FORÇAR EUROPA

Com l’amant que no vol decidir i espera que el sedueixin, el nou full de ruta de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) aprecia 4 escenaris que se succeeixen sense aturador. Els diaris han anat al titular: l’ANC difon la declaració unilateral d’independència (DUI) pel 23 d’abril, sant Jordi 2015. És una lectura en diagonal del mecanoscrit, però també és veritat.

Dels diversos escenaris que el text contempla, molts preferirien la via A. Aquella que considera la possibilitat de fer el referèndum el dia 9 de novembre, tal com han anunciat el President i els partits parlamentaris. Però no es tracta d’això. D’escollir una opció o una altra. Ni es tracta de mirar-ho des de la grada i comentar la jugada. S’han de fer gols i comprometre’s amb la voluntat.

Avui Europa està pendent del xoc de trens i sap que les posicions estan molt enfrontades. Conforme les coses prenguin intensitat i es vagi visualitzant la irritació Europa anirà prenent postura. Els catalans, a diferència d’altres, són europeus des de fa anys i volen que el conflicte acabi a Europa. De manera que la Unió Europea no esperarà a l’últim moment per començar a estudiar-ho. Ja ho està fent.

Actualment Europa ja participa del procés. Espanya no pot enviar els tancs, ni suspendre totalment l’autonomia pel fet de què els catalans vulguin fer una consulta “consultiva”. El President ho va manifestar en sessió parlamentària i té tota la raó. La via de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaria, centrada en evitar que la consulta es faci, té l’espasa d’Europa que ho controla tot. Ella i l’estat ho saben. Els tribunals, les responsabilitats penals i l’execució sumaríssima s’hauran d’administrar amb pulcritud i Europa estarà vigilant.

Però com en tots els conflictes polítics, es va tibant paulatinament. I cada posició és notícia internacional. Els partits sobiranistes han presentat a les Cortes la sol·licitud de la transferència de les competències per organitzar el referèndum. És el famós article 150.2. Tothom vaticina el resultat. Fins i tot sabem que el 21 de febrer la moció de UPyD va obtenir el suport dels partits majoritaris i del 86% de la cambra. Sabem també que el M. Rajoy no permetrà la consulta, etc. Però fins ara, oficialment ningú ha tancat la via proposada pel parlament català.

Quan es tanqui legalment la via del 105.2. Europa en prendrà nota. Aleshores, quina serà la reacció? En aquest moment, els catalans no poden somriure i dir-se baixet: “ho veus?”. Europa no ho entendria. Perquè legalment s’impedirà la via escocesa. La via del diàleg que Europa ha suggerit.

Sembla que els partits no creuen que el moment sigui suficientment excepcional per més unitat. Les eleccions europees en són una evidència. Però Europa no comprendria que no ens posicionem. I la resposta hauria de ser proporcionada als efectes legals del Congrés. Només queda la unitat de la mobilització. Si la força del procés és la gent, aleshores és el moment per a mobilitzar-nos. De manera que l’ ANC s’hi hauria d’implicar directament i preparar, ara mateix, aquest round. Serà un round excepcional.

Isidre Palmada

Banyoles, 17/03/14

Descarrega-te’l

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s