COM EN EL FUTBOL

ICV ha fet el que en el futbol s’anomena un xut endavant. Perquè ¿què és un estat lliure i sobirà en una Espanya plurinacional? Doncs, un xut endavant. Quan el jugador no sap que fer, sempre pot xutar endavant. Ningú li ho criticarà. Porta el joc més a prop de la porta enemiga. Aleshores, no fa cap mal.

Hi ha hagut èpoques, el franquisme per exemple, que això mateix d’ICV era el millor. Tornar, ara, a subordinar la solució de Catalunya a la correlació de forces de l’estat espanyol és un xut endavant. És xutar sense estratègia, per inèrcia i al marge del treball d’equip. Avui, Catalunya està a les portes del gol, davant mateix del porter. El xut d’ICV no ajuda ningú. Fa perdre el temps i fins i tot és contraproduent.

L’estat lliure i sobirà en una Espanya plurinacional és un concepte que l’hem criticat a Unió mantes vegades. Freud en diria sublimació. Una eixida a la defensiva, davant una realitat hostil. El pànic que provoca la portaria i el gol (que no podem fallar), incorpora aquestes eixides freudianes. Francesc Homs, el conseller, és contundent: “La independència “low-cost” no existeix” digué en el cicle de conferències d’Enric Vila i convidava a fer-nos grans i assumir costos i responsabilitats.

Un altre aspecte del futbol és la tesi de Pere Puges, un dels cervells de l’ANC, que proposa avançar els defenses i xutar a porta. “Vam deixar-ho en mans dels partits i ara veiem que va ser un error” deia en una entrevista a Vilaweb i reblava: “els partits són la baula feble del procés” i és que no es pot triangular i triangular. Una DUI no s’impulsa amb ambigüitat. F. Homs li contestaria que el rol i la fina orfebreria no es pot substituir. L’equip va quedar clar l’onze de setembre i les eleccions del 2012 i no és convenient variar-lo ara, que s’està a punt de xutar a porta. Endemés, el 14 de gener 2015, la fórmula del 27S es va pactar i tancar.

Les institucions estan elaborant el full de ruta a la callada, a la penombra i amb precisió. El govern es reestructura, ERC ja hi té uns bons directors. Fora de la institució, en els partits, hi ha l’algarada i la cridòria, és veritat. Però el poder té això, l’aparador i la cuina. També hi ha els cambrers que estan prop de la gent i veuen el tràfec i els desigs d’uns i altres. Qui ha de portar a port el procés i obrir l’endemà és l’equip. Com en el futbol, no es poden aplicar fórmules tramposes, ni intercanviar els papers.

A la Independència s’hi arribarà per les institucions. Els acords internacionals que d’ara endavant s’aconseguiran les donarà més poder. Aquest vindrà, sobretot, dels partits i dels vots en el 27S. Les institucions hi ajudarien molt si, passades les municipals, un govern de concentració impulsés els objectius a votar. Com en el futbol guanyen els equips, els millors.

Isidre Palmada
Banyoles,13/4/15

Descarrega-te’l

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s