S’acosta el 27D. Tothom espera de l’assemblea de la CUP, a Esparreguera, que s’aclareixi l’atzucac, originat el 27S. De fet, es cou el de sempre. És allò de la correlació de forces. Una qüestió de poder.
Els documents que s’han presentat per a la discussió mostren la fortalesa de l’organització. No es llepen els bigotis. Es rebaixen les pretensions. L’informe de conjuntura analitza les expectatives teòriques, aquelles que els hagués agradat de trobar-se, però no s’atenyen i s’escapen. La Unió europea és així i difícilment pot canviar. És el capitalisme internacional cru i pelat, i l’estat espanyol garanteix la continuïtat, a ulls clucs, d’aquestes polítiques.
Què aporta la independència a la Unió europea? Doncs, res de res. La Unió no li veu cap avantatge, a una Catalunya independent. Únicament li queda, al procés, una alternativa. Afirmar que no es vulneraran, per ara, les relacions de classes. És l’opció que defensa Junts pel Sí. Podem, diguem-ho de passada, també ha rebaixat les seves ambicions. Ara pretén que la lluita de classe s’esperi a les reformes constitucionals i institucionals.
Què pot fer la CUP, en aquesta situació? La guilla quan no les pot haver, diu que són verdes, les figues. Els analistes accepten, amb humilitat, que l’organització no té prou experiència. La CUP no és, encara, el partit capaç d’impulsar i liderar la unitat popular exigible. De manera que no pot aspirar a la ruptura de totes les sobiranies i s’haurà d’acontentar amb les que són possibles o més viables.
Entrant en la qüestió que desembolica l’atzucac, la posició d’investir Mas president, els analistes consideren que la CUP no té el carrer a l’abast de la mà. Si fos així, les contradiccions internes de Junts pel Sí haurien esclatat. Dos mesos d’espera i desgast haurien portat a un altre final. Els lligams de la coalició són forts i consistents. Perquè compte amb una base popular sòlida i entusiasta.
El “què”, el “com” i el “quant” s’havien bastit separadament del famós “qui”. Era una distinció calculada. Es podia resoldre de moltes maneres. La CUP pretenia que Mas fos l’antagonista a les polítiques de ruptura nacional i social. No ho ha aconseguit. Ara, ells s’enfronten a unes segones eleccions que encara podrien erosionar molt més aquells “què”, “com” i “quant”. El remei no té cap avantatge, ni resol, objectivament, l’atzucac.
D’això hauran d’anar, les resolucions i votacions. Segurament, el fet que les figues siguin verdes portarà a la CUP a una sortida elegant. Un compromís per a sortir de l’atzucac. Però sense entusiasme. Procurant que cap company s’empipi excessivament. De manera que el teatre de la Passió viurà un altre calvari i una altra redempció, molt distint dels habituals. Finalment, la CUP desencallarà el procés i investirà Mas (i prou).
Isidre Palmada
Banyoles, 17/12/15
drassanesweb.wordpress.com 