La Constitució de 1931 establia que Espanya era una república democràtica de treballadors de tota classe. Sens dubte, en l’actualitat, podríem dir que Espanya és una monarquia plutocràtica de depredadors i defraudadors de tota mena.
No ha de sorprendre, per tant, que el passat 1 de Maig reflectís el rebuig de la classe treballadora al saqueig sofert pel raquític estat del benestar del qual va gaudir durant un breu període de temps. Milions de treballadors aturats –molts de llarga durada–, retallades salarials, eventualitat, exclusió social, desnonaments, suïcidis, centrifugació de joves a la recerca d’un futur, desregulació de les relacions laborals, empleats amb salaris de mera supervivència, una bretxa salarial cada vegada més àmplia…
Són molts els que criden a incrementar els salaris per afavorir la reactivació, mentre que la gran patronal respon obstruint la negociació col·lectiva, i el seu Estat, al·legant un deute públic nascut de bombolles i rescats, s’ocupa a transformar allò públic en privat, s’abraça al temple del TTIP, amb les corporacions que més perjudiquen la humanitat, i activa un sistema repressiu que els permet criminalitzar els representants dels treballadors mentre persegueix els opositors aplicant la llei mordassa.
Tan greu situació justifica que es plantegi la necessitat d’un pla immediat de rescat. Certament és imprescindible aturar tant dolor, però aquesta mesura s’ha de veure com a complementària a la necessitat d’un canvi radical i immediat dels fonaments de la nostre societat.
La voracitat d’uns pocs per apoderar-se de tot allò que pugui generar benefici, l’existència de milers de milions de persones que aspiren a millors condicions de vida incorporant-se al sistema productiu mundial encara que sigui en condicions de semiesclavatge mentre es produeix un accelerat desenvolupament de la robòtica, dels sistemes d’intel·ligència artificial i de l’emmagatzematge i anàlisi indiscriminada de masses ingents de dades, ens empenyen cap al caos.
El caos no és res més que la reducció del món –és a dir, de totes i cadascuna de les seves matèries primeres, l’aigua, l’aire, el clima, els éssers vius i, naturalment, els humans juntament amb la seva capacitat intel·lectual i productiva– a la condició de mercaderia subjecta a les lleis del benefici.
Per enfrontar-nos al caos hem d’aprofundir la democràcia. Això implica una radical transformació en l’exercici del poder polític que ha de fonamentar-se en la participació popular, la revocació de càrrecs i formes de democràcia directa. També a aconseguir una justa distribució de la riquesa, vinculant la producció a les necessitats definides per la ciutadania, amb respecte al medi ambient. I per últim que els treballadors intervinguin en l’organització del treball i que, el conjunt del model, es referenciï a la recerca del benestar de les persones i de la felicitat col·lectiva.
Una transformació tan profunda només és possible quan un poble qüestiona al mateix temps la dominació aliena i decideix reformular el seu futur, quan opta pel seu alliberament nacional i social. Al Col·lectiu Drassanes estem convençuts que ens trobem en un moment crucial del futur de la nostra nació. Per això cridem a la ciutadania, a les organitzacions cíviques i polítiques que representen les classes populars, especialment als sindicats, a participar, des d’ara, en una convenció constitucional que obri les portes a la república catalana independent. És per això que hem d’obtenir la majoria necessària el 27-S. Altrament, continuarem insistint en el nostre afany.
Alfredo Bienzobas
4/5/2015
drassanesweb.wordpress.com 