UN AUSTRÍAC, UN ALEMANY…

Imaginem que vostè és un austríac, un alemany, un luxemburguès o bé un anglès. Imaginem que es troba en la tessitura de valorar la independència dels catalans. Què els exigiria? Que consolidessin un govern fort, decidit a desobeir les lleis espanyoles i a imposar l’autoritat entre els seus conciutadans? O bé una majoria referendària que apostés per la independència pactada, però sense renunciar a exercir-la si els pactes no fructifiquessin?

Junqueras i Mas compareixen les modulacions de les dues preguntes. Però el primer s’inclina pel govern fort i Mas pel referèndum. Els catalans, entremig, contemplen el ball del matx entre ERC i CiU i ara guanya el primer, després té avantatge el segon, quinze a quinze, quinze a trenta, iguals, etc. i mentrestant ningú no fa res. Pitjor encara, tothom s’adona del sainet i comença a riallejar. Sobretot els espanyols.

Tanmateix disposem d’un Parlament àmpliament majoritari. Durant els mandats els governs varien i refan els programes. I més i tot quan tenen lliçons de participació democràtica, com la del 9N. De manera que mentre endevinem si els europeus ens faran costat o bé optaran a favor d’Espanya, podríem anar creant les estructures d’estat i impulsant les polítiques de desobediència necessàries per o bé fer un referèndum o bé un govern unilateral.

Aquest teòric govern de transició hauria de girar al voltant de tres eixos: 1) un programa mínim de mesures de desobediència (mesures socialdemòcrates de justícia social, mesures legislatives i polítiques de construcció de l’estat i mesures cercant la implicació internacional). 2) un govern fort, d’unitat de totes les forces sobiranistes. 3) el compromís de convocar un referèndum d’autodeterminació dins el 2015.

Aquesta iniciativa hauria de bastar per unir als catalans amb la Generalitat. La qual prepararia les estructures que la gent materialitzaria, com en el 9N. El món s’adonaria, d’aquesta manera, on està el poder i del desig de ser una nació amb estat. Segonament, totes les accions s’emmarcarien en la voluntat d’exercir un referèndum d’autodeterminació dins Europa. S’interpel·laria, doncs, directament a la Unió, als seus estats i aquesta exigència s’estendria a la resta del món.

Tercer, es produiria un ric debat polític en totes les capes socials, en l’àmbit de la justícia, en l’economia, en totes les organitzacions, etc. tant a escala catalana com espanyola, enquadrant en els aires de canvi constitucionals. Aquest debat s’ha de fer, és indefugible. Ningú pot pretendre anar-nos-en donant, només, un cop de porta, no s’entendria i és forassenyat.

Sembla que tothom es baralla per les eleccions. Doncs, deixem la discussió. Tornem al 9N i impliquem-hi tots els actors. D’aquesta manera s’aconseguirà el mateix i tothom trobarà el seu lloc. Si vostè és un austríac, un alemany, un luxemburguès o bé un anglès què faria? No proposaria un referèndum d’autodeterminació? Doncs això, nosaltres també.

Isidre Palmada
Banyoles, 19/12/14

Descarrega-te’l

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s