FER DISSABTE

Convé un “Podemos” independentista? Vull que m’entenguin. No es tracta de convertir el partit madrileny a l’independentisme, no, no és això, el que vull dir. És més gros: Podria ser que la Catalunya oficial no sigui com la Catalunya real? La gent és independentista. ¿Perquè doncs, costa tant que les institucions canviïn? Serà la Catalunya oficial una “casta”?

La discrepància entre el President i Junqueras el passat mes d’agost en el com enfrontar la consulta del 9N, va obrir el meló dels despropòsits. La incertesa va planar sobre el munt de gent que va votar i esperava els dies posteriors. Confiava en el restabliment de la sintonia dels dos líders i de les seves formacions. Però no ha estat així. Ha passat un trimestre i només, bones paraules.

L’ANC va impulsar el seu full de ruta pensant que darrere hi hauria els partits i amb ells, les institucions. Les institucions havien de convertir en política i jurídica el clam popular. En conseqüència uns feien unes coses i els altres la resta. Cadascú el seu rol. Tanmateix sembla que això no acaba de funcionar. No hi ha desinflada, però si un cert desencís generalitzat.

L’ANC no pot deixar que els dies passin i passin. Ha acceptat totes les modulacions i escenaris. El seu full de ruta no s’ha complert i no hi ha bones perspectives de què les coses millorin. ERC s’adona del seu èxit i vol dominar sobiranament sobre l’esquerra. Ganduleja els vincles independentistes i s’entreté en l’eix social. Convergència fa similar. S’adorm amb Unió i els empresaris “del pont aeri” i espera i espera. De manera que el staff polític viu els seus dies de roses i vins, deixant a banda la gent que li ha estat fidel i amatent.

La gent té únicament l’ANC per engalzar el seu gemec i la seva ira. L’ANC no pot abandonar-los. S’ha d’erigir en portaveu contra aquesta estultícia dels partits. Hauria d’exigir-los a aquests que acceptin les seves indicacions, mentre es dediquen als afers que ara els premien. Els partits han acordat presentar-se al 27S amb un punt comú. Aquest programa comú que ens ha de guiar a la independència l’hauria de redactar l’ANC. Totes les territorials i sectorials haurien d’impulsar un debat on participessin les delegacions dels partits en vista a elaborar el full de ruta de l’endemà del 27S i que compartiria tothom.

L’ANC ha d’exigir més protagonisme polític. Els partits els costarà posar-se d’acord i les necessitats de marcar territori els barallarà. De manera que abans d’arribar al 27S sense la feina feta, l’ANC hauria de jugar aquest paper tan transcendent i important.

Isidre Palmada
Banyoles, 4/2/15

Descarrega-te’l

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s