El sistema democràtic es fonamenta en la deliberació personal. Un home un vot. Un vot secret, lliure i incondicionat. Estic convençut que molts se’n serviran. Quan sentin la gravetat del moment, aproximats al seu acte, canviaran el vot. Els simpatitzants del PSC, dels “Sí que es pot–podem”, dels d’Unió, etc. que senten el catalanisme lligat a l’estat, unit al destí espanyol, se submergiran darrere les cortines i tindran la clarividència de votar independència.
De fet, aquestes formacions electorals propugnen només una renegociació. Una altra. El “peix al cove”, de Pujol i esporgar d’aquí o d’allà (ara aquesta transferència, després aquella gestió, etc.) Madrid continuarà igual de garrepa i hostil. Igual de centralista i jacobí. Perquè es tracta sempre dels catalans. Madrid no té cap problema. L’estat ja els va bé, als espanyols. El catalanisme, com l’andalusisme, és el terrós egoista. Assimilable i digerible en les pròximes generacions.
Aquestes formacions electorals les convé parar el cop, el mesell dret de decidir, el clam inqüestionable i neutralitzar la independència. Després ho reconduiran a una negociació tècnica, complicada i mesquina. Ressituaran la relació “estat–generalitat” dins un horitzó indeterminable, inclassificable. Els simpatitzants del PSC, dels “Sí que es pot–podem”, dels d’Unió, etc. el noten aquest doble discurs.
El Parlament va demanar la manera “constitucional” de decidir a les Cortes, a Rajoy, al Tribunal Constitucional, a Pedro Sanchez. Aquests han dit que no, que no som una nació, ni podem decidir. Si els espanyols volessin una relació federal o bé confederal, ja ho haurien manifestat. Amb el que ha plogut, ja ho haurien fet. Els simpatitzants del PSC, dels “Sí que es pot–podem”, dels d’Unió, etc. ho saben i si guanyen a Barcelona, retornarem allí on érem, fa quinze anys.
Aquestes són les úniques eleccions plebiscitàries. Aquells simpatitzants comprenen que no podrem decidir, després. Espanya no ens ho permetrà. Una tercera via mai serà possible. Saben que si guanyen, hi perdem tots. D’aquí la seva inquietud, la seva angoixa més íntima. El dret de decidir passa amb aquestes eleccions. No hi haurà cap altra oportunitat.
Així que aquells simpatitzants hauran de votar amb consciència. Hauran de valorar la seva estima per la nació, el seu catalanisme. Hauran de ponderar si convé que els catalans decidim. Hauran d’apreciar l’honestedat dels discursos. La transcendència dels seus vots, en aquesta ocasió. La importància en l’àmbit internacional. Perquè aquestes eleccions, no seran unes eleccions supercalifragilisticoespialidoses. Els vots seran històrics.
Isidre Palmada
Banyoles, 15/9/15
drassanesweb.wordpress.com 