REFERÈNDUM LEGAL I UNILATERAL

REFERÈNDUM LEGAL I UNILATERAL

El Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) en el seu informe número 4 proposa al President una sisena via, si les altres cinc vies, elaborades en el informe número 1, li fallen. Sembla que serà el cas. Com ens acollirà la Unió Europea? Serà hostil a un referèndum d’autodeterminació unilateral, al marge de la constitució? No ho hauria de ser. Ens poden comprendre molt bé:

El pròxim 9 de novembre farà 25 anys de la caiguda del mur de Berlín. Abans, el 3 d’octubre, en farà 24 que Alemanya s’haurà reunificat. A les hores, les males llengües no parlaven de reunificació, sinó d’incorporació o d’anexió de la RDA a la República Federal. Però no era veritat. Les coses varen procedir fantàsticament. La reunificació fou un model d’autodeterminació dins la Unió Europea.

El canceller Helmut Kohl (CDU, com l’Àngela Merkel), premi internacional Carlemany, artífex d’aquesta reunificació, va argumentar-la, el 23 d’agost de 1990, amb les següents paraules: “es tracta d’un moment històric, en el qual els alemanys exercim el lliure dret d’autodeterminació. La manera com l’exercim és única en la recent història d’Europa: sense guerra, sense cap revolució sagnant, sense violència”. De fet, el Tractat de Berlín, en vigor des del 3 d’octubre de 1990, recull en el seu preàmbul que els alemanys han decidit fer ús del seu dret democràtic de “disposar”, per acomplir la unitat, sobiranament.

Suècia, amb una població similar a la catalana, és d’esperit obert, progressiu i liberal. El 26 d’octubre de 1905, Suècia accepta la independència de Noruega, a condició de què els noruecs facin un referèndum d’autodeterminació. Dinamarca i Finlàndia, els països menys corruptes del món i on es fan els millors negocis, sostenen els drets individuals i col·lectius, des de sempre. Txèquia i Eslovàquia es varen constituir en estats separats el 1993 i només varen necessitar “manifestacions” pacífiques per aconseguir sense violència, el “divorci de vellut”.

La violència fou cruel a totes les repúbliques ex-iugoslaves. Croàcia i Eslovènia estan ja a la Unió Europea, però recorden els seus problemes de finançament, de llengua, etc. que els va portar a la independència. Irlanda ha viscut el debat sobre l’autodeterminació, abans i desprès de la seva independència. La història no li ha permès deslliurar-se’n. Els esdeveniments també han fet que Àustria hagi viscut cercada pels veïns. De manera que comprèn l’autodeterminació millor que altres nacions.

L’antic Benelux (Bèlgica, Holanda i Luxemburg) embrions de la Unió Europea són vells estats que han defensat el pacte i els drets democràtics. Aquests principis són els embrions de l’Europa moderna i els que la fonamenten actualment. Aparentment Portugal i Espanya viuen al marge i tenen una mala relació històrica. Tanmateix, hi ha molts interessos econòmics compartits. De manera que poden tenir fortes discrepàncies puntuals i no els vindrà d’una més.

Les repúbliques bàltiques Estònia, Lituània, Letònia ja s’han pronunciat a favor dels catalans. Hem compartit els processos i fins i tot les vies reivindicatives. El Regne Unit, Xipre, Malta, etc. són altres estats de la Unió Europea que ens comprenen. La Unió Europea la configuren 28 estats i Europa és més gran: Suïssa, Noruega, etc.

Si el President segueix les indicacions de l’informe 4 del CATN i no s’arruga. Si el Parlament aprova una declaració que justifiqui un referèndum unilateral d’autodeterminació. Si es configura un govern d’unitat. Si la gent continua empenyent com en la diada. Aleshores la Unió Europea ens fiarà. Car allí “la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç!” (Espriu)

Isidre Palmada
Banyoles,14/9/14

Descarrega-te’l

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s