LES TRIBULACIONS DEL PRESIDENT

Europa és com és i els grecs la volen canviar. S’ha titllat Rajoy de servilisme respecte d’Alemanya i Syriza-Podemos pretenen enfrontar-se als dos. Serà possible? El President Mas desflora una margarita similar. Avançar en el procés té reptes alts com cingles. La gent està animada, aquí i arreu. Però, és possible? Mas ho manté, amb una certa preocupació. Quines són les dificultats a vèncer?

D’entrada, Mas i Syriza-Podemos comparteixen el handicap de l’economia. Europa té la solució a la crisi, que és la dels creditors. Espanya és el país europeu amb més deute extern, 1’7 bilions d’euros. Qualsevol trasbals exigeix la negociació, el suport manifest dels actors catalans, espanyols i internacionals i en aquestes qüestions no es poden fer experiments o transitar en la incertesa. Mas ho comprèn i sent una certa angúnia.

En segon lloc, García-Margallo ha teixit una espessa política internacional i Espanya figura en el Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Ningú pretendrà negar que aquest fet no és una mostra de la seva influència. Quina en gaudeixen els catalans? Es pot enumerar? Qualsevol gest unilateral, encara que tingui un suport ampli de catalans, pot alinear el món a favor de Madrid. Les repercussions internes que això tindria entre les diverses sensibilitats catalanes ¿no causaria una gran frustració?

Tercer, imposar la independència com aconsellen alguns politòlegs obre més foscor que llums. Valdrà la política de fets consumats? Qui ho diu? Amb quina autoritat? Valdrà per Europa? O bé, deixarà que Madrid apliqui les raons d’estat? Si és així: Qui els contindrà…, la desobediència? L’estat pot administrar cops de bastó a mida, funcionaris, multes fiscals, requeriments judicials, etc. Un clima (personal, professional, econòmic…) molt confús.

Quart, les organitzacions socials no són innòcues a la política dels partits. Els reclamen unitat i transversalitat, però no poden anar més enllà. No frenaran l’ambient de discussió i, si s’aprofundeix, els dividirà a elles també. El President està convençut que la desunió porta a la parada del procés. De manera que les demandes socials sols es poden traduir en mínims de consens i aquests mínims estan encara, en el dret a decidir, més que en la independència.

Salvador Cardús deia a Vilaweb aquest 3 de gener: “I si aquest acord per a unes eleccions anticipades no és possible (insisteixo, no pel tema de les llistes sinó de la gestió de la transició), doncs caldrà pensar en una altra cosa …. caldria definir una nova estratègia”. La margarita del sí i del no pot optar pel camí del mig. El mandat del 2012 no s’ha acomplert i el President disposa, encara, d’una majoria sobiranista per legislar i executar, amb pocs trumfos, però amb grans oportunitats.

Isidre Palmada
Banyoles,3/1/15

Descarrega-te’l

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s