Ens trobem en un moment polític especial i confós. Les últimes setmanes han estat marcades per l’escenificació dels discursos. D’una banda, la declaració del president Mas, de l’altra, la d’Oriol Junqueras i, finalment, el posicionament de l’ANC. Per fer possible el 9N la CUP va fer un gran gest, però la unitat no sembla que hagi d’anar més enllà. La gent es pregunta si encara tenim al davant l’escenari més esperançador que podíem somiar, amb unes plebiscitàries per acabar la primera part del procés independentista. El que tenim ara, però, és un clima de neguit entre els que vam votar Sí-Sí el 9N.
Crec que tots han errat els seus plantejaments. CiU no pot fer prevaldre els seus interessos amb l’amenaça de no convocar eleccions; ERC no n’hauria de fer, tampoc, una qüestió partidista i hauria de deixar de banda el seu poder electoral; la CUP, amb els seus plantejaments, d’altra banda justos i necessaris, s’allunya, en canvi, de la unitat, i, finalment, l’ANC hauria de recuperar la transversalitat i l’esperit unitari, per no dividir la societat civil catalana. Embolica que fa fort, tot plegat. La majoria de votants del Sí-Sí estan desconcertats. Desitgem que, com van fer el 9N, facin prevaldre la necessitat del país per damunt dels interessos partidistes. Hem de demostrar unió i autoinculpar-nos en el procés obert per la fiscalia de l’Estat espanyol, com un acte més de desobediència a lleis espanyoles .
En aquest moment no es poden fer plantejaments partidistes, perquè això vol dir, automàticament, crear confusió i neguit entre els independentistes i afavorir els plantejaments unionistes. Obligar-nos a decidir entre un partit o un altre ens debilita. Ara cal fer tot el possible per augmentar la consciència de país i per afrontar, en un temps raonable, la tan desitjada República Catalana independent.
Mentrestant, cada dia sentim més declaracions partidistes acompanyades de grans escenificacions públiques. S’ha convertit en moda. I tot això acompanyat de les declaracions de PSC, ICV i Podemos, amb declaracions de caràcter confusionista i demagògiques que intenten tornar a portar el debat al terreny del dret a decidir, una etapa que ha quedat totalment superada.
Cal confiar, pel bé de l’independentisme, que aquesta vegada els partits estaran a l’altura del moment històric que vivim i que sabran interpretar la voluntat popular demostrada, sense una sola fissura, fins al 9N. Aquesta unitat popular, al marge dels diferents posicionaments socials i de les diverses polítiques, va fer possible les mobilitzacions populars massives i unitàries. Ara cal que la classe política sigui capaç de fer el mateix procés que ha fet la societat.
Crec que en aquest moment, la majoria de votants del Sí-Sí vol eleccions abans de les municipals i que aquestes eleccions, evidentment, no siguin unes eleccions autonòmiques, sinó eleccions plebiscitàries que donin pas a un govern provisional, constituent i de transició. I per això és necessari establir abans el concepte i els instruments d’autogovern que ens han de portar a fer unes polítiques econòmiques i socials que ajudin a equilibrar la situació d’emergència i de profunda injustícia en què viu una part important de la societat catalana. No podem acceptar el model social que s’ha implantat fins avui i la ruptura amb l’Estat espanyol pot ser un bon moment per introduir canvis que redistribueixin de manera justa la riquesa del país. Ara les negociacions per les plebiscitàries es compliquen amb l’aprovació dels pressupostos del 2015 que no són uns pressupostos més, sinó que haurien de ser els pressupostos de la transició, amb un pla de xoc dels temes més punyents i necessaris socialment. Aquest acord de responsabilitat serà important per refer la unitat política i de la societat.
El neguit de veure el procés encallat, no ens pot conduir a la resignació, sinó a la lluita per continuar construint una majoria rupturista social i unitària. Estem al final de 2014 i la convocatòria de les eleccions no es pot ajornar més. No volem unes eleccions autonòmiques, volem eleccions plebiscitàries per començar el 2015 carregats d’il·lusions.
Josep Cullell Mirambell
28 desembre 2014
Descarrega-te’l
drassanesweb.wordpress.com 