Vacances?

VACANCES?

A cent dies (ara ja menys) del 9 de novembre costa que els partits catalans convinguin que la cimera Mas-Rajoy del 30 de juliol és el final: Espanya s’oposarà a totes les vies i no farà els ulls grossos a la llei de consultes.

Es complicat fer alguna cosa si no es vol veure la realitat. Tothom amaga el cap sota l’ala i prefereix recitar les caramelles del President: “si l’estat no autoritza la consulta, la farem tolerada”. Què vol dir això? Ras i curt, el President ho confia tot a la bonhomia de Rajoy. Espera que Madrid sigui permissiu i toleri la consulta, sense autoritzar-la ni oposar-hi.

Mas intueix que la psicologia ens salvarà. Rajoy és un home condescendent i s’hi pot parlar. Mentre hi hagi diàleg hi ha esperança, ve a dir. Tanmateix ignora la resta: El consens de tothom, dels partits, de les cortes, dels presidents autonòmics, etc. contra la consulta. Tant poder té la psicologia? Molts ja preparen la frustració. Àngel Ros i Miquel Iceta pregonen arreu la seva resposta “assenyada” pel 10 de novembre i Duran i Lleida ha anunciat unes “jornades ideològiques” obertes “al món universitari, al món cristià, a la societat i a la gent” en vistes a “recuperar” la credibilitat.

Rajoy insisteix en el de sempre. El seu és un no “educat”, però tant contundent com si el donés un geniüt rabiós. “Tinc la tranquil·litat de saber què he de fer” va dir, el 1 d’agost. Sap que hi haurà una gran manifestació i que els catalans volen votar, però això és el producte d’un “error” del President. Ho encara dient: “es probable que hi hagi dificultats, però crec que les coses aniran cap el seu curs”. Això és, ni Espanya “es trencarà” ni es farà cap “consulta”.

La cimera Mas-Rajoy va servir per pactar la petita intendència. Rajoy tolerarà que Mas convoqui la consulta (tal com figura en el compromís electoral de CiU). Seguidament ho impugnarà tot. Aleshores Rajoy confia en la paraula de Mas que “va dir que no passaria res que fos il·legal i espero que sigui així”. Això és tot, o ho sembla.

En conseqüència, queda administrar la frustració o reconduir el procés. Les dues coses s’estan valorant, però mai conjuntament, tots els partits. Aquests es refien de les circumstàncies, d’un ambient a mida, tot color i favorable a les expectatives catalanes. Però de fet, trona i la tempesta no es vol advertir. De manera que passarem l’agost fent vacances i ja es veurà, desprès.

Si les elits no fan una mateixa anàlisi realitat, es perden totes les oportunitats. La simpatia internacional és més fàcil aconseguir-la amb la consulta que amb la declaració unilateral d’independència. Si no la treballem ara, la simpatia, desprès, potser, serà tard. L’ANC, Òmnium, etc. estan en peu de guerra. Què passarà? Convé que la consulta deixi de ser un “afer intern” d’Espanya i s’acabi fent. Sobretot pels mateixos catalans: Els partits no els poden fallar, a l’últim moment.

Isidre Palmada
Banyoles, 3/8/14

Descarrega-te’l

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s