VOTAR, VOTAR, VOTAR

VOTAR, VOTAR, VOTAR

“El pla és votar. És l’únic pla que hi ha” va dir l’Artur Mas, a la roda de premsa del 5 d’agost. Santi Vila, conseller de territori i sostenibilitat, ho aclaria a catalunyaràdio dos dies més tard: Votar és fer-ho bé. Això és, seguint les recomanacions de l’informe 1 del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN).

D’entrada, diguem-ho resumit i clar: Reaccionar amb “les urnes al carrer”, si l’estat impedeix el fer-ho bé, és fer-ho malament. Va en contra dels criteris del CATN. Segonament, votaran només la gent d’una resposta. Tercer, els partits hauran fracassat. No hauran assolit el compromís, un mandat explícit, recordem-ho. Finalment, ens haurem esmerçat en seguir les regles i en no patinar i així, només farem el ridícul.

El 5 d’agost, Mas va presentar com un prec a l’estat el què toleri les urnes. Els més optimistes confien en què “no converteixin en il·legal, allò que ho serà, de legal” (amb la futura llei de consultes). Però el President va anar més lluny. De fet, va donar un ultimàtum a l’estat: Si els catalans no poden ser consultats, el procés acabarà. No hi haurà més “etapes”, ni terceres vies. Segonament, va reclamar als partits “estar a l’alçada amb mirada llarga, no curta” i va deixar “les grans decisions” pel setembre. Finalment, va anunciar els 4 criteris rectors: “majoria social, consens polític, vies pacífiques i dialogants i lideratges forts”.

El procés es va dissenyar amb dos constants: La voluntat popular i la seva gestió a càrrec del Parlament i el Govern (els partits). La voluntat continua resolta i decidida. Els partits no poden deixar-la a l’estacada, a l’últim moment. Ells ho sabien (tots ho sabíem) per on anirien les coses i on les agulles ferroviàries ens abocaven. Bé, doncs, què fer? “El pla és votar. És l’únic pla que hi ha”.

El setembre, els partits hauran d’acordar que “les peticions” s’han acabat. Si es vol votar, s’haurà de fer amb “lideratges forts i consens polític”. En aquest clima caldrà “una mirada llarga, no curta” de cadascun dels partits. Hi estaran disposats? Si és així, aleshores no serà cap barbaritat el fer un govern de concentració. La unió de la “majoria social”, del “consens polític” i d’un “lideratge fort” és la que pot tirar endavant l’únic pla: votar. Ser sobirans, s’exerceix. CiU per fer com els escocesos, ha conduit el procés fins l’extenuació. Un altre govern, més fort i resolt, ha de liderar el període següent.

En aquest escenari, la incògnita a resoldre serà la posició dels partits unionistes. Acceptaran la confrontació d’aquestes urnes sobiranes? Aniran a votar? Saben que el 80% dels catalans ho volen fer, de votar. De manera que si no preveuen un ampli boicot, difícilment s’exposaran a impulsar-lo. En aquest sentit, l’opinió internacional pot ajudar i molt. Aquesta serà el segon escull a vèncer.

Un govern de concentració hauria de fer-se escoltar. A Davos, Sala i Martin va recordar a Barroso que l’Europa democràtica no pot ignorar que per assolir la independència, endemés de les “guerres criminals”, hi ha el vot democràtic. L’Europa dels principis ètics no pot perjudicar als catalans i el seu procés. Barroso va estar-hi d’acord, però li va recordar que els països ho han de manifestar amb claredat. La petició d’un govern de concentració serà claríssima.

Isidre Palmada
Banyoles, 10/8/14

Descarrega-te’l

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s