Deixa un comentari

EL COL·LECTIU DRASSANES ES DISSOL

drassanes_blus_ok

COMUNICAT

EL COL·LECTIU DRASSANES ES DISSOL

La lluita per la República Catalana Independent continua

– A la sessió plenària convocada dilluns passat dia 18 de gener el Col·lectiu Drassanes hem pres la decisió de dissoldre’ns.

El Col·lectiu Drassanes ha portat a terme al llarg dels seus dos anys d’existència una tasca important de difusió dels seus tres eixos d’acció: el Referèndum, el Procés Constituent i la República Catalana Independent.

Al desembre del 2013, en la nostra presentació pública, ens definíem com un grup divers que volia “treballar de manera reflexiva, positiva i activa per l’assoliment de la independència i la plena sobirania de la nació catalana, en un marc de democràcia participativa que tingui cura de redactar una nova Constitució que garanteixi el just i ple exercici dels drets personals i col·lectius que són propis de les societats progressistes més avançades”. D’una manera general podem remarcar que hem contribuït, juntament amb altres col·lectius i organitzacions, a promoure i difondre la validesa d’aquestes línies d’acció al si de l’independentisme.

Considerem que l’acord assolit per la majoria parlamentària sorgida de les urnes el 27 de setembre obre un camí sense aturador cap a l’assoliment de la República Catalana Independent en la part de la Nació Catalana que actualment constitueix la Comunitat Autònoma de Catalunya.

– El projecte està en marxa i ara ens pertoca seguir treballant des de les nostres sensibilitats diverses i transversals, i des de les organitzacions en les quals, de manera individual o col·lectiva, una bona part de nosaltres està implicada i puguem trobar la nostra millor articulació a la lluita per la República Catalana Independent i el Procés Constituent. Els membres del Col·lectiu ens comprometem, conseqüentment, a mantenir els compromisos socials i polítics contrets que tinguin continuïtat. Totes les persones que hi hem contribuït ens conjurem a continuar fent-ho, perquè tenim una pàtria tant petita… que la somiem completa.

Col·lectiu Drassanes

Països Catalans, 20 de gener de 2016

info@drassanes.cat

http://drassanes.cat

Descarrega’t el Comunicat en pdf

Anuncis


Deixa un comentari

Comunicat: “Avancem, amb força, cap a la República catalana independent”

drassanes_blus_ok

COMUNICAT

“Avancem, amb força, cap a la República catalana independent”

Els fets polítics que han tingut lloc amb la constitució del Parlament elegit el 27 de setembre, han traçat amb lletres de foc el camí que hem de seguir i marcaran els nostres passos al llarg de les setmanes i mesos vinents.

La institució parlamentària s’ha posat al lloc que li corresponia d’acord amb el resultat de les eleccions tot situant-se a l’alçada del moment històric: els parlaments institucionals pronunciats el dia 26 d’octubre van fer referència d’una manera clara i contundent a la República Catalana i a l’inici d’una nova etapa on l’aprofundiment de la democràcia i la justícia social havien de ser la norma d’acció política. La proposta de declaració acordada per la majoria parlamentària independentista, feta pública el proppassat 28 d’octubre, ja assenyala un camí sense retorn cap al nou estat català republicà per mitjà d’un procés constituent propi i àmpliament participatiu. Ara no s’hi val a badar.

Tothom ha de defensar la República naixent

Aquesta nova realitat és el centre de l’acció política d’aquest moment i hem de posar tot el nostre esforç a fer pinya per a encoratjar i defensar les diputades i diputats protagonistes d’aquesta nova acció institucional, de les amenaces i agressions provinents de l’espanyolisme polític (unes amenaces i agressions dirigides especialment contra les persones amb responsabilitats representatives del nostre poble, més destacades). Les possibilitats d’avanç cap a la independència depenen de manera principal de com sapiguem protegir els nostres avanços polítics i com puguem aplegar a la participació amplis sectors de la població. El desplegament del procés constituent, que ja fa mesos que s’està construint, ha de comptar amb una col·laboració entusiasta de tothom que vulgui superar el règim del 1978, sorgit del franquisme. Ens hem de posar a treballar de ple en la defensa de la República catalana que estem fent néixer, perquè sabem que és la porta a un futur de llibertat i de justícia, per a tothom. Continua llegint


Deixa un comentari

DECLARACIÓ D’OCTUBRE DE DRASSANES

drassanes_logopetit

DECLARACIÓ D’OCTUBRE 2015

Després de les eleccions al Parlament de Catalunya del 27 de setembre passat, i davant les diferents campanyes de confusió orquestrades per un bon nombre de mitjans de comunicació, és imprescindible exposar amb la màxima claredat possible els aspectes fonamentals que han quedat en evidència en aquest importantíssim moment polític.

Abans que res, ELS FETS:

PRIMER: Les eleccions del 27 de setembre són l’expressió d’una victòria política clara. La majoria d’escons aconseguits per les candidatures independentistes (Junts pel Sí i CUP-Crida Constituent) permeten portar a la pràctica el mandat popular de construir la independència de Catalunya. Aquesta victòria té un gran mèrit si tenim en compte l’extensa campanya de la por que, des de l’espanyolisme, s’ha fet al llarg de les setmanes i mesos passats “per terra, mar i aire”, i els entrebancs de tota mena que s’han interposat al vot exterior.

SEGON: És fals que la societat catalana estigui dividida per la meitat. La proporció és de 72 escons a 52; per tant, la majoria és ben clara. De fet és una proporció semblant a la que es troba en moltes majories habituals que arreu del món permeten una acció parlamentària còmoda. És a dir, que la majoria aconseguida permet i obliga els diputats i les diputades del Parlament Català al compliment del mandat popular d’avançar en la consecució de la independència.

Establerta aquesta realitat política bàsica, cal fer també les següents consideracions addicionals:

TERCER: El caràcter plebiscitari d’aquestes eleccions ha quedat establert tal com ho mostra la polarització de les diferents posicions. Tractant-se d’un mandat parlamentari és un error analitzar aquestes eleccions com si fossin un referèndum, és a dir, analitzar el mandat popular a partir de considerar el nombre de vots favorables rebuts en funció del total dels vots emesos, perquè el fet que el vot s’hagi expressat a través d’un nombre important de candidatures desvirtua el vot directe que tindria lloc en un referèndum. De tota manera, en nombre de vots (1.948.335 a favor, 1.593.825 en contra i 363.235 de no definits i en blanc) la victòria també és clara. En aquest sentit podem observar, a més, que la candidatura més votada contrària a la independència (Ciudadanos) no ha arribat ni a la meitat (25) dels escons de Junts pel Sí (62)

QUART: Tenint en compte que el relat dels fets és un factor important de la lluita política, considerem que és un error afirmar que “el plebiscit no s’ha guanyat”, com han dit alguns. En primer lloc, perquè, tal com ja hem dit més amunt, no s’ha tractat d’un plebiscit pròpiament dit sinó d’unes “eleccions amb caràcter plebiscitari”. S’ha guanyat la majoria parlamentària, que és l’únic terreny en què el poble català s’ha pogut expressar. Per tant, tal com es va dir la mateixa nit electoral: A partir d’ara comença la construcció de la República Catalana Independent”.

CINQUÈ: El fracàs de la candidatura Catalunya Sí que es Pot (fruit de la confluència d’ICV i Podemos), que ha obtingut menys escons (11) dels que havia obtingut ICV tota sola en la contesa precedent, mostra la manca d’incidència d’una candidatura nova que havia nascut amb l’ambició de guanyar les eleccions i demostra, d’altra banda, un cert grau de maduresa de la societat catalana. El discurs anticatalanista d’esquerra que li han volgut imprimir els líders principals de la candidatura, no ha reeixit.

SISÈ: En canvi, Ciudadanos, tot i compartir amb l’anticatalanisme d’esquerra el mateix esperit nacionalista espanyol, ha incrementat els seus escons fins a 25. Això mostra que l’exaltació supremacista espanyola, que s’ha presentat amb un discurs populista de dreta, ha crescut d’una manera perillosa, especialment en algunes àrees socials i geogràfiques que s’han mostrat permeables a la demagògia d’aquesta formació, la qual cosa no hauria estat possible sense el suport dels mitjans de comunicació espanyols més importants, vinculats al gran capital.

SETÈ: Aquest resultat no es pot atribuir només al traspàs de vots del PP, sinó també al vots provinents del PSOE (del votant que fins ara s’abstenia en les eleccions autonòmiques catalanes), a la incorporació de nous votants sotmesos a la influència cultural i mediàtica espanyola, i a la despolitització de les classes populars. Probablement, les causes d’aquesta despolitització cal buscar-les en les polítiques desmobilitzadores de les últimes dècades que han afeblit el teixit associatiu.

VUITÈ: El sistema polític hereu del franquisme, nascut l’any 1978, ha entrat en crisi en aquestes eleccions. Els seus principals representants PSOE (PSC) i PP han perdut força i per ells mateixos ja no tenen cap possibilitat de mantenir la seva política de continuisme del règim. Aquesta reculada no ha estat compensada per l’operació Podemos ni tampoc per Ciudadanos. En conjunt es tracta d’un fet important perquè s’ha de llegir com un afebliment del domini polític del poder espanyol damunt el nostre país.

Continua llegint


Deixa un comentari

Sindicalistes de CCOO aposten per la República Catalana i criden a votar independentista el 27S

ccoo-25801Sindicalistes afiliats a Comissions Obreres (CCOO), tots ells quadres del sindicat, i agrupats com a Sindicalistes de CCOO per l’Independència i la República Catalana han difós un manifest en el que exhibeixen el suport a les candidatures independentistes –Junts pel Sí i la CUP- i esperen que la direcció del sindicat es posicioni més clarament en favor d’una Catalunya lliure i independent.

L’objectiu és aconseguir més suports en els propers dies per tal que la cúpula sindical sigui conscient que l’independentisme és cada vegada més important en el si del sindicat.

Les declaracions dels secretaris generals de CCOO i UGT a nivell estatal en contra la independència els han motivat a difondre el manifest, malgrat que aquest ja es discutia de temps abans, que “assegura que com a persones d’esquerra no podem ni volem donar l’esquena al clam popular del país” i “Hem de ser part actora del procés constituent i defensar els treballadors per fer prevaldre els nostres drets en el nou país”.

Així mateix, aquest col·lectiu ha respost enèrgicament a les amenaces de la patronal bancària, la CEOE i grans empresaris que volen determinar el vot lliure de la gent treballadora de Catalunya. Els mateixos que no volen negociar convenis, que aprofiten la reforma laboral per empitjorar les condiciones de treball, així com mantenir sous baixos i contractes precaris.

Continua llegint


Deixa un comentari

DECLARACIÓ DE SETEMBRE DE 2015, Esforç, fermesa i il·lusió per a guanyar

drassanes_blus_ok

DECLARACIÓ DE SETEMBRE DE 2015

Drassanes

drassanes.cat

ESFORÇ, FERMESA I IL·LUSIÓ PER A GUANYAR

Aquesta tardor i de cara a l’11 de setembre, al 27 de setembre i dates posteriors, ens trobem encarats a unes tasques molt concretes, que són principalment:

Una mobilització permanent començant per la Via Lliure a la República Catalana aquest 11 de setembre; una avinguda Meridiana a rebentar des de la Trinitat al Parlament és la millor resposta alhora a les provocacions i amenaces de Felipe González, Aznar i molts altres, a les diferents formes de corrupció i a les maniobres de les clavegueres de l’Estat. Amb serenitat, fermesa i entusiasme.

Immediatament vindran les eleccions del 27 de setembre i la realització d’un procés constituent participatiu. Tot sabent que haurem d’abordar una situació que demanarà una consciència molt clara i una important fermesa per a encarar el nou moment polític i social.

El 27 de setembre: les bases de la República Catalana

Amb les eleccions del 27 de setembre posarem les primeres bases de la República Catalana Independent. Les hem de guanyar. Hem de convèncer de l’evidència política que l’únic vot útil que pot fer possible sortir del carreró sense sortida al qual ens ha abocat l’actual crisi econòmica, social, democràtica i nacional de l’estat espanyol és la independència. I, en conseqüència, hem de cridar a concentrar els vots de manera exclusiva i total en les dues candidatures existents “Junts pel SÍ” i “CUP-Crida Constituent”. Son les dos úniques forces que lluiten perquè Catalunya disposi d’una veritable sobirania pròpia que permeti donar resposta a les necessitats del nostre poble.

En aquesta contesa electoral que serà, de fet, plebiscitària cal aconseguir la majoria més clara possible per emprendre amb el màxim de força el camí cap a la independència. Cal tenir molt clar, però, que una majoria d’escons ja permet d’iniciar passos importants cap a la independència, en el sentit de portar a terme decisions que ens vagin acostant a aquest objectiu, començant per a conferir l’única legitimitat i nova legalitat a les decisions emanades dels organismes representatius del poble català. El punt de partida serà aquesta possibilitat de ruptura i d’emprendre el camí polític cap a la independència. I les primeres decisions del nou parlament han de ser organitzar un procés constituent àmpliament participatiu i fer efectives unes mesures d’urgència social d’aplicació immediata.

En aquestes eleccions  els vots que no són favorables a la independència són vots perduts, inútils per a canviar res, ja que només serveixen per a mantenir i legitimar el caduc i irreformable marc polític del 78 i prolongar la corrupció i els privilegis entre els polítics que s’han avingut a continuar pactant amb el règim monàrquic neofranquista. I és en aquest sentit que cal posar en evidència el paper d’ICV com a constructora, amb Podemos, de la candidatura continuista “Catalunya sí que es pot”, que tot i les propostes de canvi social que difon en la seva propaganda electoral, sap que no tenen cap possibilitat de prosperar dins l’actual règim. Aquesta candidatura se subordina al projecte polític regeneracionista espanyol de Podemos i d’Izquierda Unida sense una voluntat clara de confrontació i de ruptura per a una transformació democràtica i social de l’estat espanyol. Ni tampoc de Catalunya, per a la qual no té cap projecte nacional. És per això que s’ha d’entendre, ara i aquí, com una greu irresponsabilitat política i històrica fer creure a la ciutadania que un projecte polític subordinat a l’estat espanyol pot transformar la societat. Cal doncs votar en massa independència a les eleccions. Només la independència pot fer canviar les coses.

Continua llegint


Deixa un comentari

POSICIÓ DEL COL·LECTIU DRASSANES DAVANT LA CRISI HUMANITÀRIA MUNDIAL

drassanes_blus_ok

COMUNICAT

D’acord amb el Protocol sobre l’Estatut dels refugiats de 1967, ratificat per 147 Estats, aquests estan obligats a protegir els refugiats que es troben en el seu territori; un refugiat té dret a estar lliure de les penes relatives a la il·legalitat de la seva entrada o presència dins d’un país; i cap Estat signatari del protocol podrà expulsar o retornar (“refoulement”) al refugiat, de cap manera, a les fronteres de territoris on la seva vida o la seva llibertat perilli per causa de la seva raça, religió, nacionalitat, pertinença a un grup social o opinió política particular, encara que hagi entrat “il·legalment”, és a dir sense els visats corresponents.

D’acord amb aquests postulats, des del Col·lectiu Drassanes:

  1. Denunciem la falta de resposta internacional davant la greu situació creada al Mediterrani.

  2. Denunciem la falta de recursos proporcionats per la comunitat internacional als països més directament afectats per l’allau migratòria, alguns d’ells, com ara Jordània i Líban, des de fa anys i, més recentment, Turquia, però també Grècia, Itàlia i Espanya. Aquesta mancança és especialment escandalosa per part de l’ONU i les seves agències directament afectades, com ara ACNUR i PMA, que fins i tot traslladen la responsabilitat de l’atenció a l’onada migratòria als països receptors primaris de la mateixa, instant-los a actuar de manera eficient, sense proporcionar mitjans suficients per fer-ho. De fet, en els darrers temps aquest organismes de l’ONU han disminuït en un 50% les seves aportacions als camps de refugiats libanesos.

  3. Denunciem els impediments brutals que alguns països interposen per reprimir l’entrada d’immigrants, com ara les tanques amb ganivetes aixecades per Hongria, però també per Espanya a Ceuta i Melilla, així com l’impediment a continuar el viatge cap a altres països europeus.

  4. Denunciem la hipocresia europea de fer distincions entre migrants “polítics” i migrants “econòmics”, quan, més enllà de la situació de guerra a l’Orient Mitjà, bona part dels migrants subsaharians ho fan empesos pel fet que les terres fèrtils que conreaven han estat venudes pels seus governs corruptes a grans holdings multinacionals, amb seu central a Estats Units, Xina, Gran Bretanya, Alemanya, l’Índia i els Països Baixos, per aquest ordre. Denunciem específicament l’actitud del govern conservador de la Gran Bretanya, impedint sistemàticament el pas d’aquests migrants que intenten travessar de Calais a Dover, quan una bona part dels causants de la seva misèria operen a la City de Londres. En aquest sentit recordem que els tractats internacionals són d’obligat compliment, per sobre de les legislacions dels Estats que els han ratificat, com és el cas del Regne Unit de la Gran Bretanya.

  5. Denunciem la nul·la presència de la Sisena Flota dels Estats Units en el rescat dels refugiats que s’aventuren al Mediterrani, quan té el seu quarter general a Nàpols i quan, a part de la base de Rota, té un batalló de destroyers a Gaeta, avions de vigilància a Sigonella, i un esquadró de patrulla a Creta, entre d’altres llocs on podria actuar per salvar vides, no únicament per bombardejar-les. Denunciem, així mateix, que els Estats Units, que manté una política d’aliances amb Estats amb greus mancances democràtiques a les zones en conflicte, no hagin ofert la possibilitat d’acollir refugiats en el seu territori, ja que es tracta d’un conflicte global, i que la seva implicació hauria de ser paral·lela a la necessària implicació europea.

  6. Constatem que el govern del Regne d’Espanya només sembla disposat a acollir un parell de milers de refugiats i que l’obtenció de l’estatus de refugiat és competència exclusiva del govern de l’Estat. Des del nostre Col·lectiu, treballarem perquè una República Catalana Independent no únicament derogui les lleis espanyoles d’estrangeria i elimini els CIE, sinó que, tenint en la memòria l’èxode dramàtic dels derrotats de la guerra del 36-39, i les migracions forçoses dels anys 50-70, la RCI promourà una política d’acolliment dels migrants justa i solidària”.

  7. Demanem a l’església catòlica, que posseeix un gran nombre d’immobles en desús –com ara rectories- o amb una utilització parcial –com ara convents- a posar-los a disposició immediata per facilitar l’acolliment, atès, a més, que, com a conseqüència del concordat entre el Regne d’Espanya i la Santa Seu, aquests immobles estan exempts del pagament de l’IBI i no aporten, doncs, cap recurs que ajudi a les migrades finances públiques catalanes.

  8. Reconeixem la tasca eficient que, malgrat la manca de competències, realitza la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat.

I, finalment,

  1. Instem a tota la ciutadania, i molt especialment als electes municipals, a implicar-se en l’ajuda activa a aquestes persones, proporcionant refugi, habitatge i possibilitats d’empadronament –que comporta dret a la sanitat i a l’educació- més enllà de les normatives repressores de l’Estat Espanyol i la Comunitat Internacional.

Col·lectiu Drassanes

Països Catalans, Mar Mediterrània, a 3 de setembre de 2015

info@drassanes.cat

http://drassanes.cat

@drassanesCAT

facebooK: Col·lectiu Drassanes

Descarrega’t el comunicat en pdf

El Col∙lectiu Drassanes és un espai de reflexió i debat, compromès en tres línies de treball: 1- El Referèndum sobre la independència de Catalunya, com a element imprescindible del procés. 2- El desenvolupament d’un procés constituent per proclamar un país nou lliure dels ròssecs del passat. 3- Una República amb un model just de democràcia política, econòmica i social.


Deixa un comentari

Esquerres per la Independència fa una “Crida per la independència, el procés constituent i la República Catalana independent”

La plataforma Esquerres per la Independència, de la qual el nostre Col·lectiu Drassanes en forma part, ha fet públic un Manifest-crida  pel que impulsa una campanya #tudecideixes en que demana la màxima mobilització fins el 27S i  l’obertura d’un procés constituent després d’una declaració d’independència si el 27S les forces del Sí surten guanyadores. La campanya inclou un vídeo on diverses personalitats hi donen suport, com ara Lluís Llach, Manuel Delgado, Empar Moliner, Antonio Baños, Raül Romeva, Carme Sansa o Oleguer Presas, entre d’altres.

“Crida per la independència, el procés constituent i la República Catalana independent”

La majoria social d’aquest país, les classes populars catalanes, s’ha manifestat de manera clara i rotunda per un canvi democràtic, real i profund, que doni resposta a les reivindicacions nacionals i socials.

La manca de llibertats democràtiques, l’atac constant contra els drets nacionals i culturals dels i les catalanes, i les polítiques neoliberals i antisocials de molts governs, ens han dut als índexs més alts de pobresa econòmica i precarització de les condicions de vida de la classe treballadora, i a la negació de la nostra sobirania com a poble.

Davant d’això, l’única via per garantir les llibertats i els drets nacionals i socials és la ruptura amb l’estat monàrquic espanyol, aquell sorgit de la transició espanyola del 78 i hereu de la dictadura franquista.

No hi ha cap més alternativa ni cap altra perspectiva de canvi real, a curt i mitjà termini, que l’acció unilateral del poble català vers la ruptura amb l’estat i el seu actual marc legal. No hi ha cap altre camí que la independència.

Una independència que començarà el 27-S amb el posicionament clar de la societat catalana en clau de ruptura, de canvi social i de país. I això només es pot garantir donant suport a les propostes provinents o sorgides des de les esquerres independentistes.

La construcció d’un nou país també requereix reactivar i reforçar l’aposta per un procés constituent democràtic i popular, que posi les bases del model de societat que volen i necessiten les classes populars del nostre país.

Parlem de la construcció social, popular, oberta i democràtica de la República Catalana independent. Un procés que se segueix de ben a prop, amb els primers indicis organitzatius i de canvi polític, des de la resta de territoris dels Països Catalans.

Les opcions polítiques que parlen de la possibilitat immediata d’una regeneració democràtica a Espanya, ens intenten enganyar. Volen impedir l’exercici efectiu del dret d’autodeterminació del poble català i supediten el nostre procés d’alliberament a una més que improbable reforma de l’estat, perpetuant així les desigualtats derivades de l’actual règim autonòmic. No es tracta de reformar, sinó de trencar amb el règim nascut amb la Constitució del 78.

Des de la nostra realitat nacional i social, el posicionament d’alguns partits d’esquerres és incomprensible i incoherent. Sobretot des de la perspectiva de les esquerres que lluiten per l’alliberament nacional dels pobles i per una veritable democràcia social i política.

No existeix una tercera via. Estem davant d’una cruïlla històrica i, en conseqüència, o ens situem del costat del procés popular per la Independència i per la República Catalana o, per contra, continuem igual com estem ara, o probablement pitjor.

No hi ha millor servei a la resta de pobles sotmesos a l’oligarquia i opressió de l’Estat espanyol, i a les seves classes populars, que desenvolupar el nostre procés de ruptura nacional i social. Una República Catalana que ha de ser solidària amb tots els pobles de l’Estat, i del món, en la seva lluita per les seves llibertats i drets nacionals, socials i democràtics, i contra les injustícies i desigualtats.

Continua llegint