LA TASCA DE LA MAJORIA

LA TASCA DE LA MAJORIA

“No pretenc ser un heroi, ni un màrtir, voldria fer un acord amb l’estat espanyol per impulsar la consulta” va declarar el President “al suplement” de catalunya-ràdio, el 22 de juny. En aquestes dues frases el President assenyalava l’objectiu dels pròxims dies.

El dia 8 de juliol, Miquel Iceta en una entrevista al mateix mitjà, va ensorrar aquest objectiu. Escoltar-lo va deixar tothom bocabadat. Anunciava una “nova” pregunta, un retorn al passat i sorprenia la supèrbia amb la què argumentava sotmetre’s a Rajoy i acceptar un estatut (relligat a alguna esmena constitucional).

La rèplica li venia indirectament d’Ada Colau a Vilaweb, el 9 de juliol: “els federalistes, si ho són de debò, han de votar sí-sí. Perquè és evident que amb el blocatge institucional espanyol l’única possibilitat d’aconseguir relacions equilibrades és ser reconegut prèviament com a igual, com a interlocutor vàlid. Ara mateix Espanya no pren Catalunya com a interlocutor vàlid”. El principal problema del PSC ha estat que no ha sabut valorar la relació subalterna de Catalunya amb Espanya. Iceta continua incidint en aquest error. Els catalans volem decidir, perquè som iguals, no subordinats

El fet que Rajoy no permeti la consulta no deroga el dret dels catalans. La prohibició no ens ha d’envilir. Al contrari, sense “ser un heroi, ni un màrtir” s’ha de lluitar per “fer un acord amb l’estat espanyol per impulsar la consulta”. La consulta, com diu Ada Colau, ens equilibra les relacions. Retornar al passat, com proposa Iceta, és l’estil caspós que des de l’estatut, els catalans han abandonat.

Les organitzacions civils no han d’aconseguir l’acord amb Rajoy. Donaran autoritat. Però la gestió és dels partits majoritaris. Ningú els pot suplir en aquesta tasca. Ni dir-los el què han de fer. Trobar el camí, fer les moltes telefonades, estovar els contactes, etc. és un treball de perseverança. La gestió “d’impulsar la consulta” recau en ells.

No serà fins l’últim moment que Rajoy consentirà la consulta i segurament no ho farà públic. Simplement la deixarà fer. Ho farà pressionat per molts. El president Mas ha treballat el staff polític espanyol i internacional. El primer ja el té guanyat o contingut. El segon haurà de seduir-lo i haurà de maldar molt, encara. Duran ajuda poc, però el concurs dels altres partits pot ser primordial.

Queden cent dies pel 9 de novembre. Els suficients per teixir un discurs consensuat per la majoria parlamentària. Aquest discurs l’han de compartir els qui han de pressionar Rajoy i serà finalment, el perquè condescendeixi. És el discurs de l’autoritat i la manera com el President la tindrà serà enfortint el govern. Però això ja forma part d’aquest discurs a consensuar.

Isidre Palmada
Banyoles, 10/7/14

Descarrega-te’l

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s