Deixa un comentari

L’única resposta al TC: intensificar la mobilització per la República Catalana Independent

drassanes_blus_ok

COMUNICAT

– El Tribunal Constitucional espanyol ha suspès cautelarment alguns articles de la llei catalana que estableix la creació de les estructures d’Estat. La suspensió ha estat automàtica després que l’alt tribunal hagi admès a tràmit el recurs presentat pel govern espanyol contra diversos articles de la Llei 3/2015 d’11 de març de mesures fiscals, financeres i administratives del Parlament de Catalunya. Aquesta suspensió cautelar suposa un nou atac contra el nostre Poble. Un nou intent de bloqueig i negació de la nostra Nació i de la nostra sobirania per part de les institucions judicials i polítiques espanyoles que posa de manifest el caràcter antidemocràtic d’aquest Estat hereu del franquisme.

No li reconeixem al Tribunal Constitucional cap legitimitat per sobre de les nostres institucions ni cap poder per decidir o condicionar el nostre futur polític.

La millor resposta del Poble català a aquestes actuacions antidemocràtiques és la seva implicació activa en el camí vers la independència amb la mobilització constant, amb un nou Onze de Setembre massiu i cercant el màxim suport social a la independència el que en resta fins el 27S. Impulsant i participant del Debat Constituent que ha d’impregnar les properes eleccions al Parlament dotant-les d’un veritable caràcter plebiscitari i constituent que ens portin definitivament cap a la República Catalana Independent.

Col·lectiu Drassanes, 30 de juny de 2015

Descarrega-te’l

info@drassanes.cat http://drassanes.cat @drassanesCAT

El Col∙lectiu Drassanes és un espai de reflexió i debat, compromès en tres línies de treball: 1- El Referèndum sobre la independència de Catalunya, com a element imprescindible del procés. 2- El desenvolupament d’un procés constituent per proclamar un país nou lliure dels ròssecs del passat. 3- Una República amb un model just de democràcia política, econòmica i social.


Deixa un comentari

Les Sectorials de l’ANC enfilen el Debat Constituent de la futura República Catalana Independent

Publiquem la nota elaborada per l’Equip de Coordinació Intersectorial  de l’ANC -ECI-, organitzadors de la Jornada.

Les Sectorials de l’ANC enfilen el Debat Constituent de la futura República Catalana Independent

Les IV Jornades Sectorials han fixat les bases de col·laboració amb la Convenció Constitucional

IVJornades

Més d’un centenar de participants han debatut sobre la Constitució de la República Catalana Independent. Foto: F.Palau

El debat constituent és protagonista de la nova fase del procés sobiranista i això havia de fer-se notar. Més d’un centenar de delegats en representació de 29 assemblees sectorials han celebrat la IV Jornada de Sectorials de l’ANC per posar en comú el fruit dels debats constituents, discutits i elaborats durant les darreres setmanes i que l’Equip de Coordinació Intersectorial de l’ANC (ECI) ha organitzat i dinamitzat.

Aquesta IV Jornada estava centrada en el “Debat Constituent per a la República Catalana Independent”, és a dir: assenyalar els eixos fonamentals per a una futura Constitució d’una Catalunya independent. Els debats s’han desenvolupat al llarg d’una intensa jornada matinal d’aquest dissabte primaveral 16 de maig al Recinte de l’Escola Industrial de Barcelona.

La benvinguda als assistents ha anat a càrrec del coordinador de l’ECI, Josep Antolí, que ha assegurat que l’objectiu de la Jornada no és redactar cap nou projecte de Constitució, sinó “el de sumar propostes i aspectes de les nostres sectorials als 4 projectes constitucionals ja existents”. Per la seva banda Josep Arranz, secretari de l’Equip de Coordinació Intersectorial, ha remarcat que la participació de l’ANC en el debat constituent no fa sinó recollir allò que ja està en el carrer. “Catalunya, si per voluntat pròpia esdevé una nova nació independent, haurà de dotar-se d’una Constitució i d’unes normes de desenvolupament que li siguin pròpies. És a dir, Catalunya comptarà amb un marc jurídic d’aprofundiment de la democràcia en allò econòmic, polític i social”. Segons continua Arranz “per a les sectorials de l’ANC no és possible elaborar una constitució en el segle XXI sense la participació directa dels ciutadans, és necessari incentivar la participació del conjunt del poble i per això des de les diverses Sectorials que conformem l’ANC estem disposats a aportar el nostre treball en aquesta direcció”.

L’experiència de nous estats a Europa, el paper de Diplocat i la Convenció Constitucional

DSCN2648

Assistents a la Jornada atents a la intervenció de Martí Estruch. Foto: ECI

Previ als debats s’ha comptat amb tres intervencions de nivell que han suscitat una participació intensa i apassionada en el posterior col·loqui. El periodista i director de Vilaweb, Vicent Partal, ha amenitzat els membres de l’ANC sobre la formació de nous Estats amb algunes de les seves experiències com a corresponsal en els processos d’independència com a l’ex-república soviètica d’Estònia i el cas d’Eslovènia a començaments dels anys 90. Les seves experiències viscudes li han servit per a advertir als assistents a la Jornada que “la independència no és una Nit de Reis. És un procés lent, amb fites, que cal veure’l al cap dels anys per a comprovar que el país ha canviat com un mitjó”. I ha reblat: “És possible que algú no s’hagi adonat, però Catalunya ja hi està de ple en el procés cap a la independència”. També ha parlat del paper clau que exercirà Barcelona, Cap i Casal, en el reconeixement internacional del nou estat. “Barcelona té un pes econòmic i polític molt important a nivell internacional i hi ha massa interessos en joc com perquè les potències europees i internacionals no ens facin cas en el precís moment de la independència”. També ha dedicat la seva intervenció en destacar el valor del 9N en l’escena internacional on es va posar en evidència la feblesa de l’Estat espanyol a Catalunya on no va poder imposar la seva autoritat (tot i les sentències del TC i l’extraordinària i inhabitual presència policial). I en canvi el contrapés del comportament exemplarment cívic i l’impressionant nivell organitzatiu de la societat i de les institucions catalanes que foren vistes com a factor d’estabilitat.

DSCN2647

Josep Antolí (dreta) Vicent Partal, Martí Estruch, Josep Arranz i Jordi Rich. Foto: ECI

Martí Estruch, responsable de comunicació internacional del Diplocat -el Consell de la diplomàcia pública de Catalunya- ha explicat durant la seva intervenció la importància de la internacionalització d’un procés d’independència d’un nou estat, per a assegurar que a Catalunya, “els resultats comencen a ser mesurables”, posant com a exemple recent el Debat celebrat al Parlament danés sobre la independència de Catalunya.
Estruch ha mantingut que per a que algú et reconegui, abans és necessari que et conegui. I en essència això és el que està fent Diplocat arreu del món amb Jornades acadèmiques, contactes al més alt nivell amb els principals mitjans de comunicació internacionals i corresponsals del món, treballant de manera coordinada institucions privades de tot tipus -l’ANC entre elles-, agents socials i Govern.
Finalment, Jordi Rich ha pres la paraula. Rich és membre promotor de la Convenció Constitucional i de la qual emana la iniciativa Reinicia Catalunya des d’on també es pretén fomentar el debat constitucional recollint aportacions d’entitats, d’experts i del territori i per la qual cosa disposarà del suport d’una web per on canalitzar el debat. Reinicia, a finals de mes, farà la seva presentació en societat. El sobiranisme civil ja fa mesos que impulsa la discussió sobre com ha de ser el nou estat. S’han redactat diversos esborranys d’una eventual Constitució catalana, i aquesta nova iniciativa aixoplugarà la discussió constituent. En la plataforma hi són presents entitats independentistes i també altres que, malgrat no ser-ho, donen suport al procés d’un nou estat. La Convenció Constitucional impulsa un procés de deliberació de la Constitució que és definit com un procés participatiu i radicalment democràtic.

DSCN2665

El debat ha estat participatiu i intens durant tota la Jornada. Foto: ECI

La Convenció Constitucional vetllarà perquè el procés de redacció de la Constitució catalana es desenvolupi com a mínim en tres fases: una de “participativa”, amb el debat ciutadà, una segona de “representativa” conjunta entre parlamentaris i representants de la societat civil i una darrera etapa de “ratificació” a través d’un referèndum vinculant.
Rich ha versat sobre les parts que ha de tenir una Constitució, les més importants i bàsiques: Definir quin és el subjecte que exerceix la sobirania: el Parlament o el Poble. D’on es desprenen dos grans models: el parlamentari (anglosaxó) o el participatiu o democràcia semi-directa (suís). Els Drets individuals i col·lectius. Així com el repartiment i el control del Poder (divisió de poders). També ha remarcat la importància del sistema electoral, donat que mai és neutre. Conforma majories i l’estabilitat d’un país pot dependre del seu sistema electoral. Tant important com és definir el sistema d’elecció dels representants públics, també ho hauria de ser el disposar d’un sistema de revocabilitat que poques legislacions contemplen. Igualment important és definir el tipus de sistema executiu: presidencialista o semi-presidencialista (una variant del qual és la monarquia parlamentaria) o el conegut com a Directorial o de consens (sistema col·legial en que el Parlament elegeix l’executiu i reflexa la seva diversitat).

Sessió de Treball i conclusions

DSCN2675

Sessió de Treball d’un dels cinc grups de debat. Foto: ECI

A mig matí s’ha procedit a la constitució de cinc taules de treball per grups per a posar en comú el fruit dels diferents debats fets durant les setmanes anteriors i l’elaboració de les conclusions genèriques que seran ara recollides i sintetitzades per l’Equip de Coordinació Intersectorial i enviades a la iniciativa Reinicia per a la seva canalització i aportació al debat. Un debat que a la cloenda de la Jornada s’ha deixat ben clar que aquesta d’avui només era el començament d’un llarg i intens procés deliberatiu i participatiu que cal aprofundir al màxim.

Els grups de sectorials formats han estat: Ciutadania, coordinat per Martha Moreo de la Sectorial d’Immigrants, Benestar, coordinat per Maria Rosa Güell de Sanitat, Economia i Territori, coordinat per David Ros d’Economistes, Cultura,coordinat per Josep Solé de Cultura i Administració, coordinat per Josep Antolí d’Administració Pública.  A cada grup hi han participat en l’elaboració de propostes diverses sectorials.

El gruix de les conclusions s’han centrat en aportacions referents als Drets de ciutadania i a l’exercici de les llibertats individuals i col·lectives, a un Estat al servei de la persona i la col·lectivitat. Dret a una vida digna: serveis socials, alimentació, habitatge, ingressos econòmics mínims, educació i salut universals. A la nacionalitat. A la socialització de l’espai públic com a àmbit de foment de la participació ciutadana. Protecció i prevenció contra les discriminacions i la desigualtat. Dret al treball i defensa d’un lloc de treball digne com a base per aconseguir el bé comú de les persones. Defensa dels valors republicans i democràtics com a base de la dignitat i la llibertat de la persona. Dret a l’accés a la Cultura en igualtat de condicions, considerant aquesta com un dret social de tot ciutadà al mateix nivell que l’educació, l’habitatge o la salut. L’esport com a foment de valors com la cohesió social. Garantir la recerca i la llibertat de càtedra. Debat entre neutralitat de l’estat respecte el fet religiós vs laïcitat. Escola catalana i en català com a llengua vehicular del sistema educatiu. Català i aranés úniques llengües oficials. Un model únic d’ocupació pública per a totes les administracions (una sola escola de l’administració pública, un sol catàleg de treball…) Evaluació continua del servei, transparència de l’administració. Tot ciutadà ha d’arribar a conèixer què es fa amb els recursos i els diners públics. I una direcció pública professional a través dels propis mèrits no subjecte als canvis dels polítics de torn.


Deixa un comentari

Les sectorials de l’ANC debaten la constitució de la futura República Catalana Independent

Cartell IV Jornada-2El proper dissabte 16 de maig la IV Jornada de Sectorials de l’ANC  està destinada al debat constituent per a la República Catalana Independent, que posarà en comú el fruit dels debats d’unes 25 sectorials  de l’ANC realitzats durant les darreres setmanes i que l’Equip de Coordinació Intersectorial de l’ANC ha organitzat i dinamitzat.

Aquestes IV Jornades són convocades per l’Equip de Coordinació Intersectorial de l’ANC i se celebraran al Recinte de l’Escola Industrial, a l’edifici 25 – Espai S-6 (entrada per Rosselló/Borrell) de Barcelona.

S’iniciaran a les 9,30h. amb la benvinguda a càrrec de Josep Antolí, coordinador de l’ECI i Josep Arranz, secretari de l’ECI. A continuació  els organitzadors ens han anunciat una conferència sobre la Formació de nous Estats, a càrrec de Vicent Partal, periodista i director de Vilaweb i Martí Estruch, responsable de comunicació internacional del Diplocat. Aquestes intervencions obriran els debats de la Jornada, que continuarà (10.30 h) amb l’exposició  de la iniciativa  de la Convenció Constitucional: “La Convenció Constitucional, radicalitat democràtica“, a càrrec de Jordi Rich, membre del grup promotor.

Després d’un breu descans, cap a un quart de dotze, es reprenen les Jornades amb la sessió de  treball dividida en  sis taules,  per grups de Sectorials: Ciutadania, Benestar, Economia i Territori, Cultura, Administració i Afers Exteriors. Posada en Comú del fruit dels diferents debats fets durant les setmanes anteriors i elaboració de les conclusions genèriques.

Cap a les 13,30 h arribarà l’hora de l’exposició de les Conclusions generals al plenari  de cada grup per part de cada relator i  cloenda de la Jornada cap a les 14,30h.

Des de l’organització d’aquesta Jornada s’insisteix en la necessitat que Catalunya es doti d’una Constitució i unes normes de desenvolupament que li siguin pròpies, si  la  voluntat majoritària del Poble Català  és esdevenir un nou estat independent. És a dir, Catalunya comptarà amb un marc jurídic d’aprofundiment de la democràcia en allò econòmic, polític i social que ha d’obrir espai a una societat més justa i igualitària, moderna, oberta i solidària, on no càpiga cap tipus de discriminació i on la corrupció no sigui possible.

Ara bé, no és possible elaborar una constitució en el segle XXI sense la participació directa dels ciutadans. Les sectorials participants en aquesta Jornada no contemplen que les normes de convivència de la nostra societat vinguin determinades des de despatxos que donin entrada únicament als cercles de poder polític, corporatius, financers, militars o religiosos. Es necessari incentivar la participació del conjunt del poble i per això des de les diverses Sectorials que conformen l’ANC hi ha plena disposició a aportar el seu treball en aquesta direcció. De tot plegat,  dissabte vinent enfilaran el debat.


Deixa un comentari

Full de Ruta cap a la independència, suport crític i propositiu

drassanes_blus_ok

COMUNICAT

Full de Ruta cap a la independència, suport crític i propositiu

Amb relació al document presentat el dia 30 de març per CDC i ERC, juntament amb l’ANC, Òmnium i l’AMI, el Col·lectiu Drassanes

Manifesta que aquest Full de ruta, tot i les seves mancances, ajuda a concretar diverses passes necessàries en el procés cap a la proclamació de la República Catalana Independent i és per això que considerem que representa un avenç significatiu respecte la situació d’atzucac creada després del 9-N. Amb tot, només obtindrà la credibilitat necessària en la mesura que se n’ampliï el suport amb d’altres forces polítiques i socials i s’emprenguin des d’ara sense més ambigüitats, de manera clara i definitiva, accions polítiques decidides.

Considera que la tàctica emprada, de donar a conèixer un text subscrit només per una part -important, però no exclusiva- dels actors implicats en el procés, evidencia un cert menyspreu cap a d’altres actors indispensables per aconseguir la majoria social necessària i sembla orientat a dissenyar un procés sense ruptura. Hauria estat més oportú continuar les converses, ja existents, amb aquests actors per tal de presentar un full de ruta autènticament inclusiu de les diverses sensibilitats socials i polítiques de la ciutadania.

Considera especialment rellevant que el document expressi la necessitat de la participació ciutadana en el procés de redacció de la Constitució, a partir de la Convenció Constitucional Catalana, però al mateix temps alerta que:

a) aquesta participació no s’ha de fer a partir d’una proposta d’un text, que la ciutadania podria “esmenar”, sinó que s’ha de començar des de la base social, mitjançant un mecanisme d’assemblees obertes a tothom, a partir de les iniciatives que puguin aparèixer, tant des dels nous ajuntaments sorgits de les eleccions del maig, com de les diverses plataformes territorials i sectorials que ja actuen arreu del país.

b) aquest procés assembleari no s’ha de posposar per a després del 27S, de fet ja ha començat per iniciativa popular en molts àmbits, i per tant ha de continuar i cal impulsar-ne encara més la participació. La ciutadania ha de saber què significa la independència i esdevenir una República abans de dipositar el seu vot en unes eleccions que es volen plebiscitàries.

Expressa la seva preocupació per l’allargament innecessari del procés que se’n deriva de la proposta de calendari que prolonga les primeres actuacions de caire constituent fins passades les eleccions del 27 de setembre.

Insta les parts signants del document a avançar cap a un full de ruta que incorpori de manera clara la necessitat d’unes mesures immediates i concretes per abordar l’emergència social que viu el país i que no es poden perllongar en el temps. Cal una aposta decidida per a la recuperació de l’estat social, dels drets socials i dels serveis públics essencials, cal concretar un pla de rescat ciutadà.

Considera que el Parlament de Catalunya ja va fer en el seu dia una Declaració de Sobirania i que, per tant, el nou Parlament sorgit de les eleccions del 27S el que ha de fer és exercir-la i declarar de manera solemne i immediata la seva decisió de constituir una República Catalana Independent, que es veuria ratificada posteriorment, conjuntament amb la nova Constitució, en un referèndum al final del procés.

Considera que el “marc de relacions” amb el Regne d’Espanya no pot ser en absolut objecte de “negociació”. El que s’ha de negociar amb l’estat espanyol és només el repartiment d’actius i passius, els termes de la secessió. Les relacions amb el Regne d’Espanya s’han d’emmarcar dins de les relacions amb la comunitat internacional en el seu conjunt.

Finalment, fem una crida al poble català a mantenir-se ferm en la seves reivindicacions d’independència nacional i de justícia social i de mostrar la seva disposició a la mobilització activa en tot moment com l’única garantia que els anhels de llibertat i igualtat no seran bescanviats per interessos particulars, ni recularan davant de pressions externes.

Col·lectiu Drassanes, 1 d’abril de 2015

info@drassanes.cat

http://drassanes.cat/

@DrassanesCAT

Descarrega-te’l

El Col∙lectiu Drassanes és un espai de reflexió i debat, compromès en tres línies de treball: 1- El Referèndum sobre la independència de Catalunya, com a element imprescindible del procés. 2- El desenvolupament d’un procés constituent per proclamar un país nou lliure dels ròssecs del passat. 3- Una República amb un model just de democràcia política, econòmica i social.