Aquest 31 de maig l’OMS ha animat els 34 estats que encara no ho han ratificat a fer-ho per poder convertir en dret internacional el protocol per eliminar el comerç il·lícit de productes de tabac adoptat el novembre del 2012. Aquest comerç representa un 10% del consum mundial i està en mans de xarxes criminals.
TENIM DOCUMENTAT QUE EL TABAC va entrar pel port de Barcelona en tornar la primera expedició colombina. Que la Inquisició va detenir pel delicte de fumar en públic i empresonar durant deu anys en Rodrigo de Jerez, a Barcelona. Que el costum es va propagar a través de la gent que caminava per la mar i que fumava en les tavernes prop dels ports. Que les primeres representacions científiques sobre la planta del tabac i les descripcions antropològiques del fet de fumar són escrits de clara matriu lingüística catalana com poden ser el diari de l’Almirall Colom, la Brevíssima del Pare Cases, els escrits d’en Pané, entre d’altres. La història oficial ho situa tot a Sevilla,port de Castella.
ACTUALMENT, EL CONSENS CIENTÍFIC internacional és irrefutable: els fabricants de tabac són mestres de l’engany, per mantenir el negoci fabriquen ignorància i reescriuen la història. Provoquen confusió entre disseny del producte, retòrica i ciència. Volen que vegem el tabac com un accessori convencional, sensual, i fumar com la rutina banal d’una persona que sap el que fa. Igualen fumar i llibertat, no diuen que quan perdem salut perdem llibertat i amaguen la forta capacitat addictiva del tabac que és comparable a la de l’heroïna o l’opi, i que el seu ús normal és d’abús i no recreatiu puntual com sí que ho pot ser per a molta gent el consum de l’alcohol o de la marihuana. El cost global és terrible: 6 milions de vides perdudes prematurament cada any.
EL 26 DE FEBRER D’ENGUANY hem celebrat que fa deu anys va entrar en vigor la Convenció Marc pel Control del Tabac (CMCT) de l’OMS. És el primer tractat internacional de salut pública i el van impulsar l’any 1999 na Ruth Roemer i na Judith Mackay amb Gro Harlem Brundtland, directora general de l’OMS. Aquesta va crear la Tobacco Free Initiative i la va posar en mans de na Vera Luiza da Costa e Silva.
Llavors ningú creia que aquesta aventura arribaria a bon port. Vaig formar part com a change agent de la campanya mediàtica durant la redacció del tractat el 2000-2003. Negociaren i redactaren el text les delegacions dels governs dels estats membres (no els ministeris de Salut) per la naturalesa interdepartamental dels aspectes que afecten la producció, la promoció i l’accés del producte que inclou economia/finances, agricultura, educació, salut, equitat de gènere, medi ambient, etc., i transnacional del problema i de les respostes que demana. Cada país, en adaptar la legislació mostra clarament a qui beneficia: a la gent o al vector negoci.
ARA, EL VECTOR TABAQUER VOL DEIXAR en paper mullat les regulacions del governs,blindant-se amb el TTIP (Acord Transatlàntic sobre Comerç i Inversió) reunit al Parlament Europeu el 25 de maig. Vol ensorrar la gosadia reguladora de l’Uruguai i Austràlia, sense preveure que la Fundació Bill & Melinda Gates i la Bloomberg Philanthropies han creat un fons econòmic en favor dels petits països que gosen afrontar el vector tabaquer.
AL MEU ENTENDRE EL PATRÓ DEL DEBAT iniciat aquí fa cinc segles es manté actual. Un dels reptes globals que haurà de confrontar la República Catalana Independent és l’acció transnacional del vector tabaquer. I hem d’assegurar una sòlida base tècnica, política i moral que ho interconnecti tot, ja des del primer moment constituent, el debat i el consens popular.
Dolors Marín
01/06/2015
Article publicat a El Punt/Avui l’1 de juny de 2015 (clica)
drassanesweb.wordpress.com 