EL PRINCIPI DE REALITAT I LA CUP

Les enquestes detecten que els votants de la CUP s’allisten per ideologia. Concedim-ho. No obstant això, són massa utòpics. Existeix un abisme entre el món ideal que propugnen i el real. No hi ha enlloc, ni a Europa, cap règim socialista il·lusionant. La CUP ho hauria d’inventar quasi tot. I ells són una illa, un poder de tres-cents mil votants. I prou. Massa il·lusió, massa impuls. Molt animós, gai, valent, intrèpid, però… massa il·lusió.

L’escenari socialista amb Espanya és impossible i contra Espanya, una quimera. El primer supòsit avoca la CUP a Podem i als Comuns. El discurs d’aquests els anul·laria. En el segon supòsit, s’ha d’acceptar que la CUP no té capacitat. Tres-cents mil votants no desobeeixen, ni s’enfronten a res. Allò que la CUP voldria és, de fet, avui, un bluf. Concedim-ho? Si mirem la realitat dura i pura, Quines polítiques són possibles?

Les eleccions del 27S ens amorren a la socialdemocràcia. La realitat social catalana és molt crua, amb famílies en misèria i molts joves desocupats. La crisi ha trencat les relacions personals, ha barrat el futur de molts i ha depauperat la classe treballadora i mitjana. Si es vol practicar la ideologia, fer-la útil als marginats, la CUP l’ha de reduir a socialdemocràcia.

La Generalitat està a la UVI, amb assistència i degoteig del FLA (Fons de Liquiditat Autonòmica). Els pressupostos i els deutes salten. Únicament es pot practicar una política d’ajustaments. Si es vol que l’ajust sigui social i reparador per a les persones, aleshores la CUP hauria d’incidir en les partides i en els programes. Qualsevol altra opció aparta la CUP de les institucions i els torna a les barricades.

La socialdemocràcia es ven i es compra a Europa, fins i tot a Portugal i Grècia. El vell debat de Trotsky, Lenin i Stalin sobre el triomf real de la revolució reapareix: El socialisme serà planetari o bé d’un país? Els avenços s’haurien de compassar. Pretén la CUP esdevenir un model revolucionari i fer la independència, tot alhora? En l’Europa actual? No ho crec. El principi de realitat s’ha d’imposar en política. El món dels possibles només existeix teòricament.

És possible eixamplar la independència per l’esquerra. També des de les institucions. L’Ada Colau bé impulsa una política diferent. La CUP té la fortalesa dels vots i la casualitat de la matemàtica. Podria fer molt des del Govern i des del Parlament. Tanmateix hi ha una psicologia a vèncer. Una por a batre. El poder i el risc provoquen vertigen i cal assumir-ho. En l’Ara del 2 de desembre, David Fernàndez subratllava: “Abans mil cops sortir a jugar i potser perdre, que ni tan sols comparèixer”

Isidre Palmada

Banyoles, 10/12/15

Descarrega-te’l en pdf

Anuncis