NOU GOVERN

NOU GOVERN

El juny que comença, amb dies llargs i plaents, ha de ser el mes del cotó. El cotó no enganya, diu la dita. De manera que haurem de fer proves i veure si s’embruta.

Donar tot el temps del món a Rajoy i esperar que mogui fitxa (o millor encara, que no la mogui i condescendeixi en la consulta) és massa exposat. Mentre li regalem, ens mengem el nostre, de temps. I no és per malgastar-lo. Li hem de posar condicions i donar-li un juny per maniobrar, un juny només. Ell ho veu així: Res ha canviat. Ni les eleccions, ni el desprestigi del PSOE, ni Europa l’aconsellen rectificar. De manera que no cal ser càndids. Esperar-lo i no fer res, sabent el seu poder i com pensa, és una temeritat.

A finals de juny faltaran 100 dies per la consulta. Per més agost que travessem, aquests 100 dies no haurien de ser temps de vacances. La diada serà més reivindicativa que mai. La gent sortirà amb convenciment i decisió. Convertir-la en l’enèsima “prova” del volem votar, com les eleccions, són masses proves, no? En aquesta ocasió hauria d’aparèixer l’esperit del país, clar i nítid, un nou aire. El govern hauria de liderar i acompanyar amb resolució aquest compromís de la gent. De manera que es percebi la potent determinació dels catalans.

Les terceres vies s’han quedat sense recorregut. Duran desaparegut en la contesa electoral i Navarro defenestrat són el contrapunt d’un PP impopular. El consell a negociar d’Europa no té res a veure amb aquestes. Europa suggereix negociar per no fer-nos mal. No fer-nos el mal de la repressió, ni el mal del trencament unilateral. Europa prefereix la via escocesa. Voldria que votéssim. Però, si res canvia, no pot fer més del que fa. Està lligada pels compromisos. La legalitat comunitària obliga.

Cent dies no són per un programa de govern. Tanmateix permeten molt. Ensenyen el que es vol. Ho mostren a tothom: a la nació, a Espanya i a Europa. Exhibeixen decisió i resolució. De manera que el President hauria de remodelar el govern. Els partits partidaris de la consulta haurien d’incorporar-s’hi. Ocupar una vicepresidència del nou executiu per dirigir el mandat democràtic de la consulta. Els consellers actuals podrien fer la gestió quotidiana d’aquests dies i mostrar estabilitat.

Un nou govern de concentració democràtica seria un revulsiu estimulant pels catalans que han de votar. Posaria en disjuntiva les capes socials més receloses, les anomenades terceres vies, ponts aeris, etc. Permetria presentar al món que volem fer una “consulta no vinculant”, que només volem votar. Els podríem exigir la seva simpatia i implicació. Perquè, de fet, aquesta consulta no té cap transcendència jurídica internacional. Amb tota aquesta pressió, podríem esperar, ara sí, que Rajoy condescendeixi. En definitiva, amb un nou govern podríem votar.

Encara que l’obligui a traspassar la reglamentació, amb cent dies, aquest govern hauria de desplegar una activitat diplomàtica frenètica que pressioni Madrid i Europa. No només els governs poden fer-ho, de pressionar, hi ha molts organismes internacionals oficials i de tota classe amb influència. Amb cent dies, es podria preparar el país, debatre entre els partits, els sindicats, etc. les diverses opcions de futur i impulsar el dret a decidir. Convé que els espanyols ens vegin resolts i decidits. Ells també ens farien costat i pressionarien Rajoy. Si Rajoy no fa res aquest juny, el nou govern disposarà de cent dies per canviar les correlacions.

Isidre Palmada
Banyoles, 30/5/14

Descarrega-te’l

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s