Aquesta primera col·laboració del Col·lectiu Drassanes s’esdevé l’endemà que el Dia Internacional de la Dona Treballadora, com sempre, sigui un moment propici per fer balanç i plantejar mirades de futur entorn de les dones, els feminismes –en plural– i el seu paper en l’actual debat polític constituent del nostre país.
El Col·lectiu Drassanes som un grup que treballem des de fa temps tant al si de l’ANC com en altres moviments socials i independentistes, amb voluntat de reflexió, opinió i treball actiu per assegurar una majoria social no únicament a favor de la independència política sinó també perquè aquesta independència sigui una eina a favor de les classes populars. És així, doncs, que ara i aquí –tornant al 8 de març– si hem de debatre sobre el país nou que volem i sobre com hauríem d’anar bastint la República Catalana independent, les dones hi hem d’intervenir com un subjecte polític i social amb protagonisme propi. I la veritat és que fent balanç fins ara, tot i el pes que en aquesta nostra societat catalana postindustrial les dones tenim en sectors clau com el sanitari, l’educatiu, la judicatura o el funcionament dels sistemes familiars, i de cura, no hem aconseguit trencar aquest sostre de vidre invisible, preservat per un món patriarcal, que subtilment de vegades i de manera molt visible d’altres ens aparta dels llocs on es prenen les decisions i es fan els debats de futur. Tampoc no hem aconseguit, fins ara, un moviment potent de dones a favor de la independència; en això estem fent passos importants però insuficients, tot i que cada cop agafa més força l’anàlisi que fa el moviment de dones de la lluita per la independència com una lluita contra un tipus de dominació, indestriable d’altres dominacions i, per tant, indestriable de la lluita per la llibertat, la igualtat i la justícia. És allò que tan bellament va dir la poeta Marçal de la triple dominació de gènere, social i nacional i el triple desig d’alliberar-se’n i és allò que mou les accions com ara la “vaga de totes”.
Només fa poc més d’un segle que vam accedir a una alfabetització general i a l’educació superior; fins fa quatre dies no vam poder votar; encara ara no podem decidir lliurement si volem o no ser mares; però aquest passat no explica raonablement que ara mateix sota l’imperi de la llei, la justícia i la igualtat per una mateixa feina rebem un 20% de sou menys que un home; que segons es puja en responsabilitat laboral les dones siguin esborrades tot i tenir igual formació; que estadísticament el rostre de la pobresa sigui un rostre de dona i que moltes morts per violència a les llars i altres unitats de convivència tinguin nom de dona. Això entre molts altres aspectes ha de ser totalment eradicat de la nostra futura república.
La ruptura del sistema de dominació que suposarà l’avanç cap a la independència no serà creïble per a les dones si no porta aparellat també un trencament del sistema del patriarcat: és a dir, aquell sistema que des d’un punt de vista antropològic regeix els estereotips de la masculinitat, la feminitat, les orientacions sexuals, la maternitat, l’ús lingüístic; la violència quotidiana que sotja les dones; i des d’un punt de vista social és responsable de la manca d’igualtat i de justícia en el món laboral i polític. Una dona educada, ben informada aquí i a tot el món és un cercle familiar i comunitari més sa, més estable, més cohesionat i més lliure. Aquesta és la idea central.
Blanca Serra i Puig
9 de març de 2015
article publicat a El Punt/Avui
drassanesweb.wordpress.com 