Després de molt de temps de treball, tant al si de l’ANC -la majoria de nosaltres- com en d’altres moviments socials i independentistes, un grup de persones vinculades a aquestes organitzacions ens hem constituït en el Col·lectiu Drassanes i volem fer ara públiques les següents reflexions:
1. Des del Col·lectiu Drassanes valorem molt positivament la gran mobilització que ha representat la Via Catalana per la Independència, tant pel fet de ser l’expressió clara de la voluntat del poble català a favor de la Independència, com per l’elevat grau d’organització arreu del territori. Aquesta voluntat i aquesta capacitat organitzativa són la garantia més clara d’èxit per a l’assoliment de l’objectiu que ens proposem d’aconseguir al llarg dels mesos vinents, i també una mostra de les possibilitats i de la força de les assemblees territorials i sectorials de l’ANC. Aquesta força és també la garantia del manteniment de l’Assemblea Nacional Catalana en els seus principis de funcionament plenament democràtic, participatiu, tranversal i lliure de manipulacions de qualsevol mena.
2. Des del Col·lectiu Drassanes defensem la democràcia interna i la transversalitat, i és per això que ens oposem a concepcions organitzatives que pretenguin convertir l’ANC o les altres entitats sobiranistes en estructures rígides, dirigides de manera piramidal per un grup d’elit sense una participació horitzontal de les bases que la conformen. Pensem que amb aquest sistema organitzatiu piramidal, l’ANC -el principal moviment sobiranista- quedaria incapacitada per a crear una dinàmica política pròpia i restaria reduïda a ser un lobby de pressió i mobilització a mercè de la bona o mala fe del grup de persones dirigents, i es col·locaria en una situació de feblesa que la convertiria en una presa fàcil per als interessos polítics, econòmics, i àdhuc personals, més influents i poderosos, tant siguin nacionals com estrangers. Respecte l’ANC:
3. Constatem que moltes persones associades manifesten la seva voluntat de mantenir l’ANC independent de qualsevol partit polític, així com la d’incrementar la democràcia interna i l’horitzontalitat en la presa de decisions, bo i fomentant i practicant el treball en equip i la transversalitat.
4. Creiem que una ANC forta i independent ha d’evitar la manifestació de personalismes o d’actituds elitistes o messiàniques, especialment en les persones que la representin. L’ANC, en el seu funcionament, ha de ser exemplar en la promoció de l’entesa i el diàleg per superar la confrontació, en prioritzar el consens per sobre de la votació immediata, en emprar la mediació per evitar la confrontació i la denúncia, i en fomentar la col·laboració en oposició a la concentració de tasques, responsabilitats i poder en unes poques persones.
5. Exigir i exigir-se transparència, honestedat i el màxim rigor en la gestió dels fons econòmics de l’ANC i en el funcionament democràtic intern, són valors imprescindibles en tota organització i han de considerar-se obligacions i deures de tots els membre, i mai com una nosa formalista que cal complir. És per aquesta premissa que no s’ha de permetre la manipulació, ni el gregarisme corporatiu en l’exercici de les responsabilitats, ben al contrari, s’ha de fomentar i defensar l’opinió crítica independent i lliure de tothom, com a base democràtica i garantia de transparència i credibilitat.
6. Considerem que cal donar suport sense malfiances ni voluntats controladores als membres de l’ANC de la Catalunya exterior, la tasca dels quals és fonamental per a assolir el nostre objectiu, així com als de les assemblees territorials i sectorials, des de les quals s’han endegat nombroses propostes importants per a l’assoliment dels objectius de l’ANC.
7. Per assegurar la majoria social a favor de la independència és necessari potenciar una societat cohesionada i solidària, per això cal defensar d’una manera especial els sectors socials més colpejats per la crisi i remarcar que la independència és un dels instruments principals per a posar-hi fi.
8. En les noves situacions que hem d’afrontar, cal preparar l’ANC en particular i la societat en general, per a la insubmissió i insubordinació que seran necessàries davant les agressions de l’Estat espanyol (a l’ensenyament, amb l’espoli fiscal, amb la negació del dret a decidir, etc.).
9. Les veus dels Països Catalans han de ser escoltades dins l’ANC i cal que estiguin ben connectades amb el Principat de Catalunya quan aquest territori de la nació catalana haurà aconseguit la Independència. La construcció d’un nou estat català ha de facilitar la cohesió i la unitat de la nació catalana (de Salses a Guardamar i de Fraga fins a Maó), i els diferents ritmes de construcció organitzatius no han d’impedir la lliure articulació de les territorials d’arreu dels Països Catalans que vulguin incorporar-se a l’organització de l’ANC. El camí cap a la llibertat de Catalunya es fa creant dinàmiques i estructures comunes i compartides, bo i respectant els ritmes i els progressos de cada agrupació.
10. Constatem que, en aquests moments, cal que s’organitzi, donant suport a l’ANC, un ampli grup de treball que defensi una proposta unitària, partidària d’una ANC forta i independent, amb democràcia interna, transparent, col·laborativa, participativa i on tots els membres siguin creadors corresponsables de les decisions.
Per tot això, hem decidit constituir-nos en el col·lectiu Drassanes, que vetllarà pel compliment del full de ruta de l’ANC, així com de les diferents entitats sobiranistes sota l’òptica dels 10 punts més amunt assenyalats.
Col·lectiu Drassanes
Setembre de 2013
drassanesweb.wordpress.com 