Objectiu:
Garantir que el Govern de la Generalitat convocarà i realitzarà un Referèndum per votar sobre la independència de Catalunya que compleixi els requisits de la màxima qualitat democràtica en base al mandat popular, la Declaració de Sobirania, l’acord entre els partits sobre la pregunta i la data de celebració, la Llei Electoral Catalana, la Llei de Consultes del Parlament de Catalunya i el Dret Internacional.
Els intents d’acord amb l’estat espanyol han fracassat repetidament i la ciutadania ha manifestat a bastament i repetidament la voluntat majoritària de celebrar una consulta vinculant per la independència. Només resta la determinació del Parlament i del govern de Catalunya d’acomplir els compromisos adquirits i la voluntat de la ciutadania.
Consideracions:
a)Essent cert que es pot assolir la independència de diferents formes, només el referèndum és l’expressió democràtica directa de la sobirania popular i, per la seva naturalesa i la concreció del seu contingut, se situa per sobre de qualsevol acord aconseguit per intermediaris que actuïn en la seva representació. A més de ser la forma més homologable internacionalment.
b)El procés electoral ha d’acomplir el màxim de requisits democràtics d’acord amb el Dret Internacional.
c)L’expressió de la voluntat del poble de Catalunya ha de ser vinculant políticament i, en conseqüència, el Govern y el Parlament hauran d’actuar per adoptar una Declaració d’Independència, iniciar negociacions amb Espanya i instar el reconeixement de la Comunitat Internacional.
d)En el procés cap a la independència el trencament amb la legalitat espanyola esdevindrà, tard o d’hora, imprescindible, en les circumstàncies en les que s’està desenvolupant. Quant més aviat es produeixi aquest trencament, millor, per evitar els prejudicis que està causant en la societat la situació actual de dependència. La independència no es donarà de franc. No és una qüestió de presses sinó de maduració de la societat i de necessitat política.
e)En aquest sentit, el Govern de la Generalitat haurà de triar entre exercir la sobirania d’acord amb la Declaració del Parlament de dia 23 de gener de 2013, o ser un apèndix de l’estat espanyol i cedir la decisió de la legalitat o no de la consulta a l’estat espanyol.
f)No sembla possible que el Govern abordi aquesta part del procés en solitari, sense el compromís i la participació de les forces polítiques favorables a la celebració del referèndum i sense el recolzament de la societat civil.
g)Des del nostre punt de vista el Referèndum ha de ser conduit i organitzat inexcusablement pel Govern de la Generalitat. S’ha de celebrar tant sí com no i ha de reunir els requisits democràtics exigits per la legalitat internacional.
h)La Llei de consultes no referendàries ha estat redactada en aplicació de l’establert al Estatut d’Autonomia i a la Constitució Espanyola, en conseqüència la majoria parlamentaria que l’aprovi pot sumar al PSC. En aquest cas serien 107 vots favorables (79,25 % del Parlament).
i)La Llei de Consultes és un text jurídic que emana del Parlament i se situa dins del marc jurídic espanyol. És una norma passiva que consagra drets i obligacions dels ciutadans en els termes previstos en la pròpia llei una vegada és activada pels subjectes que la pròpia llei legitima.
j)Les accions contra la llei de consultes davant el Tribunal Constitucional seran clarament il·legítimes i constituiran un clar exemple d’accions en abús de dret. No es pot recórrer una Llei en base a un judici d’intencions sobre el seu ús futur.
k)En front de la interposició d’un recurs davant del TC, instrument del PPSOE i faltat de tota legitimitat, es fa imprescindible una resposta contundent del Parlament, dels Ajuntaments, de la Societat Civil i de tot el poble de Catalunya.
l)Previsiblement, el President de la Generalitat promourà el Decret de convocatòria del referèndum sobre la independència basat en la sobirania del poble català amb el suport de la llei catalana i/o del dret internacional.
m)La convocatòria basada en la Llei de Consultes genera relacions jurídiques entrecreuades és a dir, un conjunt de drets i obligacions. El President convoca i el poble és convocat a expressar-se. El President té l’obligació de posar els mitjans perquè el poble pugui manifestar-se. El poble té dret a exigir ser escoltat i a que es posin les urnes, etc. En definitiva el poble, convocat en exercici de la sobirania proclamada pel Parlament de Catalunya, és titular d’un dret de decisió sobre la pregunta del referèndum des del mateix moment de la convocatòria.
n)Tenint en compte els antecedents, no sembla viable cap actitud permissiva per part de l’Estat. Per tant és previsible un recurs davant del TC amb suspensió cautelar, al menys del Decret de convocatòria de la consulta.
o)El PP, el PSOE i mitja Espanya recorreran la convocatòria de la consulta davant del TC. Es posarà a discussió si la consulta es fa dintre o no, de l’“àmbit de llurs competències” [de la Generalitat] tema que entrarà més en l’esfera del TC, atès que xoca amb l’article segon de la Constitució Espanyola que “es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols”. També s’entrarà previsiblement en la consideració que, si bé de forma indirecta, la consulta podria afectar els drets dels ciutadans espanyols, previstos en el capítol II del títol I de la Constitució Española i que no se’ls permet ser objecte de la consulta.
p)Tenint en compte aquesta situació, el President, que fins ara ha insistit a realitzar la consulta dins de la legalitat, reunirà els partits favorables a la realització del referèndum. En aquest moment s’obrirà la perspectiva d’eleccions plebiscitàries, i és previsible que hi hagi una divisió del bloc social sobiranista, o almenys de l’opinió pública, perquè hi haurà qui acceptarà la realització de la consulta independentment del que digui o faci l’estat espanyol, mentre que hi haurà qui acceptarà la renúncia a fer la consulta a canvi de fer unes eleccions. Aquesta tensió es traslladarà a la societat civil. Cal no subestimar els interessos de cadascun dels partits en relació a la previsió de resultats en unes eleccions anticipades.
q)És probable que es demani que sigui el Parlament i no el President el que assumeixi la conducció del procés electoral, i que es proposi un Govern de concentració.
r)Aquest període posarà a prova la solidesa i la convicció en el seus objectius del poble català. Serà molt important mantenir la cohesió del poble i la societat civil catalanes i organitzar conjuntament la resposta evitant un trencament de las forces del Sí+Sí que tindria conseqüències greus pel present i el futur del procés.
s)Les clavegueres de l’estat treballaran a ple rendiment. El principal enemic en aquest període serà la confusió. Seran necessàries: unitat, propostes clares, assumibles, mobilitzadores i defugir les provocacions.
t)Sembla que existeix un pensament majoritari sobre que no convé organitzar una consulta alternativa de caràcter popular, no oficial, atès que ja vàrem fer les Consultes populars i ja tenim recollides desenes de milers de signatures de la campanya Signa un vot. Això no treu, però, que en les propostes de campanyes de resposta que es produeixin per als diferents escenaris possibles d’impediment d’exercici del dret a votar es puguin estudiar maneres de visualitzar clarament la voluntat de votar a través d’unes urnes simbòliques, que en cap cas tindrien la finalitat d’organitzar una consulta substitutiva. Es tracta de fer una consulta homologable internacionalment o, alternativament, fer palès que al poble català se l’impedeix votar.
Especial esment al comunicat fet per l’ANC i Òmnium el passat 13 d’agost sobre el procés de Catalunya i la consulta del 9N dient, entre d’altres coses, que:
– De cap manera no podem acceptar que el Tribunal Constitucional condicioni una votació democràtica. La consulta és l’instrument més democràtic i transparent que tenim, i no hi renunciarem per una sentència del TC.
– Ens mantenim fidels a les lleis i institucions catalanes. Una immensa majoria del Parlament va aprovar el 23 de gener del 2013 la Declaració de Sobirania i, en base a aquesta, és la legalitat catalana la que ha d’emparar el dret democràtic i inalienable dels catalans a decidir el seu futur polític.”
La mobilització per assolir la celebració del referèndum.
Primer lluitar perquè se celebri i després donar resposta als que tractin d’impedir-lo. En conseqüència, d’entrada, hem de plantejar-nos accions assumibles per assegurar que el referèndum se celebri i que el SÍ+SÍ s’imposi de manera majoritària.
Cal deixar clar que l’incompliment del compromís per part del govern de convocar i celebrar la consulta portaria inevitablement a l’exigència de dimissió del govern i a la pèrdua de confiança popular en el partits que el conformen.
Aquestes accions, contundents i multitudinàries hauran de contemplar, a més de l’elaboració i distribució de manifestos, comunicats i argumentari, la coordinació amb la resta d’actors socials.
Segons el calendari de diferents esdeveniments entre l’11S i el 9N (Referèndum Escòcia, entrega signatures “Signa un vot”, aprovació Llei de Consultes, convocatòria i recurs al TC, etc), caldrà mantenir la pressió social per evitar temptacions d’abandonar la celebració de la Consulta i alhora anar donant resposta argumentada a les diferents objeccions que vagin sorgint.
El Govern és qui ha de convocar i ha de posar les urnes i, per tant, ha de ser l’objectiu prioritari de les nostres exigències. Cal que se senti controlat I democràticament pressionat per tal d’impedir que li faci més por incomplir les decisions del TC i de les institucions espanyoles que les del mandat del poble de Catalunya. Així doncs, anunciarem un pla d’acció que li faci témer les greus conseqüències que tindria l’incompliment amb el poble de Catalunya.
Cal Impulsar des d’ara mateix la creació de sinèrgies i complicitats entre tots els actors del procés que facin possible la determinació i execució consensuada de les funcions de cadascun d’ells en la celebració del Referèndum del 9N.
Es considera fonamental que els mecanismes de coordinació que es puguin acordar s’apliquin, com a mínim inicialment, amb una discreció absoluta.
Es considera que aquesta coordinació plena és, inicialment, la via més desitjable i possible per fer irreversible el procés de convocatòria i realització del referèndum i també l’aplicació juridicopolítica que es derivi del seu resultat, ja que ens portaria a una situació de fet de ruptura amb l´Estat espanyol i per tant a l´inici de la construcció de la República Catalana Independent.
Circumstàncies que podrien impedir la celebració del referèndum.
Aquest serà el moment de la necessària i inevitable ruptura. Els únics instruments disponibles per la societat per forçar aquesta ruptura són la mobilització i la paralització. Proposem concretar-les de la següent manera:
L’estat requereix a la Generalitat a no realitzar el referèndum. La Generalitat manté la convocatòria i la celebració i com a conseqüència es produeix una intervenció directa, física o presencial de l’estat per impedir la seva realització.
Accions de resposta
Institucionals
· Requerir la presència de nombrosos observadors internacionals.
· Dirigir-se a les Institucions Internacionals en demanda d’empara i en denúncia de l’agressió antidemocràtica de l’Estat espanyol.
· Mobilitzar els mitjans de comunicació internacionals per donar la màxima difusió a la resistència pacífica i a la voluntat ferma de votar del poble català i de no moure’s fins poder-ho fer.
· De cara a evitar el buit que es podria produir en algunes taules per la por d’alguns ciutadans a fer de presidents i vocals de les taules, tot i la crida formal a formar-ne part pel nostre Govern, proposem que el voluntariat dels Comitès d’Acció pel Referèndum i d’altres que s’hi puguin afegir omplin aquests buits i es posin a disposició de l’administració electoral i del govern.
Populars
· Instar el Govern català a fer-ne cas omís i acollir-se a la sobirania del poble català.
· Accions de suport al Govern català en la seva acció d’insubmissió.
· Accions de reivindicació davant el Govern català i d’insubmissió i insubordinació en front de l’estat espanyol.
· Accions pacífiques per impedir la retirada de les urnes dels col·legis electorals.
· Concentració massiva i pacífica en els punts de votació exigint poder exercir el dret de vot i no moure-s’hi fins poder-lo exercir, fent si cal resistència passiva.
· Conversió de les assemblees i Plataformes en favor de la celebració del referèndum en Assemblees dels Comitès d’Acció pel Referèndum, coordinades i operatives.
· Convocatòria d’una acció de reivindicació massiva, pacífica de caràcter indefinit que combini mobilitzacions i ocupacions i afecti a tots els centres neuràlgics administratius, productius, transport, comunicacions, ensenyament, energia, serveis públics, etc. exigint el dret a votar el 9N.
· Organitzar una paralització intermitent en alguns sectors i indefinida en d’altres de manera “espontàniament progressiva”: començar pel tancament indefinit d’Universitats i Instituts, i posteriorment d’alguns centres productius, algunes àrees de funcionariat, etc, de manera que vagi in crescendo la participació en l’aturada indefinida i les adhesions a la mesura. Alhora fer aturades generals intermitents, amb la paralització de totes les activitats –a excepció de les d’emergència- i amb els carrers buits i les botigues tancades, de durada variable i seguint les consignes que s’aniran donant, i amb concentracions massives reivindicatives (dintre de les aturades) en hores i llocs predeterminats.
· Caldrà sol·licitar la presència d’observadors internacionals i dels drets humans.
· Organitzar acampades indefinides davant d’alguns organismes internacionals amb persones de renom en cada lloc que ens facin de portaveu.
El Govern, pel motiu que sigui, considera que no es pot celebrar el referèndum i per tant no posa les urnes als col·legis electorals i no facilita el dret a votar.
· Aquest supòsit tindria lloc com a conseqüència d’un acte unilateral del Govern derivat d’una pressió externa i/o combinat amb interessos personals i/o partidistes aliens als interessos del poble de Catalunya. No volem ni contemplar la possibilitat que el conjunt de forces sobiranistes i les entitats que donen suport a la consulta hagin pogut pactar no celebrar el referèndum.
· En aquest cas la suspensió serà coneguda abans del dia 9N, i significaria la renúncia a la sobirania del poble de Catalunya per una traïció del seu Govern.
· Qualsevol proposta alternativa a la consulta del 9N (posposar la consulta, fer “plebiscitàries”, esperar a les municipals…) no pot ser acceptada de cap manera, atès que derivaria d’un Govern dèbil incapaç de mantenir-se en la defensa dels compromisos adquirits i que, per tant, hauria perdut tota credibilitat.
Accions de resposta:
· Accions de resposta immediata de seguida que es faci públic el propòsit del govern de no celebrar el referèndum, amb exigència de la seva dimissió immediata.
. En aquest supòsit haurem de fer-nos presents, el dia 9, de forma massiva i pacífica als col·legis electorals i exigir poder exercir el dret de vot i no moure’ns fins poder-lo exercir.
· Si es fa manifesta la impossibilitat de votar caldrà concentrar-se i ocupar determinats punts estratègics d’arreu de Catalunya i en especial davant del palau de la Generalitat i el Parlament de Catalunya de forma pacífica, multitudinària i de caràcter indefinit fins assolir l’objectiu d’exercir el dret de vot i tenir garanties del respecte al resultat.
· Convocatòria d’una acció de reivindicació massiva, pacífica de caràcter indefinit que combini mobilitzacions i ocupacions i afecti tots els centres neuràlgics administratius, productius, transport, comunicacions, ensenyament, energia, serveis públics, etc. exigint el dret a votar ja des del mateix moment en què per part del govern català s’anunciés l’anul·lació de la celebració de la Consulta. Aquesta acció reivindicativa aniria acompanyada del seguit d’aturades esmentades anteriorment.
· Paral·lelament i un cop constatat que no és possible exercir el vot per incompliment dels compromisos per part del govern català, caldrà demanar-ne la seva dimissió, provocar la caiguda del govern i optar per la constitució d’un govern de concentració transitori d’emergència amb l’única finalitat de permetre votar al poble de Catalunya i respectar-ne els resultats obtinguts.
· Mobilització de les xarxes i dels mitjans de comunicació internacionals per donar la màxima difusió a la resistència pacífica i la voluntat irrenunciable de votar del poble català i l’exigència al nostre govern que compleixi els compromisos i sigui conseqüent amb la Convocatòria de la Consulta, tot apel·lant a la Declaració de Sobirania del Parlament català i manifestant el nostre compromís de no cedir fins poder-la fer.
Bellcaire d’Empordà . Països Catalans
agost 2014
drassanesweb.wordpress.com 