PROCÉS CONSTITUENT

Referèndum, procés constituent i República catalana independent… aquest és el nostre lema i la nostra raó de ser com a col·lectiu, i tot i que en ell s’hi diferenciïn tres fases, constitueixen de fet un únic objectiu.

Per aconseguir aquest objectiu, tan abastament compartit, haurem de celebrar el referèndum vinculant del proper 9 de novembre, i guanyar-lo. I així, com a resultat de la voluntat sobirana del poble, podrem procedir a proclamar la República catalana independent, i, des de la independència, encetar un procés constituent, que elabori la Constitució del nou estat català sobirà amb la màxima participació ciutadana per garantir que s’hi reculli la voluntat majoritària del poble.

Nosaltres, des del Col·lectiu Drassanes, volem contribuir al treball que fa la ciutadania de la nostra nació, en un exercici constant de l’interès més desinteressat i de la democràcia més autèntica, per assolir la independència i per construir els fonaments d’un nou estat sobirà.

El procés constituent, que s’iniciarà a Catalunya a partir de la victòria del doble Sí en el referèndum, haurà de sustentar-se en un exercici efectiu de democràcia popular, i posarà les bases que facin que el nou estat català independent estigui alliberat de les males pràctiques polítiques que sovint ha comportat l’exercici del poder. En aquest procés, per mitjà d’un debat democràtic i participatiu, s’anirà avançant cap a la concreció dels fonaments constitucionals que ha de tenir la REPÚBLICA CATALANA INDEPENDENT per portar a terme la renovació democràtica i el progrés social, econòmic i cultural que el nostre poble necessita i reclama.

Perquè només amb un procés constituent transversal, transparent, obert i participatiu, podrem definir i donar forma al model de país que necessitem, i podrem aconseguir que pugui ser l’exemple de democràcia econòmica, política i social plena que tots desitgem i esperem, sense interferències ni ambigüitats.

Es tracta doncs de treballar per fer possible la construcció col·lectiva de la República catalana independent, amb una Constitució nova que respongui als interessos i a les necessitats de la gran majoria de la ciutadania, i que estigui per sobre dels interessos partidistes i egocèntrics de determinats segments de la societat que, malgrat ser molt petits en quant al nombre de persones que els integren, gaudeixen -per raons d’arrel històrica, política i/o econòmica- d’una important influència social i política, i que, tot i que de la independència no en siguin gens partidaris, segur que tenen ja preparada la seva proposta d’una Constitució tutelada i limitada per si finalment triomfa la voluntat d’independència de la majoria del país.

Però, arribats a aquest punt, i per conèixer millor de què parlem, cal que fem una breu reflexió sobre quins son els fonaments teòrics que té un procés constituent, i per fer-ho res millor que adoptar les explicacions d’una autoritat en la matèria, el professor de dret constitucional Gerardo Pissarello.

Què és un procés constituent?

És un conjunt d’actuacions que condueixen a una ruptura jurídica amb l’ordre existent i que culminen en l’elaboració d’una nova Constitució.

En el nostre cas, cal remarcar que quan un poble decideix constituir-se formalment en Estat després d’haver iniciat un procés d’independència acostuma a posar en marxa un procés constituent.

Tot procés constituent comporta necessàriament canvis polítics i socials profunds o automàtics?

La resposta és no. Tot procés constituent implica una ruptura jurídica, l’elaboració d’una nova Constitució i una nova regulació de l’ordre polític, però això no comporta necessàriament canvis polítics i socials profunds o automàtics.

Un procés constituent no s’ha de veure com un mecanisme que permet modificar la realitat de la nit al dia. Una nova Constitució pot suposar un canvi en les regles del joc, però això no implica una millora immediata en la vida de les persones. Per a que aquests canvis es produeixin calen molts elements que escapen a una Constitució: d’altres lleis, una altra administració, i sobretot l’existència de mobilitzacions i d’un teixit social fort.

Però, pot un procés constituent contribuir a generar aquests canvis?

Una nova Constitució pot preveure una reorganització del poder executiu, del legislatiu i del judicial. Pot estipular nous drets, nous mecanismes de participació ciutadana i noves orientacions en matèria econòmica. Aquests canvis no impliquen l’establiment automàtic d’un ordre més just, però si la possibilitat que es desenvolupin projectes de societat ara mateix inviables.

D’altra banda, un procés constituent no té perquè reduir-se a l’aprovació d’una Constitució. Els poders provisionals escollits per dur-lo a terme o l’Assemblea Constituent encarregada d’elaborar la Constitució també podrien adoptar mesures urgents, com ara el no pagament del deute il·legítim o l’establiment d’una banca pública no especulativa.

Un procés constituent és democràtic per definició?

Per definició, un procés constituent és un conjunt d’actuacions jurídicament rupturistes, però això no implica que hagi de ser democràtic doncs també podria ser elitista o autoritari. Pot implicar a sectors amplis de la societat o pot realitzar-se des de dalt, sota el control de grups de poder no sotmesos al control de la ciutadania.

Què cal per a que un procés constituent pugui considerar-se democràtic?

El que és decisiu és la participació popular i la incidència que aquesta pugui tenir en llurs diferents fases:

1r. En la fase destituent de l’ordre previ, és a dir, en la de canvi de la correlació de forces que permet desplaçar, per pressió social o per via electoral, als representants institucionals existents i imposar-ne uns de nou.

2n. En la fase del moment d’obertura del procés constituent, és a dir, quan es trenca amb la Constitució antiga i es planteja la necessitat de convocar una Assemblea Constituent per tal que elabori una nova Constitució, la participació de la ciutadania en les mesures polítiques i socials que s’adoptin, en l’elecció de l’Assemblea i en els projectes de Constitució que es discuteixin, pot ser fonamental per a la configuració del règim polític i econòmic futur.

Qui hauria d’impulsar aquesta participació popular?

El caràcter més o menys participatiu d’un procés constituent depèn, en molts aspectes, d’un disseny institucional que promogui la participació. No obstant això, el que activa un procés constituent en darrer terme és una situació social d’insatisfacció en front de la realitat preexistent i un sentiment compartit que no existeix una altra sortida que la de repensar a fons el marc institucional, els drets de la gent i les obligacions del poder.

Cal tenir present que en un procés d’independència hi ha a més, com a fet diferencial respecte a un procés revolucionari que no qüestioni la territorialitat d’un estat, la voluntat de negació i de no reconeixement de l’autoritat de l’estat dominant i de l’obligació de sotmetre’s a les seves lleis i a les seves estructures.

Un procés constituent democràtic s’ha de veure com un procés d’autoorganització popular, és a dir, un procés mitjançant el qual la mateixa gent pren la paraula per decidir les grans orientacions que ha d’adoptar la comunitat política.

Un procés constituent democràtic garanteix la millor Constitució possible?

Segurament un procés constituent democràtic no garanteix per si mateix un resultat plenament just, però redueix les possibilitats d’un resultat injust. Per això, és important que l’ordre polític garanteixi mecanismes permanents de participació i de control ciutadà sobre les institucions. La mateixa Constitució hauria de poder ser reformada a instàncies de la ciutadania, i hauria d’assegurar la màxima protecció de les minories vulnerables.

Un procés constituent i una reforma constitucional són el mateix?

Un projecte constituent cal diferenciar-lo del què és una reforma constitucional, doncs la principal característica d’una reforma de la Constitució és que es procedeix d’acord a les normes constitucionals existents, la qual cosa implica una certa continuïtat i un cert reconeixement de l’ordre constitucional vigent. En canvi, en un procés constituent el que es planteja és l’elaboració d’una nova Constitució a partir de procediments nous, no hi ha doncs continuïtat jurídica sinó una ruptura amb l’ordre constitucional previ.

Com es pot definir el procés que va conduir a l’aprovació de la Constitució espanyola de 1978?

El procés que va conduir a l’elaboració i aprovació de la Constitució espanyola de 1978 va ser un procés constituent tutelat i limitadament democràtic, atès que l’exèrcit, l’Església i d’altres poders fàctics lligats al franquisme hi van tenir un pes decisiu al llarg de tot el procés.

Per què cal plantejar un procés constituent a Catalunya?

– Perquè com a nació que som tenim el dret d’autodeterminació, i dintre de l’estat espanyol ni som considerats com a nació ni ens són reconeguts els nostres drets nacionals, fins al punt que veiem perillar ja en un futur proper el manteniment de la nostra identitat col·lectiva.

– Perquè molts dels canvis socials, democràtics i nacionals que avui reclamem no es poden fer en el marc d’un règim constitucional com l’espanyol.

– Perquè el règim constitucional espanyol és avui difícilment modificable. Entre d’altres raons, perquè la reforma constitucional depèn dels partits majoritaris que han provocat la situació actual. Aquest bloqueig és el que genera el clam, a Catalunya, d’un procés constituent que permeti la configuració, des de baix, d’una República catalana sobirana i independent.

Si no se’ns permet fer el referèndum, i se’ns impedeix qualsevol forma de poder accedir a la independència si aquesta fos la voluntat majoritària del nostre poble, és evident que no podrem començar cap procés constitucional i que no ens quedarà cap més remei, en la defensa dels nostres drets democràtics tant individuals com col·lectius, que adoptar una posició de desobediència civil pacífica. Doncs per sobre de la legalitat constitucional d’un Estat hi ha la voluntat democràtica dels seus ciutadans, tal com dictamina la sentència de 22 de juliol de 2010 del Tribunal Internacional de Justícia de la Haia.

Comissió Procés Constituent

16 de desembre de 2013