EUROPA I SHAKESPEARE

EUROPA I SHAKESPEARE

El Rei va venir a Barcelona, el 21 de maig, a fer una apologia de la Constitució i la llei. Ningú ho va destacar d’aquesta manera, però era un avís per a navegants. Sobretot per a timoners de processos (com el català).

Al President segur, no se li va escapar, l’avís. Sap que no seran els decimonònics tancs qui aturarà la consulta. Serà la moderna i respectable llei, de llenguatge europeu. La llei és l’espasa de Dàmocles. Saltar-la o bé no, és el calvari shakespearià que viu el President i l’acompanya des l’evidència que Rajoy no condescendirà amb la futura llei de consultes.

Jean-Claude Juncker, Martin Schulz, Merkel, Hollande, etc. han proclamat que estan pel status quo. Europa són principis, és veritat. Però allò que val són els compromisos. Sobretot en política domèstica, europea. De manera que Rajoy té guanyada la partida, ja fa molt. Europa estarà submisa. Mas en pot esperar només, una certa complicitat moral o emocional, però no el suport polític o legal.

El 9 de novembre, el President haurà convocat la consulta, com s’havia compromès electoralment. El joc parlamentari li recomanarà posar a disposició dels partits, sobretot d’ERC, el pas següent. La majoria optarà per seguir la llei i anar a unes plebiscitàries. Té molts avantatges. És internacional. Ningú s’hi oposarà. La ciutadania podrà votar, com havia reclamat. S’intensificarà el debat i tindrem un resultat, finalment.

Amb quines majories? No ho sap ningú. Tot i que de nou, estarem al començament. Amb l’espasa al damunt. Amb la mateixa constatació d’ara mateix: Estem sols. Els catalans hem bramat ser subjecte polític i malgrat això, ningú ens acorda la sobirania. S’haurà fet una despesa extraordinària “d’energia patriòtica”. Però Europa, Espanya, Rajoy, Rubalcaba, etc. ja ho han enllestit, fa molt. Tant el 9 de novembre, com desprès de les plebiscitàries els escenaris seran els mateixos. Punt i final.

Tot depèn de nosaltres. Ara i després. De manera que aquest estiu hauria de ser intens. Intens de diplomàcia internacional. La carta de la consulta té una bona presentació. No reclama cap figura jurídica internacional, s’acontenta amb la simple “consulta no vinculant”. Desprès ja vindran les vinculacions i les negociacions.

El President sap que li cal la simpatia internacional, tant si segueix la llei com si la salta. El món és la clau per resoldre aquest dilema shakespearià. No pot ser que els compromisos dels països siguin tan indefugibles, en aquesta qüestió. No pot ser que no tinguem cap forma de reconeixement internacional. No pot ser que no es pugui “influenciar” al govern espanyol, en aquest tema. No pot ser que ningú ens sostingui, ni mostri cap simpatia pública. No podem arribar al 9 de novembre amb les perspectives actuals. La consulta s’ha de fer. Allò que ho possibilita són els altres. Però també nosaltres, el nostre compromís. El vot europeu dels catalans ha estat militant. Ara toca als responsables.

Isidre Palmada
Banyoles, 24/5/14

Descarrega-te’l

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s