El procés cap a la independència ha sofert un sotrac important les darreres setmanes. Aquest sotrac, provocat per l’actuació dels partits sobiranistes, inclòs ICV, ha despertat, i no n’hi ha per menys, sentiments de decepció, neguit, enuig… entre la majoria social independentista.
No sabem ben bé per què, però queda clar que la unitat dels partits que estan a favor de la consulta s’ha trencat. Un cop més, els interessos de partit s’han posat per sobre dels del país i la veritat és que la situació, de moment, sembla que no té solució. Ara bé, el moviment independentista d’aquests darrers anys no ha estat un moviment encapçalat pels partits, sinó per la societat civil agrupada a l’entorn de l’ANC.
Per això podem parlar de tu a tu al govern i als partits per dir-los que no aconseguiran ensorrar un projecte que ni tan sols el govern espanyol ha pogut fer descarrilar. Potser ens heu decebut, però no ens fareu renunciar a la independència.
La concentració, del passat 19, de la plaça Catalunya, va tornar a posar de manifest, però, la força i la capacitat de mobilització de la majoria social independentista. I ha significat, sobretot, una alenada d’aire fresc i d’optimisme davant la poca dignitat que han demostrat els polítics.
Mentre els partits continuen fent la seva, l’opinió pública en va plena i els espanyols es freguen les mans. Així com fins ara havíem hagut de lloar la tasca política, en aquest moment podem dir que han suspès l’assignatura que la ciutadania els va demanar que encapçalessin.
Ara bé, no podem caure en el pessimisme, perquè si bé és cert que el que ha passat és preocupant, també ho és que la societat catalana continua demostrant la ferma voluntat de no cedir i de tirar endavant el projecte de construir un nou estat. Cal tenir present que encara haurem de fer moltes accions, entre les quals anar a votar en massa el 9N.
Som ben conscients que la consulta que tenim damunt la taula no és el referèndum d’autodeterminació que desitjaríem, però també sabem que és una manera d’afermar públicament la nostra voluntat i un pas més en el procés que ens ha de portar a la independència. Per tant, en aquest moment, la crida a no votar per la qual ha optat ICV no té sentit. Potser el camí no és el que havíem previst, però de cap manera podem consentir que avortin el projecte.
En aquest moment la ciutadania ja no exigeix unitat total, però sí que demana als partits sobiranistes prou complicitat i generositat per posar-se a treballar per millorar el procés participatiu del 9N juntament amb el Govern.
El 9N encara no serà l’última acció que haurem de fer, però cada dia hi som més a prop. L’exigència d’unes eleccions plebiscitàries o constituents, sense llista única, sembla, serà una nova acció imprescindible per poder fer un Govern de concentració i fer un pas més cap a la ruptura democràtica. Per fer aquest pas, però, és important haver anat a votar, massivament, el dia 9 de novembre per tornar a marcar una fita històrica que ens torni a assenyalar com a majoria.
Per això, votarem el 9N peti qui peti i continuarem endavant, no podem defallir. La independència és irrenunciable, senyor Mas, ara no pot cedir a la pressió si des d’Espanya ens la tornen a impugnar. I compte, perquè se li acaba el crèdit.
Josep Cullell Mirambell
25 d’octubre del 2014
drassanesweb.wordpress.com 