El dissabte 20 de juny serà recordat per la metamorfosi política del President. Ni Kafka l’hauria somniat. Mas ha trencat els motlles, la federació i el partit. Foc nou. Qui representa Mas? Les classes mitjanes? Les populars? La burgesia? Mas se’n allibera. La independència és ja de tothom. El President vol ser l’estendard d’una Catalunya social, interclasse, interpolítica, interreligiosa, interracial…
El dissabte 20 de juny el secretariat nacional de l’ANC ha explosionat. Estava reunit a Barcelona al mateix temps que l’Artur Mas els impel·lia a ells, a saltar a l’arena. Allí, ningú no s’ho podia creure: L’ANC en la lluita electoral, com una organització política?
El President, dos dies abans, s’havia deslliurat de Duran i ara, a Molins de Rei, presentava l’ofrena com la prova del cotó independentista, d’un Abraham que sacrifica Isaac (CiU). La independència exigeix: “el límit del Sí–Sí l’hem portat tan lluny que hem trancat la federació CiU”. El President, però, feia temps l’havia descomptat, aquest espectacle. De fet, l’adéu d’Unió ha estat un pols balder. Duran ja l’havia perdut i només podia solemnitzar–lo, per les elits espanyoles.
El dissabte 20 de juny, el mateix matí, a Barcelona, Junqueras, nombrat cap de llista electoral, sortia de la reunió en dejú: No volia “fer cap OPA”. Com? OPA a qui? No havia dit repetidament urbi et orbi, que ningú era de fiar? Que només ell era de pedigrí independentista? I calia estacar curt a Mas? Doncs, a la sortida, Junqueras no en sabia res, encara, de l’OPA del President. El qual no solament ja era més independentista, sinó que podia prescindir de les “agendes personals o corporatives” i sacrificar–les a l’objectiu.
L’objectiu? El 27S fa molt que s’espera. Tant, que sembla un tràmit i no exalta. El President vol que el 27S sigui un “turbo il·lusionat”, una nova “bastille”. Tothom, els actors, els admiradors i els espectadors, ha de decidir. El 27S ha de quedar clar, sense advertiments, notes, ni consideracions. El Govern de la nova República ha de funcionar amb mandats resols i determinats.
El dissabte 20 de juny Mas crema les naus, com els antics almogàvers. Ells varen vèncer perquè l’alternativa era la mort. El President sent la mateixa èpica. Si ningú l’escolta, haurà perdut i el 27S serà l’extrem final del procés. Si té requesta, complau i embogeix, aleshores tot continua, les peces encaixen, l’horitzó sedueix i els reptes seran oportunitats. La metamorfosi del President és molt audaç i arriscada.
Isidre Palmada
Banyoles,21 juny 2015
drassanesweb.wordpress.com 