Pax romana

PAX ROMANA

Els escèptics i els radicals de tots els bàndols es confronten per encertar el resultat de la cimera Mas-Rajoy de dimecres 30 de juliol. Tot són apostes. Pràcticament totes apunten als temes més punyents, més controvertits. Però segurament hi haurà una sorpresa que ningú atalaia.

Els escèptics no n’esperen res, d’aquesta reunió. Revisen les qüestions i argumenten que no hi ha més a fer, perquè on no en raja, no en sortirà. Tant Mas com Rajoy faran de micos japonesos i “no veuran, no escoltaran i no diran” res a l’altre. La trobada serà pura “escenificació”, cadascú en farà la versió posterior i aquesta prevaldrà. Els escèptics doncs, són de fet, els més radicals. L’efemèride servirà per repassar les cares i dansar la haka, el ball intimidador maoí que les confrontacions de rugby han popularitzat.

Els radicals escruten el món del possible. El fet que Rajoy es reuneixi prèviament amb en Pedro Sánchez (PSOE) els ha esperonat. Hi veuen la confirmació de la seva tesi. Els uns desgranen les terceres vies i els altres el frontisme. De manera que s’entreveuen tota classe de traïdories, perquè la caspa confabula en els salons contra la bona gent i en resultarà un pacte que es vendrà com la sensatesa de la majoria.

Aquets ludòpates de les travesses governamentals apunten als grans arguments, repassen i repassen les opinions i conclouen allò possible dins les bíblies polítiques. Es posicionen en el sector escèptic o radical i el defensen amb vehemència. Tanmateix tots es quedaran amb un pam de nas quan vegin que Mas i Rajoy pacten que la consulta es faci i els dos estiguin satisfets de la reunió.

Allò que passarà no ho sabrem. Serà un pacte secret. Una sortida tàctica, per refredar el polvorí, asserenar-se i trobar un compromís satisfactori. Rajoy i Pedro Sánchez (PSOE) acceptaran el discurs de Mas, pressionats per tothom. El calendari apressa i les demores són antiestètiques. De manera que no els queda altra eixida assenyada que la consulta. No fer-la seria demolidor. Abocaria al xoc de trens i ningú, Merkel inclosa, ho acceptaria.

El President ha treballat amb eficiència tots els escenaris socials i polítics. Ha posat molta vaselina a la consulta i la ha carregat de molt sentit comú. El producte té un gran marxandatge i es ven bé en els brindis i fòrums institucionals. La consulta és més bonica i millor que la tossuderia constitucional de Rajoy i Garcia-Margallo i s’ha posat de moda. Mas demana només, que Rajoy faci els ulls grossos i la deixi fer. Li ha tret tota la transcendència que tant encrespa i posposa la cridòria a les vistes del resultat.

Allò que pactaran Rajoy i Mas és una “Pax Romana”: Rajoy farà l’orni. Deixarà que les giragonses judicials s’allarguin i impossibilitin el neutralitzar una acció contrària a la consulta. De manera que “la mala sort” dels tràmits i la “desídia” dels funcionaris concediran el plàcet reclamat. El President i els partits catalans acordaran, en compensació, no executar cap resultat fins el 2016, any d’eleccions estatals. Dos anys de pau territorial, suficients per bastir nous escenaris.

Isidre Palmada
Banyoles, 23/7/14

Descarrega-te’l

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s