El model educatiu és bàsic per entendre què vol dir democràcia. La democràcia s’ha de basar en la veritat, en la tolerància, en el respecte i en la llibertat individual i col·lectiva, entre altres valors.
Alguns ciutadans, especialment els que van viure la República i ho han transmès a la seva família, saben bé què vol dir democràcia i com han d’exercir el poder els governants. La veu i la participació del poble com a base de la democràcia van exercir una influència positiva en molta gent.
Altres, en canvi, vam ser educats sota l’ombra del franquisme, i això també ha tingut conseqüències en la manera d’entendre la democràcia i el poder polític. Això fa que per a una part d’aquestes persones, per damunt del dret a la llibertat i a la participació, s’hi situï la democràcia de l’embut.
Afortunadament, des dels anys 80 l’educació ha millorat i gràcies als nous models educatius o a la ideologia republicana que el franquisme no va aconseguir anul·lar, el pensament democràtic està més estès i a Catalunya comencem a superar la democràcia de l’embut per aspirar a una democràcia real.
La democràcia formal del Regne d’Espanya des del 75 s’ha basat en la mentida. Mai no s’ha volgut passar comptes amb el franquisme i la transició només va servir per perpetuar el poder de la majoria de famílies franquistes en l’àmbit econòmic, polític i judicial. En aquesta Espanya anomenada “democràtica”, els ciutadans de Catalunya hem estat tractats com a súbdits i, com a tals, se’ns han negat drets tant individuals com nacionals que qualsevol estat europeu hauria acceptat com a bàsics. Han creat, a més, un clima de confrontació constant contra Catalunya que ens podria haver subjugat definitivament com a poble. Però no ha estat així, sinó al contrari, hem estat capaços de recuperar la dignitat nacional per exigir de manera pacífica i irrevocable un canvi de model que implica no només un nou estat, sinó també un canvi de model econòmic i social.
L’11S, una vegada més, hem estat extraordinaris. Una gran majoria de ciutadans de Catalunya ha tornat a sortir al carrer per dir prou i ni les amenaces, ni la por, ni l’intent de dividir-nos han impedit manifestar-nos per consolidar el camí que ens ha de dur al canvi més important de la història d’aquest país. El 27S el poble votarà sense embuts i en llibertat per consolidar la ruptura.
Això que sembla tan natural és il·legal i antidemocràtic, des del punt de vista dels partits espanyols, tant de dretes com d’esquerres. Fins aquí res de nou. Ara bé, el que costa d’acceptar és el posicionament del PSC, Unió i la coalició “Catalunya sí que es pot”, en què s’inclou ICV. És sorprenent, trist i decebedor que ICV no respongui a les provocacions lerrouxistes del seu soci Pablo Iglesias, que volen dividir els catalans pel seu origen, ni a la banca.
Sabem perfectament que les eleccions del dia 27 són plebiscitàries i que és molt probable que la majoria de ciutadans votaran a favor dels partits que defensen la independència de Catalunya, “Junts pel sí” i la CUP. Aquestes són les dues opcions que ens han de dur a construir un país nou, a fer realitat el que els darrers anys hem projectat.
A partir del 28 de setembre, tant els que haurem votat SÍ com els que hauran votat No, tindrem la responsabilitat de posar les bases d’un nou model basat en la justícia social i de recuperar l’esperit republicà que el franquisme ens va arrabassar i que legítimament ens correspon.
Votar NO vol dir tornar a ser dòcils i muts perquè tot continuï igual. El SÍ, en canvi, vol dir canvi i vol dir, també, dignitat. Dues opcions, CUP i “Junts pel sí”, i un país nou.
Josep Cullell, membre del col·lectiu Drassanes
setembre 2015
drassanesweb.wordpress.com 