Setembre Històric

SETEMBRE HISTÒRIC

El setembre 2014 podria ser històric, com el del 1714. Els dos tenen notables diferències, però en els dos els catalans es juguen el futur a llarg termini.

Europa no acaba de reeixir de la crisi, com els EEUU. Es parla de models. L’americà repunta amb uns índex de creixement que són l’enveja dels europeus, Alemanya al capdamunt. Diuen que Europa són interessos. Seria millor parlar de correlacions de forces. Les correlacions són interessos orquestrats. Hollande, Renzi i en general tothom, han capitulat al liberalisme de Merkel i Cameron. Rajoy els és el mirall. Cameron també s’ha sotmès a la consellera en les institucions comunes. Europa és un ring i els alemanys s’emporten el premi.

En aquest context europeu, la independència d’Escòcia interessa més que la catalana. Espanya no és forta, no genera ni filies ni fòbies. De fet, és una economia sostinguda, molt feble i amb dificultats per avançar. Ningú recolzaria una Catalunya independent sense compromisos en el sosteniment del deute espanyol. Als europeus els és més fàcil el status quo. Deixar-ho tot a un afer intern. Rajoy s’hi esforça. Presenta una economia que remunta, dins l’extrema debilitat i el tema català ho estroncaria.

Com afer intern, Catalunya és qüestió de tribunals i coherència. El que Rajoy obligui a complir la constitució i la llei “és quelcom lògic, que s’hauria de recolzar” va subratllar Merkel el dilluns 21 d’agost, a Galícia. De manera que si tot esdevé dins l’escenari previst, la consulta no es farà i Europa no apuntalarà cap “revolta” o cap eixida descontextualitzada. Fins i tot podria consentir una acció de l’estat contra les teòriques plebiscitàries.

Tanmateix, el President Mas ha actuat amb cura i seny. Ha seguit amb parsimònia les 5 vies del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) i exhaurida la primera via, ha iniciat la segona, la tercera, la quarta i la cinquena. Aquesta encara està viva, fins el dia 23 de setembre, que Rajoy l’escabotarà. La pulcritud de Mas ha estat de manual. Exportable arreu. Ara podrà convocar el Parlament i posar en evidència l’impasse polític que l’ha sotmès Rajoy. El Parlament haurà de decidir si segueix l’encàrrec electoral o acata Madrid.

El Parlament i el President hauran fet els deures. L’estat s’haurà negat a pactar cap de les vies proposades. Estarà disposat fins i tot, a utilitzar la justícia per boicotejar qualsevol solució política. Serà doncs, un moment excepcional, únic. Catalunya reviurà un nou 1714. Tot dependrà dels parlamentaris, del camí que emprenguin. Poden subscriure una declaració on s’obliguen a fer un referèndum unilateral per ineludible mandat electoral. O bé, poden tornar a convocar els ciutadans a unes noves eleccions i no decidir.

En els dos casos la situació europea serà la mateixa. Europa no empararà la sobirania fins que els catalans l’exerceixin unilateralment. En el setembre 1714 la glòria i la derrota va lliurar-se a Barcelona. Aquest setembre s’hi assembla molt. Els elements i els escenaris polítics són similars. Què faran els nostres dirigents?

Isidre Palmada
Banyoles,28/8/14

Descarrega-te’l

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s