DEMOSCÒPIA I DEMOCRÀCIA

Comptar-nos, quants som? Heus aquí la nova “consulta” qualificada pel recent estrenat ministre de justícia, Rafael Català, de “activitat merament social” (tot i que segurament, tampoc la deixaran fer).

Mentre escoltava, esmaperdut, al President a la sala gòtica del Palau, vaig reviure el diumenge anterior, que havíem celebrat el meu aniversari. Els complia rodons, els anys, i era una excusa excel·lent per sortir a dinar amb la dona. A l’arribar al restaurant hi havia la família més pròxima, tota sencera. Em vaig sorprendre gratament. Però, això no va acabar. Varen anar apareixent els pares i els germans amb les seves famílies pròximes. També els amics dels clubs amb les seves parelles, els de la feina, vaja… tothom! L’activitat “merament social” havia estat un èxit, un esdeveniment contundent. Per a recordar-ho. Això és el què el President espera que passi, ara: Una participació esplèndida.

Unes urnes pleníssimes no seran “una activitat merament social”, es transformaran en un succés polític de primer ordre, com l’onze de setembre, i ara, no hi haurà estimacions de quans som, estarem tots comptats i registrats. De manera que els polítics podran tenir la dada de referència per a futurs programes i objectius. De fet, aquesta “consulta” servirà igualment que la impugnada. Això és el què ens venia a dir el murri del President, tot i que ho digués envoltat de la majestuositat de l’acte i d’un escenari històric, el dia14 d’octubre.

La validesa d’un referèndum o d’una consulta no la dona ningú i Espanya menys encara. Allò que la validarà serà l’entusiasme de la gent i tot i que el resultat sigui d’un color, ja valdrà. Cal només que sigui intens i molt majoritari. El com, si les urnes són de paper, els voluntaris i totes les circumstàncies no tindran excessiva rellevància. Allò que impactarà serà els milions de catalans, amb un vot a la mà i ho subratllarà tothom, la premsa internacional, la gent que miri els telenotícies d’arreu, els espanyols i el seu govern.

La democràcia funciona d’aquesta manera. Però no és només això, mai s’acaba aquí. Seria una riota. La gent expressa la seva preferència i els partits que són màquines executives, materialitzen aquestes vots en ordres de govern. La demoscòpia és una “activitat merament social”. Sense la transformació del desig en poder, no hi ha democràcia. De manera que la qüestió no és el fer la consulta, ni la fórmula, es tracta més aviat del poder. Sense metamorfosi no es produeix cap miracle, s’omplen de tintures les tirades dels diaris, solament.

Potser tenim encarrilada la consulta o potser no. Podríem donar-la per descomptada si la prioritat fora el poder. Perquè: De què servirà la consulta, sense capacitat? El Govern pot esmerçar-s’hi, en l’organització. Però el Parlament hauria de treballar molt i desplegar una activitat diplomàtica ingent. Hauria d’aconseguir de la cancellera Merkel una mesa de negociació que repartís joc i poder entre Espanya i Catalunya i poguéssim decidir el què en farem de la demoscòpia.

Isidre Palmada
Banyoles, 15/10/14

Descarrega-te’l

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s