Nosaltres, el poble

Nosaltres, el poble, vàrem decidir el 27 de setembre atorgar una majoria absoluta als representants de les dues candidatures independentistes. Com que som en una democràcia representativa –lluny de la democràcia participativa que molts esperem que es defineixi en la Constitució que regirà la República Catalana– es podria dir que el poble de Catalunya ha signat un contracte de feina amb els parlamentaris. I no es tracta d’un contracte indefinit, sinó, signes dels temps, un contracte “per obra”: feu la tasca encomanada, en el mínim temps i amb la màxima eficàcia i sabeu que, en cap cas, tindreu dret a indemnització, i que si no treballeu bé us farem fora de seguida.

Vosaltres, diputades i diputats, teniu el nostre mandat imperatiu: volem radicalitat democràtica

Nosaltres, el poble, sabem perfectament que és necessària una negociació de gran finezza, perquè fer política és definir l’estratègia –dissenyar la utopia– i posar-se a treballar tàcticament –fer que allò possible es faci realitat–. Però vosaltres, diputades i diputats, teniu el nostre mandat imperatiu: volem radicalitat democràtica, volem posar remei immediat al patiment de les persones que unes polítiques de capitalisme ferotge han deixat abandonades, volem agafar el nostre destí amb les nostres pròpies mans. I volem fer-ho possible en el mínim de temps necessari.

Som plenament conscients de la necessitat d’arribar a un bon acord per tirar endavant el projecte, i que aquest acord necessita llimar moltes arestes, renunciar a molts matisos, pactar que moltes línies deixin de ser vermelles, i això val per una banda i per l’altra de la mesa de negociacions. I que tot això demana un temps.

Però nosaltres, el poble, som també conscients que la rapidesa a assolir acords dotaria el nostre camí cap a la independència d’una força política que ens és absolutament necessària: si el primer dia possible per a una investidura, el 9 de novembre, s’aconseguís una votació majoritària per formar govern no només avançaríem substancialment per aconseguir la nostra llibertat, sinó que davant la comunitat internacional demostraríem que, des de punts de partida ideològicament molt diferents, tots nosaltres, el poble, estem disposats a caminar plegats per assolir la república catalana.

Nosaltres, el poble, no volem que el debat sobre la nostra sobirania es contamini amb la proximitat de les eleccions espanyoles. Cal tenir un govern plenament operatiu i després ja es decidirà si ens presentem a les eleccions espanyoles o si permetem que els diputats que surtin de Catalunya, amb un minso grapat de vots, formin part dels partits immobilistes que passin a engrossir l’autoritarisme i facin més difícil que el poble espanyol assoleixi, ell també, un espai de democràcia i llibertat, sense mordasses.

És la vostra obligació, perquè aquest és el nostre mandat, posar-vos a governar des de l’estratègia de les metes a assolir, no des de la tàctica de retardar el moment. I nosaltres, el poble, no admetríem de cap manera que s’arribés a la possibilitat d’unes noves eleccions. Seria un frau ètic, i el nostre rebuig seria actiu i radical.

Potser caldria recordar, en aquests moments, el jurament que estava vigent fins que Felip II –sempre hi ha un Felip en la nostra història de llibertats– el va abolir. Els nobles aragonesos, quan hi havia un nou rei, li feien jurar les constitucions i després afirmaven: “Nós, que cadascú de nosaltres som iguals que vós, i tots junts més que vós, us fem rei si compliu els nostres furs i els feu complir i, si no, no.”

És exactament això i ens conjurem amb les paraules antigues: nosaltres junts valem més que vosaltres, i us reconeixem si compliu el que us heu compromès a fer. Perquè nosaltres som el poble.

 

Soledat Balaguer,

19 d’octubre 2015

article publicat a El Punt/Avui

Descarrega-te’l en pdf

Anuncis