Deixa un comentari

Comunicat: “Avancem, amb força, cap a la República catalana independent”

drassanes_blus_ok

COMUNICAT

“Avancem, amb força, cap a la República catalana independent”

Els fets polítics que han tingut lloc amb la constitució del Parlament elegit el 27 de setembre, han traçat amb lletres de foc el camí que hem de seguir i marcaran els nostres passos al llarg de les setmanes i mesos vinents.

La institució parlamentària s’ha posat al lloc que li corresponia d’acord amb el resultat de les eleccions tot situant-se a l’alçada del moment històric: els parlaments institucionals pronunciats el dia 26 d’octubre van fer referència d’una manera clara i contundent a la República Catalana i a l’inici d’una nova etapa on l’aprofundiment de la democràcia i la justícia social havien de ser la norma d’acció política. La proposta de declaració acordada per la majoria parlamentària independentista, feta pública el proppassat 28 d’octubre, ja assenyala un camí sense retorn cap al nou estat català republicà per mitjà d’un procés constituent propi i àmpliament participatiu. Ara no s’hi val a badar.

Tothom ha de defensar la República naixent

Aquesta nova realitat és el centre de l’acció política d’aquest moment i hem de posar tot el nostre esforç a fer pinya per a encoratjar i defensar les diputades i diputats protagonistes d’aquesta nova acció institucional, de les amenaces i agressions provinents de l’espanyolisme polític (unes amenaces i agressions dirigides especialment contra les persones amb responsabilitats representatives del nostre poble, més destacades). Les possibilitats d’avanç cap a la independència depenen de manera principal de com sapiguem protegir els nostres avanços polítics i com puguem aplegar a la participació amplis sectors de la població. El desplegament del procés constituent, que ja fa mesos que s’està construint, ha de comptar amb una col·laboració entusiasta de tothom que vulgui superar el règim del 1978, sorgit del franquisme. Ens hem de posar a treballar de ple en la defensa de la República catalana que estem fent néixer, perquè sabem que és la porta a un futur de llibertat i de justícia, per a tothom. Continua llegint

Anuncis


Deixa un comentari

Les Sectorials de l’ANC enfilen el Debat Constituent de la futura República Catalana Independent

Publiquem la nota elaborada per l’Equip de Coordinació Intersectorial  de l’ANC -ECI-, organitzadors de la Jornada.

Les Sectorials de l’ANC enfilen el Debat Constituent de la futura República Catalana Independent

Les IV Jornades Sectorials han fixat les bases de col·laboració amb la Convenció Constitucional

IVJornades

Més d’un centenar de participants han debatut sobre la Constitució de la República Catalana Independent. Foto: F.Palau

El debat constituent és protagonista de la nova fase del procés sobiranista i això havia de fer-se notar. Més d’un centenar de delegats en representació de 29 assemblees sectorials han celebrat la IV Jornada de Sectorials de l’ANC per posar en comú el fruit dels debats constituents, discutits i elaborats durant les darreres setmanes i que l’Equip de Coordinació Intersectorial de l’ANC (ECI) ha organitzat i dinamitzat.

Aquesta IV Jornada estava centrada en el “Debat Constituent per a la República Catalana Independent”, és a dir: assenyalar els eixos fonamentals per a una futura Constitució d’una Catalunya independent. Els debats s’han desenvolupat al llarg d’una intensa jornada matinal d’aquest dissabte primaveral 16 de maig al Recinte de l’Escola Industrial de Barcelona.

La benvinguda als assistents ha anat a càrrec del coordinador de l’ECI, Josep Antolí, que ha assegurat que l’objectiu de la Jornada no és redactar cap nou projecte de Constitució, sinó “el de sumar propostes i aspectes de les nostres sectorials als 4 projectes constitucionals ja existents”. Per la seva banda Josep Arranz, secretari de l’Equip de Coordinació Intersectorial, ha remarcat que la participació de l’ANC en el debat constituent no fa sinó recollir allò que ja està en el carrer. “Catalunya, si per voluntat pròpia esdevé una nova nació independent, haurà de dotar-se d’una Constitució i d’unes normes de desenvolupament que li siguin pròpies. És a dir, Catalunya comptarà amb un marc jurídic d’aprofundiment de la democràcia en allò econòmic, polític i social”. Segons continua Arranz “per a les sectorials de l’ANC no és possible elaborar una constitució en el segle XXI sense la participació directa dels ciutadans, és necessari incentivar la participació del conjunt del poble i per això des de les diverses Sectorials que conformem l’ANC estem disposats a aportar el nostre treball en aquesta direcció”.

L’experiència de nous estats a Europa, el paper de Diplocat i la Convenció Constitucional

DSCN2648

Assistents a la Jornada atents a la intervenció de Martí Estruch. Foto: ECI

Previ als debats s’ha comptat amb tres intervencions de nivell que han suscitat una participació intensa i apassionada en el posterior col·loqui. El periodista i director de Vilaweb, Vicent Partal, ha amenitzat els membres de l’ANC sobre la formació de nous Estats amb algunes de les seves experiències com a corresponsal en els processos d’independència com a l’ex-república soviètica d’Estònia i el cas d’Eslovènia a començaments dels anys 90. Les seves experiències viscudes li han servit per a advertir als assistents a la Jornada que “la independència no és una Nit de Reis. És un procés lent, amb fites, que cal veure’l al cap dels anys per a comprovar que el país ha canviat com un mitjó”. I ha reblat: “És possible que algú no s’hagi adonat, però Catalunya ja hi està de ple en el procés cap a la independència”. També ha parlat del paper clau que exercirà Barcelona, Cap i Casal, en el reconeixement internacional del nou estat. “Barcelona té un pes econòmic i polític molt important a nivell internacional i hi ha massa interessos en joc com perquè les potències europees i internacionals no ens facin cas en el precís moment de la independència”. També ha dedicat la seva intervenció en destacar el valor del 9N en l’escena internacional on es va posar en evidència la feblesa de l’Estat espanyol a Catalunya on no va poder imposar la seva autoritat (tot i les sentències del TC i l’extraordinària i inhabitual presència policial). I en canvi el contrapés del comportament exemplarment cívic i l’impressionant nivell organitzatiu de la societat i de les institucions catalanes que foren vistes com a factor d’estabilitat.

DSCN2647

Josep Antolí (dreta) Vicent Partal, Martí Estruch, Josep Arranz i Jordi Rich. Foto: ECI

Martí Estruch, responsable de comunicació internacional del Diplocat -el Consell de la diplomàcia pública de Catalunya- ha explicat durant la seva intervenció la importància de la internacionalització d’un procés d’independència d’un nou estat, per a assegurar que a Catalunya, “els resultats comencen a ser mesurables”, posant com a exemple recent el Debat celebrat al Parlament danés sobre la independència de Catalunya.
Estruch ha mantingut que per a que algú et reconegui, abans és necessari que et conegui. I en essència això és el que està fent Diplocat arreu del món amb Jornades acadèmiques, contactes al més alt nivell amb els principals mitjans de comunicació internacionals i corresponsals del món, treballant de manera coordinada institucions privades de tot tipus -l’ANC entre elles-, agents socials i Govern.
Finalment, Jordi Rich ha pres la paraula. Rich és membre promotor de la Convenció Constitucional i de la qual emana la iniciativa Reinicia Catalunya des d’on també es pretén fomentar el debat constitucional recollint aportacions d’entitats, d’experts i del territori i per la qual cosa disposarà del suport d’una web per on canalitzar el debat. Reinicia, a finals de mes, farà la seva presentació en societat. El sobiranisme civil ja fa mesos que impulsa la discussió sobre com ha de ser el nou estat. S’han redactat diversos esborranys d’una eventual Constitució catalana, i aquesta nova iniciativa aixoplugarà la discussió constituent. En la plataforma hi són presents entitats independentistes i també altres que, malgrat no ser-ho, donen suport al procés d’un nou estat. La Convenció Constitucional impulsa un procés de deliberació de la Constitució que és definit com un procés participatiu i radicalment democràtic.

DSCN2665

El debat ha estat participatiu i intens durant tota la Jornada. Foto: ECI

La Convenció Constitucional vetllarà perquè el procés de redacció de la Constitució catalana es desenvolupi com a mínim en tres fases: una de “participativa”, amb el debat ciutadà, una segona de “representativa” conjunta entre parlamentaris i representants de la societat civil i una darrera etapa de “ratificació” a través d’un referèndum vinculant.
Rich ha versat sobre les parts que ha de tenir una Constitució, les més importants i bàsiques: Definir quin és el subjecte que exerceix la sobirania: el Parlament o el Poble. D’on es desprenen dos grans models: el parlamentari (anglosaxó) o el participatiu o democràcia semi-directa (suís). Els Drets individuals i col·lectius. Així com el repartiment i el control del Poder (divisió de poders). També ha remarcat la importància del sistema electoral, donat que mai és neutre. Conforma majories i l’estabilitat d’un país pot dependre del seu sistema electoral. Tant important com és definir el sistema d’elecció dels representants públics, també ho hauria de ser el disposar d’un sistema de revocabilitat que poques legislacions contemplen. Igualment important és definir el tipus de sistema executiu: presidencialista o semi-presidencialista (una variant del qual és la monarquia parlamentaria) o el conegut com a Directorial o de consens (sistema col·legial en que el Parlament elegeix l’executiu i reflexa la seva diversitat).

Sessió de Treball i conclusions

DSCN2675

Sessió de Treball d’un dels cinc grups de debat. Foto: ECI

A mig matí s’ha procedit a la constitució de cinc taules de treball per grups per a posar en comú el fruit dels diferents debats fets durant les setmanes anteriors i l’elaboració de les conclusions genèriques que seran ara recollides i sintetitzades per l’Equip de Coordinació Intersectorial i enviades a la iniciativa Reinicia per a la seva canalització i aportació al debat. Un debat que a la cloenda de la Jornada s’ha deixat ben clar que aquesta d’avui només era el començament d’un llarg i intens procés deliberatiu i participatiu que cal aprofundir al màxim.

Els grups de sectorials formats han estat: Ciutadania, coordinat per Martha Moreo de la Sectorial d’Immigrants, Benestar, coordinat per Maria Rosa Güell de Sanitat, Economia i Territori, coordinat per David Ros d’Economistes, Cultura,coordinat per Josep Solé de Cultura i Administració, coordinat per Josep Antolí d’Administració Pública.  A cada grup hi han participat en l’elaboració de propostes diverses sectorials.

El gruix de les conclusions s’han centrat en aportacions referents als Drets de ciutadania i a l’exercici de les llibertats individuals i col·lectives, a un Estat al servei de la persona i la col·lectivitat. Dret a una vida digna: serveis socials, alimentació, habitatge, ingressos econòmics mínims, educació i salut universals. A la nacionalitat. A la socialització de l’espai públic com a àmbit de foment de la participació ciutadana. Protecció i prevenció contra les discriminacions i la desigualtat. Dret al treball i defensa d’un lloc de treball digne com a base per aconseguir el bé comú de les persones. Defensa dels valors republicans i democràtics com a base de la dignitat i la llibertat de la persona. Dret a l’accés a la Cultura en igualtat de condicions, considerant aquesta com un dret social de tot ciutadà al mateix nivell que l’educació, l’habitatge o la salut. L’esport com a foment de valors com la cohesió social. Garantir la recerca i la llibertat de càtedra. Debat entre neutralitat de l’estat respecte el fet religiós vs laïcitat. Escola catalana i en català com a llengua vehicular del sistema educatiu. Català i aranés úniques llengües oficials. Un model únic d’ocupació pública per a totes les administracions (una sola escola de l’administració pública, un sol catàleg de treball…) Evaluació continua del servei, transparència de l’administració. Tot ciutadà ha d’arribar a conèixer què es fa amb els recursos i els diners públics. I una direcció pública professional a través dels propis mèrits no subjecte als canvis dels polítics de torn.


Deixa un comentari

DECLARACIÓ DE FEBRER DE DRASSANES

drassanes_blus_ok

FEM PASSOS SEGURS CAP A LA INDEPENDÈNCIA

-L’ANY 2015, ANY PLEBISCITARI I CONSTITUENT PER LA REPÚBLICA CATALANA INDEPENDENT-

Amb prou feines començat aquest any 2015, el dia 14 de gener passat, ens han comunicat la notícia de la convocatòria d’unes eleccions autonòmiques al Parlament de Catalunya cap a finals d’any … el dia 27 de setembre. Des del Col·lectiu Drassanes ja vam avançar una presa de posició clara, on manifestàvem el nostre desacord amb aquest ajornament que no consideràvem justificat en funció de les necessitats del moviment independentista i exposàvem els inconvenients que podia comportar en el camí cap a la Independència.

Després del 9 N i davant el repte important de dues eleccions determinants

Més enllà d’aquesta crítica necessària, cal partir del reconeixement que el conjunt del nostre moviment es troba en una situació política determinant que s’ha d’abordar en les millors condicions possibles. Certament la mala gestió que han fet alguns agents polítics a partir del 9 N
ha afegit dificultats a les que ja acompanyen el camí feixuc de la independència. Ara convé, per sobre de tot, que ens sapiguem ressituar de manera clara i urgent.

Després de la gran mobilització del 9 de novembre, el moment present es troba entre les conseqüències polítiques del 9N i uns reptes electorals que considerem fonamentals, en dues dates clarament establertes, el 24 de maig i el 27 de setembre.

En el seu moment ja vam analitzar com la consulta alternativa convocada finalment el 9 de novembre podia representar -a causa de l’actitud hostil del govern espanyol i la disposició popular a la mobilització- el començament d’un camí sense retorn cap a la independència. Malgrat les mancances polítiques de la convocatòria, la participació popular important i els continguts de desobediència i ruptura envers el règim polític espanyol vigent, que van tenir lloc en aquell esdeveniment participatiu, obliguen els diferents agents polítics a reforçar el compromís en la confrontació independentista. Cal tenir clar que aquest compromís és plenament vigent ara, independentment del retard de la data de les eleccions autonòmiques.

Unes eleccions plebiscitàries i constituents

Allò que ha canviat després de l’ajornament de la convocatòria de les eleccions autonòmiques respecte a les previsions i peticions populars (segons les quals les eleccions autonòmiques – dites “plebiscitàries”- havien de ser abans de les eleccions municipals) és que s’ha vist incrementada la importància de les eleccions municipals (unes eleccions que són, a més, autonòmiques al País Valencià i les Illes). Es tracta, en general, d’unes conteses electorals que, a part dels aspectes conjunturals que comentem, ja venien marcades per forts vents de canvi com a conseqüència d’unes condicions que afavoreixen la seva politització.

Dins aquesta perspectiva cal, doncs, que la pressió del moviment independentista doti ja d’un veritable caràcter plebiscitari i constituent aquestes primeres eleccions del mes de maig.

Per a dir-ho net i clar: des d’ara i fins al 27 de setembre (i més enllà) es fa necessari que el repte independentista ocupi el centre del debat polític de la mateixa manera que ho ha fet aquests mesos i anys passats.

El canvi de data fixat finalment per Artur Mas, ha traslladat la necessitat de reforçar el camí cap a la independència al llarg de tot aquest any 2015. I el primer moment rellevant a considerar seran ja les eleccions del 24 de maig amb tot el període precedent de preparació en què hem de prendre l’ofensiva.

El motor: un gran debat popular cap a la República Catalana

Tal com ja ho està assumint una part important del nostre poble, hem de treballar amb la convicció que el motor que ha de dinamitzar l’acció política al llarg d’aquest any, tot reforçant el caràcter independentista i popular de les diferents conteses, és la promoció d’un debat popular ampli al voltant de la consecució de la República Catalana Independent. Aquest és l’objectiu polític col·lectiu del poble català que hem d’assumir tots plegats com a plasmació de les nostres mobilitzacions de tots aquests anys.

Amb el procés de definició primer, i de proclamació després, de la República Catalana Independent s’obre una oportunitat històrica per a construir una societat nova, un país nou, lliure dels ròssecs del passat. Afrontar col·lectivament com volem que sigui la República Catalana donarà al nostre moviment popular per la independència la força necessària per a construir i defensar aquest objectiu polític.
Per aquesta raó fem una crida a convocar, ja des d’ara, un Debat Constituent al llarg de l’any 2015 a partir de la divulgació dels continguts on aportem una primera descripció de les “Bases Constitucionals i Drets Fonamentals de la República Catalana Independent” i a partir també de la descripció del procés constituent que ha d’acompanyar aquest debat que ens ha de portar a la consecució de la Independència (v. Document base del Debat Constituent 2015 i Proposta de Fases i Temporització).

Des del Col·lectiu Drassanes fem una crida a difondre àmpliament aquest debat sobre el país que necessitem i volem. Cridem a treballar, ja des d’ara, per la República Catalana Independent.

Col·lectiu Drassanes
Països Catalans, febrer de 2015

 

Descarrega-te-la


Deixa un comentari

DECLARACIÓ DE DESEMBRE

drassanes_blus_okEMPRENDRE AMB PAS SEGUR EL CAMÍ DE LA INDEPENDÈNCIA

El 9N, punt de partida

El 9 de novembre passat la consulta alternativa convocada finalment, tot i l’intent que fos irrellevant, ha representat segons totes les anàlisis el començament d’un camí sense retorn cap a la independència. L’amplitud de la participació popular i l’inici de ruptura que ha representat l’oposició frontal del govern espanyol a aquest esdeveniment participatiu, situa el conjunt dels agents polítics del nostre país en l’obligació d’encarar amb propostes decidides les accions necessàries per a assolir la independència.

Les declaracions públiques, i més concretes que en ocasions precedents, d’Artur Mas i Oriol Junqueras, cadascun des de la seva posició, s’han formulat a partir d’aquesta necessitat de marcar un camí cap a l’objectiu de la independència reclamat obertament i massivament per la societat catalana en un estat de forta mobilització que s’ha perllongat al llarg de més de dos anys.

No hi haurà una sola llista

Des de l’endemà del 9N mateix tothom sabia dues coses: que calia que hi haguessin eleccions catalanes (d’àmbit autonòmic, anomenades plebiscitàries o constituents, segons les diferents concepcions); i que hi hauria més d’una llista electoral. Perquè calia aconseguir un mandat clar del poble català (que superés les limitacions del 9N en aquest aspecte) i calia també que el suport a la independència fos el més ampli possible, abastant tot el ventall ideològic i social. Tanmateix, CiU i l’aparell del govern de la Generalitat, han llançat, al llarg del mes de novembre una intensa campanya mediàtica a favor d’una única llista que, essent encapçalada per Artur Mas, havia d’agrupar el conjunt de l’independentisme de manera unànime i sense fissures darrere la persona de l’únic líder concebut com a possible. La proposta de Mas contenia aquests i altres elements que vorejaven l’amenaça (“o esteu amb mi o no hi ha eleccions anticipades”) i posava en perill la necessària extensió social del missatge independentista, objectiu que només és possible amb l’expressió de la unitat necessària però tot aplegant el suport d’una base social àmplia i diversa.

La societat civil ha d’impulsar, ha d’ajudar.

El moment és delicat i alhora prometedor. Dues propostes diferents però amb una mateixa finalitat. Els uneix l’objectiu, la independència, però com sol passar, es basen en conceptes diferents i, com a conseqüència, no existeix coincidència en elements tàctics i estratègics, però sí en el fet que cal aprofitar el moment i que els temps són curts i inajornables. També, que cal arribar a un acord. És important, doncs, encertar en el curt termini perquè, en aquesta partida, no hi ha segones voltes.
Més enllà dels aspectes conceptuals en què un error, sent important, es  podria reconduir, és determinant aconseguir el suport majoritari del conjunt de la ciutadania a un projecte d’alliberament nacional que implica la constitució d’una República Catalana Independent I que comporta una ruptura democràtica en l’econòmic, el polític i el social. L’obtenció d’aquesta majoria imprescindible s’ha de realitzar al marge de tot interès partidista. Per això, sorprèn que en un moment polític tan delicat l’ANC, en la seva declaració de Cornellà de Llobregat, s’hagi precipitat a defensar una candidatura única, sense esperar sentir altres arguments, perdent així la seva centralitat i, com a conseqüència, bona part de  la seva capacitat d’interlocució i d’intermediació entre els diversos projectes.

Des del Col•lectiu Drassanes creiem que la línia política realment unitària de l’independentisme passa per a aconseguir un ampli compromís entre les diferents forces polítiques independentistes. És per això que fem una crida a totes les organitzacions de la societat civil, i molt especialment l’ANC, per la seva rellevància i lideratge, perquè posin de manifest, al  més aviat possible, la seva transversalitat i no dependència envers els partits, i treballin per afavorir l’acord i per estendre el suport a la independència  entre tots els sectors de la ciutadania. 

Compromís Conjunt

En la recerca de la unitat dins la diversitat ideològica i social, el 16 de novembre passat vam fer públic un comunicat en què exposàvem una proposta de Compromís Conjunt que adreçàvem a les diferents candidatures independentistes possibles. La recerca d’aspectes programàtics compartits per les diferents forces independentistes ha propiciat la redacció de diferents propostes. Des del Col·lectiu Drassanes s’exposava, en la data esmentada més amunt, que havent aprovat el Parlament de Catalunya la coneguda “Declaració de Sobirania” el 23 de gener de 2013 allò que pertocava fer en la situació actual era exercir la sobirania erigint-se el Parlament en funcions de Cambra Constituent i tot exposant la necessitat de compromís en tres punts (que resumim):

1) Estructures d’Estat dins un termini màxim de 10 mesos.

2) Debat participatiu entorn de les bases constitucionals de la República Catalana Independent, que inclogui l’assumpció d’un programa social de xoc, i dins un termini màxim de 18 mesos, després del qual la Constitució resultant seria portada a l’aprovació per referèndum.

3) Diàleg amb tots els estats i organitzacions internacionals des del moment mateix de la proclamació de l’Estat independent.

Extensió social i debat constituent

L’anàlisi del grau de penetració de la consciència independentista arreu del territori mostra que encara cal estendre l’objectiu independentista en importants àrees geogràfiques i sectors socials. I també que caldrà aprofundir de manera participativa en els continguts del debat constituent per tal de sotmetre a decisió popular la configuració dels aspectes fonamentals de la nova República Catalana Independent.

El nostre col·lectiu es compromet a treballar, al llarg de les setmanes i mesos vinents, en aquesta doble línia d’actuació, i fa una crida al conjunt del poble català perquè s’hi impliqui amb la màxima tenacitat possible. Només així obrirem ben ample el camí que ens ha de portar a la independència i a la construcció de la nació justa i lliure que volem i necessitem.

Col·lectiu Drassanes, 10 de desembre de 2014

info@drassanes.cat
http://drassanes.cat
@DrassanesCAT

Descarrega-te-la en pdf

El Col∙lectiu Drassanes és un espai de reflexió i debat, compromès en tres línies de treball: 1- El Referèndum sobre la independència de Catalunya, com a element imprescindible del procés. 2- El desenvolupament d’un procés constituent per proclamar un país nou lliure dels ròssecs del passat. 3- Una República amb un model just de democràcia política, econòmica i social.


Deixa un comentari

Neix Esquerres x Sí Sí per construir un 9 país

Acte-presentacio-manifest-dEsquerres-Si-Si_ARAIMA20140917_0139_45

Presentació d’Esquerres x Sí Sí al CIEMEN. Intervenint Alfredo Bienzobas, company del nostre Col·lectiu Drassanes.

Avui s’ha presentat a Barcelona la plataforma i campanya Esquerres pel Sí Sí en la que el nostre Col·lectiu hi participa des del primer moment. Un dels objectius principals d’aquesta iniciativa és ser una plataforma per convèncer a les classes populars i més desafavorides que el procés d’autodeterminació és una oportunitat per al canvi social.

La plataforma entén que el procés endegat a Catalunya els darrers anys concentra molts elements de ruptura amb el règim sorgit de la transició i obre el camí a una República Catalana Independent que desenvolupi a bastament una democràcia de contingut econòmic, polític, cultural i social.

En conseqüència, segons afirma el manifest fundacional de la nova plataforma “tenim davant nostre una oportunitat i, a les nostres mans, una eina molt potent per a la construcció d’un país governat per la majoria i al servei de la majoria, acabant amb el règim d’una minoria adinerada i corrupta que només vetlla pels seus interessos”. Podem construir un país que garanteixi uns sistemes educatiu i sanitari públics i de qualitat, el dret a l’habitatge, a les pensions públiques i a un lloc de treball digne. Un país que protegeixi el territori i promogui la cultura i on no tinguin cabuda les discriminacions per qüestions de gènere, d’orientació sexual, d’origen o de qualsevol altra mena. Tot això, sens dubte, serà possible a través de mantenir i augmentar la mobilització social enfront les retallades dels governs català i espanyol.

Continua llegint


Deixa un comentari

MANIFEST COMPROMÍS AMB EL 9-N I LA REPÚBLICA CATALANA INDEPENDENT

Drassanes fa públic el següent Manifest, pel qual s’analitza el context en que s’ha produït l’abdicació del monarca espanyol. Producte de la crisi econòmica, social, política, institucional  i territorial que arrossega l’Estat espanyol, les seves causes i possibles conseqüències polítiques mereixen una atenta observació per a no desviar-nos de la línia traçada per l’estratègia independentista els darrers temps.

Continua llegint


Deixa un comentari

CATALANS, CATALANES! NO PERDEM EL NORD: VOTAR EL 9 DE NOVEMBRE I REPÚBLICA CATALANA INDEPENDENT

republica-catalana

Catalans i catalanes!

Davant l’anunci d’abdicació del Rei espanyol, i davant l’operació de neteja que l’Estat intenta fer de la seva façana, el Poble català no ha de caure en cap parany i ha de mantenir-se FERM i DECIDIT a continuar  el seu propi camí ja traçat: REFERÈNDUM D’AUTODETERMINACIÓ EL 9 DE NOVEMBRE I REPÚBLICA CATALANA INDEPENDENT!

Ens sumem a les nombroses concentracions davant els ajuntaments que s’estan convocant arreu, per avui mateix dilluns, a partir de les 20 hores. I a la Ciutat de BARCELONA animem a concentrar-nos tothom a la Plaça de Sant Jaume, també a les 20 hores en senyal de fidelitat al nostre procés i de rebuig a la Corona espanyola.

Els catalans i catalanes NO tenim Rei!

REPÚBLICA CATALANA INDEPENDENT!

Porteu banderes independentistes!

Col·lectiu Drassanes
2 de juny de 2014
http://drassanes.cat
info@drassanes.cat
@DrassanesCAT