SOCIALDEMOCRÀCIA

La ruta cap a la independència passa pels pressupostos del 2015. Són importantíssims i no tant per la gestió del dia a dia, com per posar fil a l’agulla a la nova república catalana.

Susanna Díaz, la presidenta d’Andalusia i dona poderosa dins el PSOE, comença a girar l’esquena a P. Sanchez, actual secretari general, perquè planteja la confrontació amb Podem en el terreny de la ideologia, més que en la gestió concreta. Tanmateix la “ideologia” ha sacsejat la política espanyola i és ineludible. A Catalunya, Iceta fa el mateix que Díaz i carrega contra la independència.

Les necessitats financeres de la Generalitat per l’any 2015 són molt superiors als recursos que pot aconseguir. Necessitaria, pel cap baix, 22.481 milions i en disposa, només, de 20.000 milions. Manquen doncs, 2.500 milions que s’han de feinejar amb l’estat. Endemés s’ha de comptar amb els 32.000 milions de deute acumulat que són una llosa contra l’empenta. Finalment, hi ha el conegut desequilibri tributari dels impostos que no retornen mai. De fet, el pressupost contamina el sistema, ho sofreixen els partits, les seves polítiques i sobretot, els drets socials i polítics dels catalans.

El President pot obrir el debat del pressupost sota els paràmetres d’Iceta o de Díaz, atenent a les obligacions més peremptòries dels comptes i sempre farà curt. Perquè les necessitats urgeixen més. I ningú li farà costat. L’altra opció consisteix en saltar les exigències de l’estat i fer cas de les demandes reals de la població. És una posició ideològica, però condescendent amb els temps i amb les peticions socials.

Aquestes sol·licituds socials no són, com molts es pensen, revolucionàries. Ambicionen només l’estat del benestar. Es vol, simplement, recuperar-lo. Tenir el que altres europeus retenen. Que l’administració ofereixi suport institucional als ancians, als malats, als febles… De fet, tothom es conformaria amb una fórmula socialdemòcrata i els nuclis més abrandats de l’esquerra s’hi afegirien, amb seny.

Rajoy diu que Espanya va bé. Però Podem el fa córrer i el temps l’esvalotarà més i més. Rajoy rumia la possibilitat de condonar part del deute que tenalla les comunitats. Perquè les retallades no són cap solució i el frau institucional és molt més danyí. Ara és temps de transparència i eficiència pressupostària, d’un programa de govern transversal, assumible per la centralitat del país.

És evident que una política pressupostària expansiva, contrària a la de l’estat no és assumible raonablement. Però no estem a les portes de la independència? No la volem per això? Aleshores cal ser conseqüents. Tan si s’ha de construir unes estructures d’estat, com si cal una altra economia social, haurem de desobeir. El President hauria de provocar una crisi de govern i conformar-ne un de nou, amb uns pressupostos socialdemòcrates i amb el suport de l’esquerra sobiranista. La república catalana que volem construir amb les noves estructures d’estat exigeix la confrontació i la desobediència. També la justícia social.

Isidre Palmada
Banyoles,14/12/14

Descarrega-te’l

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s