Després del la tensió, desesperació i incredulitat d’aquests tres últims mesos, no em puc creure que en uns dies s’hagi arribat a un acord que beneficia el procés independentista. Continuem fent història. Ara ens toca recuperar la il·lusió i l’esperança que havíem aparcat després del 27S i ens toca també creure’ns de debò que, aquest cop sí, hem encarat la recta final cap a la República.
És cert que hem arribat fins aquí amb un acord in extremis, però també és cert que en aquest acord no hi ha hagut ni vencedors ni vençuts. Si de cas, el que hi ha d’haver és agraïment a l’expresident Mas i a la CUP-CC, a un per haver sabut entendre que el seu pas al costat era imprescindible i als altres per haver acceptat que no podien oposar-se a voluntat de la majoria de votants a favor de la independència. Però cal reconèixer que hem arribat justets de forces.
Des del Col·lectiu Drassanes, integrat dins de Crida Constituent, defensem que l’eix social que ha proposat la CUP-CC durant aquets temps ha jugat un paper fonamental en les negociacions i en la futura construcció d’aquest nou país que cada dia tenim més a prop. Volem una república catalana independent lliure i socialment justa. Per això el paper de la CUP-CC ha estat i serà fonamental en aquest camí, ja que podrà ajudar a anar més enllà del neoliberalisme de Junts pel Sí tant en mesures socials com polítiques. El procés constituent ha de ser engrescador, il·lusionant i esperançador per poder sumar.
L’Assemblea de Sabadell, en què Drassanes va participar activament, va ser llarga i feixuga i, a més, va confirmar un procés de divisió i d’erosió dins la CUP-CC. Les votacions van evidenciar posicions molt igualades que l’empat tècnic, una mala solució, va confirmar. No hauríem haver arribat a votar. Hauríem hagut de de ser capaços de buscar el consens. El canvi d’estratègia i el debat sincer entre els diferents posicionaments sembla que, per ara, ha evitat, la divisió. Hi ha molta gent que pensa que la CUP-CC ha sucumbit a l’estratègia de l’expresident, però no s’ha sabut valorar prou el paper rellevant que han tingut i que tindrà en la nova constitució catalana. En els propers mesos la ciutadania podrà jutjar les propostes sobre drets col·lectius de la CUP-CC i la ruptura democràtica amb l’Estat espanyol.
Ara ens esperen 18 mesos intensos en què la participació ciutadana continuarà sent clau. Sóc dels que crec, o vull creure, que del que hem passat aquests últims mesos n’haurem sortit enfortits. Per això ens hem de tornar a activar per poder defensar amb força les lleis del Parlament i l’ANC hi pot tornar a tenir un paper important.
Un amic em deia que en aquesta vida es pot fer gairebé tot excepte, com deia Pla, el ridícul. Nosaltres hem estat a punt de fer el ridícul tant a nivell internacional com dels Països Catalans. Esperem que no torni a passar. Ens cal una àmplia base social per afrontar la desconnexió definitiva. Ara, a la fi, ja tenim les condicions. Impulsem-les entre tots.
14 de gener 2016
Josep Cullell Mirambell
Col·lectiu Drassanes
drassanesweb.wordpress.com 