Una nova ANC?

Des de l’unionisme el 27S és un despropòsit i és comprensible per qui no aspira, ni veu viable, ni factible la independència. Per què, doncs, convocar eleccions? Ni Rajoy-PP (25 gener) ni Iceta-PSC-PSOE (24 gener) acataran un resultat independentista.

Tanmateix el 27S serà un final d’etapa. La culminació del procés i en conseqüència, dels plantejaments i dels treballs realitzats. O potser no? Potser, veient com fàcil és marcar territori a tots els nivells, ideològic, estratègic i tàctic, les baralles entre els partits independentistes embarracaran i el 27S acabarà en un fangar.

Fa temps que el full de ruta de l’ANC s’ha adaptat a aquestes vicissituds. Quan es va crear l’Assemblea tothom entrava despullat políticament i l’entitat renunciava a ficar-se en la brega electoral. Veia en els partits la seva complementarietat. L’ANC impulsava l’independentisme en el debat i en el camp social. La instrumentalització política i jurídica d’aquesta efervescència havia de venir de les institucions, les quals funcionen amb la lluita pel poder dels partits.

Fa temps que l’esquema no funciona. Els partits no indulten, s’esbatussen i perilla la institució (la Generalitat i el Parlament) i l’ANC amagaria el cap sota l’ala si es dediqués a la lluita fratricida en les eleccions pel nou secretariat i eclipsés l’objectiu fundacional.

Som com som i hem d’aprofitar el que tenim, perquè no hi ha res de millor. Tanmateix, jo ja no hi confiaria més en aquest vell maridatge d’ANC i els partits. El 9N va obligar a l’ANC a una gran adaptació i les renuncies, les desorientacions i el desànim contamina l’Assemblea d’una manera perillosa. El camí fins al 27S és ple de handicaps i podríem arribar-hi desunits per la batussa electoral.

És moment doncs, de replantejar l’Assemblea i fer-la més activa políticament. Aprofitar la seva xarxa, l’arrelament i l’autoritat moral i convertir-la en òrgans paral·lels de govern local, comarcal i nacional. L’ANC fins avui ha exercit el seu poder debatent, confrontant idees i amb la mobilització. D’ara endavant podria tenir un rol de contrapoder: L’autoritat i la força contra el status quo (institucions, lleis, costums i hàbits). També els partits haurien de sotmetre’s a aquest nou poder i seguir les seves deliberacions.

Aquesta ANC reconstituïda podria debatre i elaborar el full de ruta que els partits han de sotmetre a les urnes, en forma de programa electoral. El debat es produiria en cada assemblea local i els partits haurien de participar-hi i comprometre’s a impulsar les decisions dins les organitzacions davant les direccions. El rol de l’ANC no s’hauria d’acabar en la discussió, perquè apareixeran múltiples activitats a consolidar en cada vila. Començar a posar en funcionament les estructures d’estat i en conseqüència conscienciar. Mobilitzar serà una activitat preparatòria, molt convenient quan es declari unilateralment la independència. Aleshores l’estat ja no hauria de tenir res a pelar, perquè tothom s’hauria habituat a seguir el nou poder, fins i tot els més desencantats o els més despreocupats.

Isidre Palmada
Banyoles,30/1/15

Descarrega-te’l

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s