La Incapacitat del Govern per donar resposta a la insistència de sectors subordinats al vistiplau de l’estat*
Els últims dies estem vivint uns moments d’una intensitat superlativa. Des de la última reunió del president Mas amb el seu homòleg espanyol, Mariano Rajoy, que no estem exempts de declaracions contradictòries sobre la celebració o no del referèndum. Des de la CUP, ICV i ERC, amb posicions molt favorables a la celebració de la consulta partint de la base del poble sobirà, amb o sense permís de l’estat espanyol, i com a defensa del dret de decidir de Catalunya… fins a compareixences del consellers Vila, Ortega, i en Joan Rigol, coordinador del Pacte pel Dret de Decidir, afermats en la seva idea de que una consulta és legal si compta amb el vistiplau de l’estat. Un estat que oprimeix fins i tot la mateixa llei. Com si la legalitat depengués exclusivament dels aparells d’un estat caduc, que tapa tot lo que olora a corrupció de les altres esferes i que no compleix cap pacte ni internacional ni nacional. Com si el poble no estigués legitimitat quan està decidit a parlar. Bona defensa del dret de decidir, tant pel govern de la Generalitat com la de la cara visible del Pacte Nacional pel Dret de Decidir.
Com una partida d’escacs en la que deixes el lloc buit quan veus que s’atansa l’adversari. Com el peix petit que vol guanyar al gran, però quan li veu les dents accepta l’engolida.
Un mandat popular per a fer una Declaració d’Independència s’aconsegueix mitjançant un referèndum vinculant, amb una pregunta clara, lluny d’interpretacions subjectives. El poble de Catalunya ha acceptat una greu rebaixa a la seva voluntat de mandat: una consulta, que no és el mateix que un referèndum ja que aquesta no és vinculant, nomes consultiva. El poble de Catalunya ha acceptat, a desgrat de molts, tot sigui dit, una pregunta que no és clara donat que divideix el vot en tres respostes, fent que les interpretacions es puguin subjectivar tant com vulguis a no ser que el Decret de convocatòria de la mateixa es doti d’un reglament que faci viable la seva interpretació. El poble de Catalunya ha d’acceptar també, el tripijoc de canviar consulta per plebiscitàries?
Mentrestant, el govern incapacitat en donar resposta a la subordinació obstinada de certs sectors que diuen defensar la sobirania popular. De donar una resposta clara, contundent, de defensa del dret de decidir, de defensa de la legitimitat i de la necessitat d’aquest mandat popular per a assolir la independència.
La resposta no pot ser unes eleccions anticipades en clau plebiscitària. Què suposaria? restar en el mateix punt que estem ara. En el mateix punt que estem ara, deixant passar un temps preciós, que suposaria cansament (allargament del setge) pels catalans i temps de reacció per a l’estat espanyol. Creieu que l’estat espanyol deixarà que hi hagin partits que s’atreveixin a posar en els seus programes electorals qualsevol manifestació que suposi secessió? I alguns potser direu que no s’atreviran, que hem de cremar etapes, que l’estat espanyol perdrà els amics internacionals si ho fa ,etc… que no els perdran ara si impedeixen la consulta? Deixem que sigui l’estat espanyol qui ens privi de les urnes, que no sigui el govern català qui ho faci en mode submissió i acatament a la legalitat espanyola. Ineludiblement serà així, ara amb una consulta, demà amb unes hipotètiques eleccions en clau plebiscitària… també amb la DUI. Acceptem-ho.
No oblidem que l’estat espanyol ens està traçant el camí mitjançant la seva particular visió de la legalitat. Aquest camí no ens porta a la independència. Ara estem en un moment de risc, un moment de batalla, no ens presentem dèbils. Sapiguem dir-los-hi que la legitimitat la dona el poble, no pas la llei, i que la seva legalitat no és la única legalitat del món. Som sobirans, acollim-nos a la legalitat internacional.
Siguem pro actius també en la insubordinació, sabem que en algun moment s’ha de fer… ara és el moment.
Sara Álvarez, 13/08/2014
*article publicat a Ara o Mai
drassanesweb.wordpress.com 