EMPRENDRE AMB PAS SEGUR EL CAMÍ DE LA INDEPENDÈNCIA
El 9N, punt de partida
El 9 de novembre passat la consulta alternativa convocada finalment, tot i l’intent que fos irrellevant, ha representat segons totes les anàlisis el començament d’un camí sense retorn cap a la independència. L’amplitud de la participació popular i l’inici de ruptura que ha representat l’oposició frontal del govern espanyol a aquest esdeveniment participatiu, situa el conjunt dels agents polítics del nostre país en l’obligació d’encarar amb propostes decidides les accions necessàries per a assolir la independència.
Les declaracions públiques, i més concretes que en ocasions precedents, d’Artur Mas i Oriol Junqueras, cadascun des de la seva posició, s’han formulat a partir d’aquesta necessitat de marcar un camí cap a l’objectiu de la independència reclamat obertament i massivament per la societat catalana en un estat de forta mobilització que s’ha perllongat al llarg de més de dos anys.
No hi haurà una sola llista
Des de l’endemà del 9N mateix tothom sabia dues coses: que calia que hi haguessin eleccions catalanes (d’àmbit autonòmic, anomenades plebiscitàries o constituents, segons les diferents concepcions); i que hi hauria més d’una llista electoral. Perquè calia aconseguir un mandat clar del poble català (que superés les limitacions del 9N en aquest aspecte) i calia també que el suport a la independència fos el més ampli possible, abastant tot el ventall ideològic i social. Tanmateix, CiU i l’aparell del govern de la Generalitat, han llançat, al llarg del mes de novembre una intensa campanya mediàtica a favor d’una única llista que, essent encapçalada per Artur Mas, havia d’agrupar el conjunt de l’independentisme de manera unànime i sense fissures darrere la persona de l’únic líder concebut com a possible. La proposta de Mas contenia aquests i altres elements que vorejaven l’amenaça (“o esteu amb mi o no hi ha eleccions anticipades”) i posava en perill la necessària extensió social del missatge independentista, objectiu que només és possible amb l’expressió de la unitat necessària però tot aplegant el suport d’una base social àmplia i diversa.
La societat civil ha d’impulsar, ha d’ajudar.
El moment és delicat i alhora prometedor. Dues propostes diferents però amb una mateixa finalitat. Els uneix l’objectiu, la independència, però com sol passar, es basen en conceptes diferents i, com a conseqüència, no existeix coincidència en elements tàctics i estratègics, però sí en el fet que cal aprofitar el moment i que els temps són curts i inajornables. També, que cal arribar a un acord. És important, doncs, encertar en el curt termini perquè, en aquesta partida, no hi ha segones voltes.
Més enllà dels aspectes conceptuals en què un error, sent important, es podria reconduir, és determinant aconseguir el suport majoritari del conjunt de la ciutadania a un projecte d’alliberament nacional que implica la constitució d’una República Catalana Independent I que comporta una ruptura democràtica en l’econòmic, el polític i el social. L’obtenció d’aquesta majoria imprescindible s’ha de realitzar al marge de tot interès partidista. Per això, sorprèn que en un moment polític tan delicat l’ANC, en la seva declaració de Cornellà de Llobregat, s’hagi precipitat a defensar una candidatura única, sense esperar sentir altres arguments, perdent així la seva centralitat i, com a conseqüència, bona part de la seva capacitat d’interlocució i d’intermediació entre els diversos projectes.
Des del Col•lectiu Drassanes creiem que la línia política realment unitària de l’independentisme passa per a aconseguir un ampli compromís entre les diferents forces polítiques independentistes. És per això que fem una crida a totes les organitzacions de la societat civil, i molt especialment l’ANC, per la seva rellevància i lideratge, perquè posin de manifest, al més aviat possible, la seva transversalitat i no dependència envers els partits, i treballin per afavorir l’acord i per estendre el suport a la independència entre tots els sectors de la ciutadania.
Compromís Conjunt
En la recerca de la unitat dins la diversitat ideològica i social, el 16 de novembre passat vam fer públic un comunicat en què exposàvem una proposta de Compromís Conjunt que adreçàvem a les diferents candidatures independentistes possibles. La recerca d’aspectes programàtics compartits per les diferents forces independentistes ha propiciat la redacció de diferents propostes. Des del Col·lectiu Drassanes s’exposava, en la data esmentada més amunt, que havent aprovat el Parlament de Catalunya la coneguda “Declaració de Sobirania” el 23 de gener de 2013 allò que pertocava fer en la situació actual era exercir la sobirania erigint-se el Parlament en funcions de Cambra Constituent i tot exposant la necessitat de compromís en tres punts (que resumim):
1) Estructures d’Estat dins un termini màxim de 10 mesos.
2) Debat participatiu entorn de les bases constitucionals de la República Catalana Independent, que inclogui l’assumpció d’un programa social de xoc, i dins un termini màxim de 18 mesos, després del qual la Constitució resultant seria portada a l’aprovació per referèndum.
3) Diàleg amb tots els estats i organitzacions internacionals des del moment mateix de la proclamació de l’Estat independent.
Extensió social i debat constituent
L’anàlisi del grau de penetració de la consciència independentista arreu del territori mostra que encara cal estendre l’objectiu independentista en importants àrees geogràfiques i sectors socials. I també que caldrà aprofundir de manera participativa en els continguts del debat constituent per tal de sotmetre a decisió popular la configuració dels aspectes fonamentals de la nova República Catalana Independent.
El nostre col·lectiu es compromet a treballar, al llarg de les setmanes i mesos vinents, en aquesta doble línia d’actuació, i fa una crida al conjunt del poble català perquè s’hi impliqui amb la màxima tenacitat possible. Només així obrirem ben ample el camí que ens ha de portar a la independència i a la construcció de la nació justa i lliure que volem i necessitem.
Col·lectiu Drassanes, 10 de desembre de 2014
info@drassanes.cat
http://drassanes.cat
@DrassanesCAT
Descarrega-te-la en pdf
El Col∙lectiu Drassanes és un espai de reflexió i debat, compromès en tres línies de treball: 1- El Referèndum sobre la independència de Catalunya, com a element imprescindible del procés. 2- El desenvolupament d’un procés constituent per proclamar un país nou lliure dels ròssecs del passat. 3- Una República amb un model just de democràcia política, econòmica i social.
drassanesweb.wordpress.com 