ELECCIONS? NO GRÀCIES (II)

Aniria bé tenir el manual que ens guiï per aconseguir la independència dins la Unió Europea, tot i tenint l’estat espanyol bel·ligerant, furiós i exaltat.

La tasca és complexa, impossible amb una Europa callada i fent l’orni. Per què qui sap, amb seguretat, si la Comunitat s’implicarà en una DUI (una declaració unilateral d’independència)? Qui sap, amb seguretat, si ells n’esperen, només, un referèndum “nítid, clar i resolutiu” i no tindran en compte, primer, l’opinió colèrica d’Espanya? Qui sap, amb seguretat, si consideraran que la independència és el millor pels seus interessos? Qui sap, amb seguretat, si la comunitat mundial no tindrà en compte la Unió Europea i avalarà la independència, en qualsevol cas? Qui ho sap tot això?

Algú em dirà que aquestes preguntes són marginals. Que allò important són les “condicions subjectives”. Aquestes tampoc són les idònies. El procés s’estintolava en la societat militant i els partits (les institucions). La primera ha anat endavant. Però el procés ha embarrancat i ho senyala la polèmica sobre quines eleccions s’han de fer (plebiscitàries o constituents?). El guirigall és descomunal: Ni CDC, ERC, CUP, Unió, ICV, etc. no pensen el mateix.

Tornem doncs, a les “condicions objectives”. La desobediència s’ha d’administrar sense danys col·laterals. Ningú en parla i Espanya pot entrebancar el procés posant només, sancions administratives i judicials als ciutadans i funcionaris. Si es tracta de desobeir, com el 9N, on és aquell ambient d’unitat? CDC, ERC, CUP, Unió, ICV, etc. estaran disposats a defensar igualment, les estructures d’estat? Fins quin punt Podem és com Ciutadans? No els podríem guanyar en aquestes lluites?

Si el President posés en crisi l’actual govern i ràpidament, en conformés un de nou, transversal i sobiranista, aleshores podria elevar el referèndum d’autodeterminació a les institucions europees i iniciar d’aquesta manera, la batalla internacional pel reconeixement de l’estat català. Podria també, impulsar el mètode de desobediència del 9N, amb tots els partits implicats en aquella consulta i les capes socials disposades a canviar l’ordre jurídic actual.

Què s’aconseguiria? Doncs es podrien recompondre les “condicions subjectives” i recuperar la iniciativa: El mètode del 9N (la unitat d’acció entre les institucions i l’ANC, etc.) eixamplaria la base social del sobiranisme. La desobediència “suau” del 9N posaria en qüestionament els nuclis de poder existents en el camp de la justícia, l’administració, les empreses, les associacions, els indignats, etc. en un front comú a favor del dret a decidir.

Segonament, es podrien enfrontar directament les “condicions objectives”, que són els marcs jurídics i polítics estatals i internacionals. Aquest govern unitari podria reclamar de l’estat més justícia social, menys corrupció, més reconeixement i podria connectar amb la resta d’espanyols partidaris dels referèndums i de les decisions directes. Finalment, podria posar en escat mat les institucions europees i se les interpel·laria a intervenir a favor del dret d’autodeterminació dels catalans.

No és aquest el mandat de les urnes del novembre 2012? Tenim la majoria suficient, cal, només, un nou govern que executi els acords del Parlament. I les eleccions, doncs, què? Per ara: eleccions? no gràcies!

Isidre Palmada
Banyoles,9/12/14

Descarrega-te’l

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s