UN MÍNIM MÚLTIPLE

Àngels Folch politòloga i col·laboradora de Tribuna.cat ha redactat un treball excel·lent, Una llista unitària? Diverses llistes sota un mateix paraigua?, on analitza el procés. La independència, ens diu, s’assoleix amb les eleccions. Quines? Doncs, heus aquí el problema! De fet, la dificultat està en les llistes i Folch convida a recuperar la unitat i la transversalitat.

Quan un emprèn un negoci assumeix el risc i les incomoditats. D’això va el procés, de riscos i incomoditats. El procés ha assolit el nivell de les grans decisions i s’exigeix la “unitat i la transversalitat” en l’àmbit de la política, més que en la societat. Les disposicions haurien de ser parlamentàries i reclamarien un ampli consens per provocar conseqüències politicojurídiques transcendentals.

Quines són aquestes resolucions? ERC i CiU assenyalen diferent. El President pretén unes plebiscitàries i ERC li puntualitza que el procés no pot ser escocès, ni quebequès. Ho seria amb l’anuència de les institucions europees. Però això s’hauria de feinejar.

ERC preferiria la via kosovar i la independència unilateral. Tanmateix, l’Espanya europea no és Servia, a Catalunya no hi ha cap policia internacional i tampoc les majories són les mateixes. De manera que ningú té clar que quan es doni una ordre els catalans l’observin.

El màxim comú divisor de les dues rivalitats no pot ser mantenir l’actual govern, prorrogar pressupostos i parar el procés. L’alternativa a aquest escenari no és tampoc el lacònic “que s’entenguin”. El més adient, doncs, seria un mínim múltiple. Quin seria aquest?

1.- El procés no es pot parar, és la llei del ciclisme: endavant per no caure. Tot apunta a la necessitat d’ampliar les majories independentistes, convèncer més i contrarestar les delacions. Un govern fort, eficient i decidit pot convèncer molt i ha de tenir el suport de CiU, ERC, ICV-EUiA, CUP i altres forces sobiranistes.

2.- Aquest govern, amb Junqueras de conseller en cap i Homs, Ortega, Herrera i Fernàndez de vicepresidents, hauria de redactar un programa nítid, comprensible, sobretot internacionalment. El mínim múltiple hauria d’establir el compromís de realitzar un referèndum d’autodeterminació tutelat per la Unió Europea en el 2015. Segonament, hauria d’establir un programa de consolidació de les estructures d’estat necessàries i la demostració del poder d’aplicació d’aquestes mesures a través de la desobediència sistemàtica. Tercer, hauria d’establir un pressupost amb polítiques socialdemòcrates per recuperar l’estat del benestar, perdut amb les últimes polítiques d’austeritat i restricció.

3.- El President Mas hauria d’assumir el rol de líder indiscutible. La seva acció principal seria internacional i amb l’estat espanyol. El President exigiria a tothom l’acatament del resultat sorgit del referèndum d’autodeterminació i defensaria els drets dels catalans contra les legislacions i tractats que els minoren o els difuminen, incentivaria les estructures d’estat i les polítiques socialdemòcrates del seu govern i presumiria de cap d’estat.

Tothom s’hi pot trobar en aquest mínim múltiple. Avui, unes noves eleccions incomoden i amb les actuals majories parlamentàries n’hi ha prou per a aquest govern de transició. Només és qüestió de voluntat política.

Isidre Palmada
Banyoles,27/12/14

Descarrega-te’l

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s