DECLARACIÓ DE JULIOL DE DRASSANES

Deixa un comentari

drassanes_blus_ok

 

DECLARACIÓ DE JULIOL DE 2015

Drassanes

drassanes.cat

Falten menys de tres mesos per al 27S. Unes eleccions que han de ser plebiscitàries i constituents. En les últimes setmanes els esdeveniments se succeeixen a gran velocitat. Uns són de fàcil interpretació i d’altres, més complexos.

És fàcil d’interpretar la ruptura de CiU. Davant la negativa sistemàtica del postfranquisme a arribar a un acord de finançament de l’autonomia s’ha vist obligada, pressionada per la mobilització popular, a optar per la independència. No convé menysprear les possibilitats dels seguidors de Duran. Compartiran amb Ciutadans el suport del grup Godó, de Planeta, del Cercle d’ Economia, del Pont Aeri, etc. Pocs militants, però amb grans mitjans.

Tant ERC com la CUP mantenen el seu rumb. Els primers, han triat Junqueras com a candidat amb la proposta d’una “Aliança per la República Catalana” amb objectius compartits per un ampli espectre de l’esquerra: Independència, República, Procés Constituent, defensa dels drets socials, regeneració democràtica, desenvolupament eficient i sostenible. La CUP recollint propostes semblants però amb continguts de radicalitat nacional, democràtica i social, avança amb una candidatura oberta, la CUP-Crida Constituent, cap a una confluència estratègica per iniciar un procés constituent català que va mes enllà de les eleccions.

En el camp de les novetats, PP, PSOE i Ciutadans no n’ofereixen cap. Per contra, va configurant-se una coalició de forces marcadament unionistes, autonomistes que, auto definint-se d’esquerres, defensen, com Duran i el “pont aeri”, la viabilitat de la regeneració democràtica de l’estat espanyol, supeditant tota la política a la conquesta, a qualsevol preu, de governs i institucions des de les que prometen fer canvis que facin viable, amb algunes reformes, la continuïtat del règim. Aquests grups formats per tècnics de la política i partits que intenten salvar-se a qualsevol preu del naufragi, consideren les necessitats de la gent com un mercat al qual vendre paraules, idees buides, volent oblidar que, sense ruptura democràtica, es a dir: sense trencar amb les bases del postfranquisme, de la transició representada per la monarquia, sense obrir un procés constituent basat en la participació popular, sense impedir que l’economia financera i especulativa segueixi governant el nostres destins, el canvi no és possible. El canvi el trobarem a Catalunya que avança des de la base cap a la ruptura amb tot el que representa la Constitució del 78 seguint el camí de la Independència i la República Catalana.

Aquests moviments polítics eren bastant predictibles. El més nou és l’escac realitzat per Mas a Molins de Rei a les organitzacions més representatives de la Societat Civil i, el seu rebuig al fet que l’eix social sigui un component de les eleccions del 27S. Nou, però no tan sorprenent. Mas és el de la llista única, la llista del president i, ara, el de la llista “amb” el president. Mas és qui presumia, davant l’estat espanyol, de ser un avançat en l’aplicació de retallades i de les receptes neoliberals.

La situació política és complexa: Intervenen posicionaments molt arrelats al costat de processos de fons i, uns altres, de conjuntura. En la societat espanyola conviu el postfranquisme, basat en la transició i en la Constitució del 78, immobilista i recentralitzador, que desenvolupa una acció política i econòmica basada en les doctrines neoliberals i, al seu costat, els regeneracionistes que plantegen una reforma política de l’espanyolisme constitucional en el marc de la Unió Europea.

Al costat d’aquestes posicions que vertebren la política espanyola cal tenir en compte una sèrie de moviments de fons que es combinen entre ells de forma desigual. Els anomenarem “moviments de revolta” en tant que, tot i ser significatius, en molts casos no condueixen a la ruptura sinó, simplement, a millorar la situació dins de l’actual règim.

En aquest sentit, podem identificar moviments de revolta social (contra les retallades, els desnonaments, la pobresa energètica, la precarietat laboral …), de revolta ètico-política (contra la corrupció, la “vella” política …) i de revolta nacional (contra l’opressió nacional).

Finalment, hem tenir en compte elements de conjuntura que, en l’actual situació, es tornen determinants: és el cas de les successives convocatòries electorals en un marc d’esgotament de les majories polítiques del PP, la incapacitat del PSOE per esdevenir recanvi i l’aparició d’alternatives electorals nascudes dels eixos de revolta a què ens hem referit. Amb el transcurs del temps les revoltes se solen veure canalitzades. Però només a Catalunya s’anuncien temps de canvis que qüestionen el règim, temps de ruptura: Massiva mobilització social en demanda d’eleccions plebiscitàries. Procés Constituent. Independència. República Catalana.

La ruptura és una via unilateral legítima a la que com a poble hi tenim dret, aliena a les institucions espanyoles, que s’exerceix mitjançant la mobilització del conjunt de la societat catalana i l’exercici de la insubmissió, de la desobediència.

En les eleccions plebiscitàries del 27 de setembre tot comença. Només ens cal triar una majoria parlamentària suficient per posar en marxa les accions previstes en el full de ruta. Del resultat dependran, també, la majoria de govern i l’obertura del procés constituent que determini les bases de la convivència en què es fonamentarà la República Catalana independent.

És en aquest context i en la voluntat d’Artur Mas de tenir i mantenir l’hegemonia política, no només del procés cap a l’ independència, sinó de la República Catalana, com hem d’interpretar les paraules del president a Molins de Rei.

Les eleccions tindran un caràcter plebiscitari però també triaran qui governi. D’aquí que des del Col·lectiu Drassanes proposem que després de les eleccions es formi un govern de concentració que assumeixi objectius nacionals i socials.

En la seva proposta de Molins de Rei, Mas intenta marginar l’”eix social”. No vol que en la campanya electoral s’obri un debat que afecta directament al procés constituent, el d’una societat més justa en l’econòmic i en el social. Per tant, vol barrar el pas a l’esquerra.

Mitjançant l’eufemística “Llista transversal del sobiranisme civil” s’ha distorsionat el normal funcionament d’unes societats transversals políticament com són l’ANC i Òmnium quan estan centrades en ampliar la influència de l’independentisme en els sectors de l’electorat menys proclius a la independència. Una llista amb el President dificulta la influència de les entitats, va en direcció contrària als objectius fixats.

Estem convençuts que cal ser optimistes. No existeix cap procés lliure de contradiccions. Cal adonar-se’n que la pressió popular entorn els grans objectius nacionals ha fet possible els grans canvis i transformacions que s’estan produint i que, sens dubte es produïran en breu. La política als Països Catalans està donant un gran tomb, anunciat des de les Illes i el País Valencià, que són anunci de la victòria de les formacions independentistes en les eleccions plebiscitàries i constituents que ens portaran a la Independència i a la República Catalana.

En aquest procés de alliberament nacional la participació i la mobilització popular són cabdals. Cridem, per tant, a tots els ciutadans de Catalunya no només a participar en els actes massius que s’anuncien sinó a debatre amb els familiars, companys de feina, amics i coneguts sobre la necessitat que té el nostre poble de la ruptura que significa la República Catalana Independent per aprofundir en la democràcia econòmica, política i social i implantar de forma immediata un pla nacional de xoc que atengui les necessitats dels que estan patint les conseqüències de la degradació econòmica i del espoli social.

El Col·lectiu Drassanes, en conseqüència, proposa:

  1. Que no sent la funció dels moviments socials l’acció política parlamentària, les organitzacions de la societat civil interpel·lades declinin la proposta del President evitant al màxim els paranys de divisió i desviació de la consecució d’objectius que tenen establerts.

  2. Que tots els partits polítics o agrupacions d’electors que vulguin presentar-se a les eleccions, deixin clar, des d’ara, si estan, o no, a favor de que Catalunya esdevingui, en un termini màxim de 18 mesos, una República Catalana Independent, i si faran constar la seva posició en el primer punt del seu programa electoral.

  3. Que els militants independentistes dels partits o coalicions que no es declarin favorables a incloure aquest punt en el seu programa, defineixin clarament la seva postura i, o bé s’afegeixin a alguna de les candidatures independentistes, o bé recomanin públicament el vot per una d’aquestes candidatures en concret.

  4. Que els partits de tall independentista que en anteriors processos electorals no han obtingut cap escó, renunciïn, en aquesta ocasió, a presentar-se a les eleccions de manera separada a d’altres candidatures o coalicions, per evitar que ni un sol vot independentista deixi d’obtenir representació parlamentària.

  5. Cridem el poble de Catalunya a la mobilització més intensa des d’ara fins les eleccions de 27 de setembre, posant el màxim èmfasi en la manifestació de l’11 de Setembre i per això considerem imprescindible d’acord amb la nostra declaració de juny:

    1. Mantenir i incrementar la tasca de dinamització i difusió del Debat Constituent.

    2. Abordar les eleccions del 27 de setembre amb caràcter plebiscitari i constituent, que implica a curt termini l’exigència de la celebració d’un referèndum d’autodeterminació i, de no ser possible, la unilateral desconnexió amb l’estat espanyol (DUI) i l’obertura d’un procés de Convenció Constitucional.

    3. Passat el 27 de setembre, abordar de manera immediata un programa social de xoc (o pla de rescat ciutadà) que posi fi a les urgències socials.

    4. Impulsar la constitució de l’Assemblea de Representants Electes com a instrument de sobirania popular i de caràcter rupturista.

Col·lectiu Drassanes 

Països Catalans, Juliol de 2015

info@drassanes.cat

http://drassanes.cat

@drassanesCAT

facebooK: Col·lectiu Drassanes

Descarrega-te-la en pdf

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s