Pactes i joc de cromos

Aquella màxima de divideix i guanyaràs és aplicada també en política. Si mirem al nostre entorn polític més pròxim, l’Ajuntament, i quan hi ha més regidors d’esquerra que de dretes, diguem-ho així per entendre’ns, resulta que per establir un govern estable al voltant de la dreta, la temptació, en aquest cas, es projecta cap algú de la línia d’esquerres. Qui pot caure en la temptació de formar part d’un govern, encara que de postures oposades? Qui s’avindrà a un pacte on es repartiran els cromos, aquests sense retallades? Sabent fins i tot que després, amb el temps, serà fagocitat pels mateixos aliats en majoria?
Un pacte d’aquestes característiques, viscut de forma similar en altres ocasions, acaba descol·locant als electors d’esquerres que en la suma de les diferents opcions han estat majoria. Manaran doncs les dretes amb el suport d’una part de les esquerres?
Les esquerres haurien de fixar les condicions pròpies a les que no poden renunciar. En una situació actual de forta depressió econòmica i càstig social als més febles, no es poden fer canvis de cromos, cal precisament el contrari, eliminar cromos. Entengui’s aquests com a càrrecs i sous desproporcionats, tant per la feina que es fa com pels moments que vivim. Està clar, la pinya d’esquerres, progressistes i per tant amb clau de justícia, hauria d’exigir la rebaixa d’aquests privilegis, fora de mida comparada amb els sous de metges, professors, científics, etc. que viuen amb les més indecents retallades. I no diguem amb els salaris dels treballadors o de persones no tan preparades.
Juguen, políticament parlant, amb els càrrecs de la Diputació, del Consell Comarcal i del propi Ajuntament. Alcaldia, tinença d’alcaldia, diputats provincials, presidència del Consell, membre del Consell comarcal, etc. A banda, clar, dietes i desplaçaments i els acostumats regals nadalencs o d’altres festes o celebracions. No podem oblidar tampoc, els càrrecs dels alliberats o els contractes a dit, com a agraïment per la seva aportació a un partit o altre. Tot plegat és la gran col·lecció de cromos de valors inconfessables i opacs.
Aquí, les esquerres veritables, les que treballen per una acció justa i equitativa, haurien de renunciar al joc dels cromos i marcar de prop l’acció política d’acord amb aquest principis bàsics d’ètica i proporcionalitat. L’empatia amb el poble castigat es fa imprescindible.
Sovint, els candidats poden acabant sent-ho més pel que poden guanyar que pel que poden servir o donar al poble. I un poble que ja està cansat de tantes bretolades, privilegis, abusos, incompetències i les que podríem afegir, tot amb diner públic, ja és hora de que reclami un mínim de respecte. El poble vol coratge en aquests, els seus representants, que no es venen per un plat de llenties.

27 maig de 2015
Pere Camarasa
ACRID, ASSOCIACIÓ CENTRE REPUBLICÀ I DEMOCRÀTIC

Descarrega-te’l

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s