Quan falten poc més de tres mesos per a les eleccions del 27 de setembre es fa imprescindible, per part de tot el moviment per la independència, un esforç molt important per a abordar aquest repte.
Hi ha diferents factors principals que marquen el present que s’ha configurat al llarg dels darrers mesos:
Primer: El suport global a l’objectiu de la independència de Catalunya no sols es manté sinó que avança en el seu conjunt.
Segon: Tot i així caldrà augmentar encara el suport en diversos centenars de milers de persones més, si volem garantir l’èxit de la contesa electoral.
Tercer: El suport a la independència s’ha diversificat i s’ha reforçat per l’esquerra fet que comporta l’arrelament d’un lideratge més divers de manera que el procés adquireix una transversalitat més sòlida.
Quart: No ha de sorprendre que, a mesura que l’independentisme avança, creixin sectors favorables al dret a decidir però no decantats encara per la independència; o que es vagin configurant àmbits polítics tant en l’àrea del vot regionalista i negacionista, com del vot partidari de suposades terceres vies que pretenen dificultar o, simplement, d’oposar-se a l’extensió de les idees de l’independentisme,
Cinquè: Tot i la important sensibilització aconseguida, hem de partir de la constatació que la pressió ha d’incrementar, en el moment present, el seu dinamisme i el grau de mobilització organitzada i permanent, ja que ens serà imprescindible per a aconseguir els objectius en l’etapa actual.
Davant aquesta situació, per a estendre l’objectiu de la República Catalana Independent cal una mobilització molt àmplia i constant per tal de superar els obstacles que puguin aparèixer i per a fer arribar al màxim de sectors socials els arguments i continguts que demostren que la independència és l’única via per a poder construir un nou marc polític i social just, alliberat de les limitacions del règim del 1978.
El Col·lectiu Drassanes, en conseqüència, considera imprescindible:
1. Mantenir i incrementar la tasca de dinamització i difusió del Debat Constituent, és a dir, del debat i la mobilització a favor de l’objectiu de la República Catalana Independent com a marc polític que ha de permetre superar les limitacions socials i nacionals del règim espanyol actual, per tal d’incorporar amplis sectors de la ciutadania més enllà de l’independentisme i el sobiranisme ja existents.
2. Abordar les eleccions del 27 de setembre amb caràcter plebiscitari i constituent, és a dir, que a més de permetre conèixer la posició del poble de Catalunya respecte a la independència, les forces que resultin guanyadores en nombre d’escons es comprometin amb un doble objectiu: Per una banda, els membres electes s’obliguen a ser fidels només a les decisions emanades del poble català, tot posant fi a la subordinació autonòmica derivada del règim del 1978 i el seu marc constitucional obrint un procés de caràcter constitutiu nou i de desconnexió amb l’estat espanyol. En aquest sentit hauran de constituir el Parlament com a Cambra Constituent, de manera que, promovent un procés de Convenció Constitucional obert a la participació popular, permeti al poble de Catalunya determinar el seu futur. D’altra banda, des del primer moment, de manera clara i sense ambigüitats acorden assolir, en el termini màxim de 10 mesos, la posada en marxa de les eines bàsiques de funcionament del nou Estat, tant des del punt de vista legislatiu com d’operativitat efectiva.
3. Passat el 27 de setembre, abordar de manera immediata les tasques necessàries d’emergència nacional, basades en una intervenció social urgent i la desconnexió jurídica i política de l’estat espanyol, per mitjà de la formació d’un govern de concentració que: a) executi un programa social de xoc (o pla de rescat ciutadà) d’aplicació immediata que posi fi a les urgències socials (habitatge, renda bàsica, alimentació infantil etc.) i b) posi en marxa i dirigeixi una activitat constant de pressió i difusió, que ha de durar com a màxim cinc mesos, exigint a l’Estat espanyol i davant la comunitat internacional un referèndum d’autodeterminació. Esgotat el termini establert, es farà efectiva la Declaració Unilateral d’Independència (DUI).
Així mateix, i davant la possibilitat d’una reacció extremament bel·ligerant per part de l’Estat Espanyol, ens hem de dotar de nous instruments de sobirania popular i de caràcter rupturista. En aquest sentit, cal impulsar la constitució de l’Assemblea de Representants Electes.
L’assoliment d’aquestes fites demanen del conjunt de l’independentisme una força moral i organitzativa més gran, perquè caldrà assolir un estat de mobilització permanent, de cara a l’11 de setembre i més enllà, i desenvolupar iniciatives que permetin una àmplia participació en la defensa de l’objectiu de la República Catalana Independent que ha de deixar enrere velles formes de fer i ha de significar una renovació que cal començar a preparar ja des d’ara mateix. Els debats i les accions en els quals estarà immers bona part del poble de Catalunya al llarg dels pròxims mesos hauran d’incloure, per tant, també, la reflexió sobre la necessitat d’aquesta imprescindible renovació.
Col·lectiu Drassanes
Països Catalans, Juny de 2015
drassanesweb.wordpress.com 