CONTRICIÓ

CONTRICIÓ

Estimat Àngel Ros, perdona’m. Sí, sí, perdona’m. Necessito el teu perdó. El necessito de tot cor. No puc viure en el remordiment. Em desconsolo i em retrec la meva altivesa, la meva sornegueria, el menyspreu. T’ho suplico, Àngel, no m’ignoris, acull-me amb bonhomia. Necessito la teva consideració.

Ara veig ben clar, que el dia 9 de novembre serà el dia de la “no consulta”, com l’ha batejat el teu estimat Miquel Iceta. El dia que l’independentisme rendirà els honors, abaixarà el cap orgullós i claudicarà. Serà una diada dolorosa, de llàgrima viva i de desconsol: El jorn dels miserables! Ens mirarem, ens interrogarem i cercarem la pietat fràgil de l’auxili.

Jo personalment, ja fa quinze anys que lluito per la independència. He estat un entusiasta, un animador. Un dels de baix, allunyat de la caspa i dels càrrecs. Però m’ho he cregut, això de la independència! Encara la sostinc, no et pensis. Però no sóc cap babau, ni cap fanàtic embriagat. Sé reconèixer les seves limitacions, tot i que l’estimo amb follia.

Quan va néixer l’Assemblea i anàvem per les viles i barris allò era gasolina. La independència i el dret de decidir s’encomanava com una epidèmia. Quina felicitat, Àngel, sentir-se acollit i per tanta gent! De fet les consultes, les manifestacions del 2010, 2012 i la via del 2013 ho testimonien. Tu mateix n’has quedat atordit, de tant èxit. Prou ho he vist. Ningú explicaria les teves diferències amb en Pere Navarro sense la teva clarividència.

Però la veritat és que en Pere tenia raó i tu te’n vares adonar, ràpidament. Ara ets el portaestendard de l’Iceta i jo t’he de suplicar l’acatament. Sense l’acord no hi haurà res, fins i tot per preguntar s’ha de demanar permís, sostenies. Sí, sí, demanar permís. Jo somreia. El poble i la democràcia són sobirans, et responia. Els dos ens quedàvem en la nostra posició. Tu amb el neguit de saber la veritat en un desert i jo en l’abundància de l’estupidesa.

No hi fa res que el vuitanta per cent dels catalans vulguin votar, ni que ho hagin sostingut a les urnes o que s’hagin mobilitzat per escampar la independència i el dret a decidir entre els seus amics, coneguts i trobats. No compta l’assistència a actes de tot tipus i els testimonis de molts, res té cap importància. Allò que es cou és a un altre nivell. Ara, els partits no ho tenen clar. Fins i tot parlen d’unes noves etapes, de què cal madurar una mica més, de fer l’orni i obeir les lleis de Rajoy. Desprès ho enllestirem.

Què no som una nació? Que no tenim drets naturals? Que si tots volem votar no podem? Què no s’hi varen comprometre electoralment? Doncs no. Es veu que no era això, allò que ells preveien i no hi ha més cera que la que crema. Ens hi hem de conformar. I ja veus, estimat Àngel Ros, jo, el bocamoll de la independència, m’haig d’empassar totes beines, fer una contrició sincera i disposar-me a treballar per una nova etapa. Els partits ens conviden a continuar el procés amb seny i acatar, de primer, la vostra reforma de la constitució. Després ja ho celebrarem!

Isidre Palmada
Banyoles,5/8/14

Descarrega-te’l

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s