Poca gent en la història té l’oportunitat de construir a partir de zero el propi País. Que la ciutadania s’autoconvoqui és únic i engrescador una societat capdavantera puja al ritme del segle XXI. Ara, ajusta les seves estructures a un món més obert. Responsabilitzar-nos de com ens autoorganitzem, amb l’esperit innovador que ens caracteritza, i l’ampli debat social que permeten les tecnologies, ha d’il·lusionar per força el més descregut. Hom pot argüir que és massa difícil, per no admetre simplement que els canvis li fan por. Però quantes coses que alguns deien impossibles cap al 1950 vivim avui tranquil·lament, sense cap dels apocalíptics presagis que se’ns van fer llavors. Descartat el vell dilema del 1978: reforma de l’Estat espanyol o ruptura, per l’inútil Estatut del 2006, avui l’únic epicentre és donar forma al nou Estat. En 35 anys, 35 nacions ho han resolt; 150 estats, el 62%, són més petits que el nostre: no deu ser doncs tan difícil. Ara, només l’immobilisme fa por.
LA IDENTIFICACIÓ com a subjecte polític, el primer pas, ja l’hem fet. Carregar-nos de raons, també, i divulgades a bastament. Motivació: milions de persones l’han demostrat als carrers i carreteres des del 2010. Instrumentació, suficient pel que cal avui: el llibre blanc per la Transició Nacional i els varis fulls de ruta d’entitats i partits, que aquest estiu cal divulgar millor.
Ressò mediàtic mundial notable. Acceptació: de Copenhaguen a Dublín, i al XXI Foro de São Paulo. El món més aviat ens qüestiona quan ens decidirem d’un cop. Ara, ja és l’hora de les realitzacions.
L’ACTITUD CREADORA defineix el nou marc mental. No entén d’agressions ni d’enemics; de recels, dobles jocs ni astúcies; de control, protocol ni pèrdua d’hegemonia; d’adolescents retrets ni demandes de permís. Troba o inventa eines, equips i aliances per superar els entrebancs; escruta
un ampli horitzó; preveu, programa i organitza; no perd l’ocasió d’avançar amb força i determinació quan els obstacles són febles. Ara, aquests ho són més que mai ho han estat, ni ho seran.
LES FORCES CONSTRUCTORES d’aquest País són moltes i excel·lents: de la pagesia dinàmica a la gastronomia tan premiada i l’hostaleria que gestiona duplicar població; del clúster farmacèutic a la bioenginyeria; treballadors molt qualificats d’una indústria que es pot repatriar i un sector naval antiquíssim que podria ressorgir; pimes, cooperatives, bancs de temps, resilients al desori burocràtic i lan crueltat del finançament. Infermeria, quadre mèdic i docents quasi heroics, que han integrat un 25% més d’habitants en 10 anys. Arquitectura i urbanisme públics exemplars; les arts, deixades de
la mà, segueixen destacant. Esportistes d’elit, models ètics per a l’esport de base més extens del món. Funcionariat expert tip del jou clientelar. A cada sector s’han debatut criteris, s’han compartit
amb moviments més amplis, fins a definir un decàleg de línies estratègiques i projectes més urgents. Ara, la ciutadania més organitzada del món realitzarà el que ha gestat durant nou anys.
LA TARDOR DEL 2015 posarem els fonaments: definirem vectors constitucionals, model de República, democràcia més directa, pla de rescat social, la llei electoral tan clau; rol geoestratègic i aliances mundials; finances ètiques, recursos renovables, pla d’habitatge assequible i contractes justos de treball. Lleis i tractats de què desconnectarem. Negociarem només on cal, a Brussel·les i l’ONU, la permanència de ple dret. Convocarem l’Assemblea d’Electes, més de 8.000: els del miler de municipis i els dels 3 parlaments, per ratificar-ho tot al Parlament català.
Ara, desem un temps les pancartes, vestim-nos roba de feina, i mans a l’obra!
Ada Llorens,
10/08/2015
Article publicat a El Punt/Avui.
drassanesweb.wordpress.com 