d’aguantar l’extrema dreta, fer-se el desentès i posar l’atenció sobre un altre conflicte que distregui o anul·li l’efecte dels catalans.

En contrapartida el President i els partits majoritaris s’haurien de comprometre a no activar el resultat de la consulta fins que les eleccions toquessin, a esperar la recuperació dels resultats econòmics i a no provocar conflictes amb les retallades. Rajoy, Mas i els partits majoritaris signarien una “Pax Romana” fins el 2016, a la llum del dia desprès. Un període en el qual el PP cercaria la recuperació a Catalunya i s’apaivagaria un dels conflictes que Europa i el món es miren amb més preocupació.

Isidre Palmada
Banyoles, 14/7/14

Descarrega-te’l

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s