La sisena via

LA SISENA VIA

Desprès de les eleccions 2012, amb 1 milió de vots (el 41%), el President Mas va anunciar que els catalans votarien. Era el compromís contret. Ho faria amb seny i legalment. Va instituir un Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) perquè l’orientés i fins avui, ha seguit les seves indicacions al peu de la lletra.

El CATN va redactar l’informe 1 on establia 5 vies per acordar la consulta amb l’estat. El President les ha exhaurit fins l’extenuació. Sempre amb el mateix resultat. Madrid s’hi nega en rodó i amenaça qualsevol desobediència amb l’apocalipsi legal. Al President no li queden beines. Haurà de lliurar-se al Parlament i valorar-ho.

El Parlament tindrà dues opcions per triar. O bé se’n desentén i torna la pilota als electors per a què siguin ells els qui decideixin. O bé resol que la pressió social exigeix que es compleixi l’encàrrec encomanat. De fet, tots els partits han repetit i repetit que la consulta s’ha de fer. Ara s’haurà de comprovar l’abast de la cantarella. Si és així, hauran d’estar disposats a dos imperatius categòrics:

Convé que la consulta es faci amb seny i legalment. És fàcil, perquè na Joana Ortega, la vicepresidenta, ho té tot enllestit. L’operativa està a punt. La legalitat l’haurà de donar el mateix Parlament fent ús d’una declaració raonada de potestat. Això és: esgotats tots els esforços i vist que no hi ha marge, sentint la pressió popular que no cessa com un deure contret democràticament, el Parlament s’obliga a fer un referèndum unilateral d’autodeterminació, segons els paràmetres internacionals.

Posats en aquesta tessitura, el Parlament haurà d’acomplir el segon imperatiu. L’Ernest Maragall el va suggerir a l’Ara, el proppassat 28 d’agost. Es tracta d’enfortir el govern per varis motius. Per validar la democràcia i transparència de la consulta. Per exigir l’aval internacional. Per posar en evidència que som una nació i malgrat la lectura fraudulenta de la constitució espanyola, hem de poder decidir. S’imposa doncs, un govern de concentració que garanteixi el procés.

Això és el que ja suggereix el CATN. L’informe 4 contempla aquest escenari i raona la seva viabilitat. És una via més de les cinc previstes. Considera que si l’estat es gira en banda, aleshores és convenient un referèndum d’autodeterminació, fet amb la legalitat internacional i al marge de l’espanyola. Car si som una nació, no és perquè ens ho concedeixin els altres, sinó perquè nosaltres així ho considerem.

Segurament l’estat s’hi oposarà amb totes les seves forces. No deixarà res per remoure. Però si la gent empeny i el Parlament no els abandona, no hi haurà res a fer. En la roda de premsa del 5 d’agost, el President ja va donar un ultimàtum a l’estat: Si els catalans no poden ser consultats, el procés (l’informe 1) acabarà. No hi haurà més “etapes”, ni terceres vies.

També, Mas va reclamar als partits: “estar a l’alçada amb mirada llarga, no curta” i va donar els quatre criteris rectors per l’autodeterminació: “majoria social, consens polític, vies pacífiques i dialogants i lideratges forts”. És de fet, allò que indica el CATN en l’informe 4: la sisena via per la consulta.

Isidre Palmada
Banyoles,1/9/14

Descarrega-te’l

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s