DECLARACIÓ D’OCTUBRE

“NI UN PAS ENRERE”

La gran mobilització de l’11 de setembre passat no va ser flor d’un dia. Ha estat un acte d’afirmació política contundent que va desenvolupant de manera incontenible els seus fruits: ha tingut com a corol·lari immediat les concentracions davant dels ajuntaments i la Generalitat de Catalunya com a resposta a la suspensió cautelar de la consulta pel Tribunal Constitucional espanyol i més recentment, la recepció massiva dels representants dels Ajuntaments de Catalunya a la Generalitat de Catalunya i la renovació del compromís dels partits polítics en la defensa del dret a votar del poble català. Des del nostre punt de vista com a col·lectiu, no podem deixar de constatar que el triple lema que guia la nostra actuació permanent – Referèndum, procés constituent, República Catalana Independent – va prenent forma en el procés accelerat de mobilització política que estem vivint. Malgrat les negatives permanents del poder espanyol, el Referèndum d’autodeterminació (conegut en els àmbits oficials com a Consulta) ha passat de ser una perspectiva nebulosa a esdevenir un objectiu concret avalat per una Llei del Parlament i un Decret del govern de la Generalitat de Catalunya, de caràcter oficial. S’ha obert així un nou escenari polític en què el nivell de consciència de poble català i la confrontació entre la defensa de la legitimitat democràtica del nostre poble contra l’autoritarisme de l’estat espanyol, no han parat de créixer. La suspensió cautelar pronunciada pel Tribunal Constitucional espanyol ha engegat un nou estat general de mobilització que no és més que l’inici de tot un conjunt d’accions que s’aniran desencadenant en un moviment que caldrà entendre i dinamitzar d’una manera adequada per a avançar cap als nostres objectius.

● REFERÈNDUM. Es tracta d’un objectiu, que malgrat els avanços que hem assenyalat no podem de cap manera considerar que ja hem assolit i assegurat. El nostre col·lectiu, promovent juntament amb altres entitats i forces polítiques la plataforma Xarxa Referèndum 9N ha ajudat a arribar fins al moment present, en què la voluntat de fer realitat aquesta cita democràtica s’ha estès àmpliament dins la societat catalana. La defensa tenaç i obstinada del poble català d’aquest objectiu està augmentant la pressió damunt el govern de l’Estat espanyol de tal manera que com més s’hi oposa, més va desgastant la seva credibilitat a nivell nacional, estatal i internacional. Això demostra que, en aquesta nostra línia d’acció fonamental, estem en el bon camí i que el que cal és insistir en la mateixa direcció, augmentant el suport social a la realització del referèndum i creant les condicions que facin difícil qualsevol mena de possibilitat de dilació o defecció de les institucions catalanes al llarg d’aquest procés. Hem d’arribar fins al mateix moment de la Consulta, fent per manera que el govern de la Generalitat de Catalunya, el govern i les forces polítiques aplegades en el dret a decidir obeint el mandat popular i desobeint els dictats de l’Estat espanyol, facin tots els passos necessaris per a posar les urnes als col·legis electorals tot cridant a votar la població catalana. El poble català vol votar i votarà. No s’acontentarà amb unes eleccions autonòmiques substitutòries i arribarà fins al final. És justament partint d’aquest convenciment -que anirem a votar- que el nostre col·lectiu ha treballat també per a la formació i dinamització de la plataforma política Esquerres pel SÍ+SÍ que ha aconseguit una important participació i que es prepara per a estendre socialment l’objectiu de la Independència conjuntament amb la defensa de les reivindicacions socials de les classes populars.

● CAP A LA REPÚBLICA CATALANA INDEPENDENT. Tota aquesta tasca ens posa cada dia més a prop de l’objectiu de la República Catalana Independent. El moviment popular ha passat de la defensa del dret a decidir a la reivindicació del dret polític a l’autodeterminació i està assumint actualment la voluntat col·lectiva de la construcció d’un nou país que no és altra cosa que la Rapública Catalana Independent. L’Estat propi que era reivindicat com a referent genèric i vague ara fa un parell d’anys, va sent substituït per l’objectiu més clar i precís de la República Catalana Independent. Al llarg dels propers mesos el nostre col·lectiu treballarà conjuntament amb totes les forces polítiques que hi siguin favorables perquè es comenci a donar forma organitzativa a nivell popular a aquesta reivindicació tan sentida per la majoria de la societat catalana.

● DEBAT CONSTITUENT. Per a avançar cap a la República Catalana Independent cal que el conjunt del poble català vagi definint i assumint quina mena de societat volem construir. És imprescindible la participació popular, una pràctica que no serà fàcil quan sabem que el nostre poble ha estat durant dècades privat de la possibilitat d’intervenir en la determinació del seu present i el seu futur. Nombroses iniciatives han anat sorgint al llarg dels darrers mesos en aquest sentit, entre les quals caldrà prioritzar sobretot aquelles que s’organitzen més obertes a la participació. Des del Col·lectiu Drassanes cridem a endegar totes les iniciatives possibles favorables a un debat organitzat de forma pública i participativa que permeti anar definint la República Catalana Independent que hem d’assolir i anar-la construint a través d’un procés constituent clarament obert i participatiu.

● NI UN PAS ENRERE. És un fet reconegut per tothom que l’accés a la independència ha de passar indefectiblement per un procés de ruptura democràtica que ens ha de portar a obeir la voluntat del poble català i a desobeir els dictats de l’estat espanyol. Aquest procés tindrà un punt d’inflexió concret però passarà per diferents formes de desobediència política, una desobediència que ha de ser popular i cívica, però també institucional. Des de les institucions catalanes s’ha de tenir molt clar que el respecte a la voluntat popular ha de portar al rebuig de les disposicions de l’estat espanyol en les diverses ocasions en què calgui anar més enllà. Concretament, les institucions catalanes (el govern i la Generalitat de Catalunya) han de fer tots els passos per a la convocació efectiva del referèndum: han de posar les urnes als col·legis electorals, la localització dels quals ha de ser coneguda públicament, i han de cridar el conjunt d’electores i electors a votar el dia 9 de novembre tot instant-los a exposar els seus raonaments, tant els defensors del SÍ+SÍ com els qui defensen altres opcions. No fer aquests passos exigibles, seria un frau polític al Poble de Catalunya que de manera tan clara i repetida ha manifestat la seva voluntat. El President i el Govern de la Generalitat han de saber que tenen l’obligació política i moral de fer aquest acte de sobirania i que, si no ho fan, han de presentar la seva dimissió irrevocable en favor d’altres opcions polítiques pel fet de no haver estat capaços de complir el mandat popular. La disjuntiva no es referèndum o eleccions autonòmiques (per molt que es vulguin disfressar de “plebiscitàries”), sinó referèndum o dimissió, aquesta és la qüestió. Les forces polítiques que no hauran cedit seran les que, en aquest cas no desitjat, hauran de portar a bon port les aspiracions del poble català. Mentrestant, el 9 de novembre, tothom ha de sortir al carrer. A votar i a fer sentir la nostra veu. Cap pas enrere o cap desviació del camí. Cal continuar reclamant fermesa institucional fins a les darreres conseqüències perquè aquest és el mandat polític que les institucions han rebut i han de complir.

Referèndum, procés constituent, República Catalana Independent
Ni un pas enrere – Referèndum tant sí com no – Units i forts pel 9N