I ara què? No podem claudicar

La societat catalana que durant aquests últims quatre anys s’ha mobilitzat de forma pacífica per demanar la independència, ja ha pres plena consciència de l’objectiu d’esdevenir un estat independent. El suport ferm i compromès al procés i l’esperança de poder fer un referèndum d’autodeterminació (consulta) i poder iniciar la desconnexió amb Espanya ben aviat marquen l’agenda de la major part de la població catalana.

Cada passa que fem i que les institucions espanyoles tomben ens podrien portar a fer-nos la pregunta: “i ara què?”. La resposta de la societat catalana, però, ha tornat a ser ben clara i contundent i ha aconseguit omplir les places de pobles i ciutats de Catalunya amb un missatge clar “no claudicarem”. Això ha provocat que els partits sobiranistes responguessin de manera unitària i ferma, sense especulacions, amb una política d’acció conjunta per poder fer la consulta el 9N.

Hem arribat tan lluny que les estratègies espanyoles de la por, la confusió, l’engany i la Constitució ja no ens poden fer claudicar. A més, ni el cansament ni el desànim, factors amb què els espanyols comptaven per reduir-nos, no han funcionat. Hauran d’entendre que no ens poden obligar a sentir el que no sentim, a ser qui no som.

El coratge, però també la tranquil·litat i la fermesa són les millors armes democràtiques que tenim en aquest moment. Els espanyols estan molt nerviosos i ho demostra l’actitud del PP català, C’s i, també cal dir-ho, el PSC. No podem oblidar que bona part de l’èxit rau en el fet d’estar units i així ho demostra l’acció conjunta del 96% de municipis.

Hem aconseguit una unitat social i política impensable fa uns anys i hem assolit també consciència social que en la nova República Catalana Independent es pot aplicar un model econòmic i social diferent de l’espanyol o de l’europeu. Un model que permeti combatre amb eficàcia la pobresa, l’atur, els desnonaments, la precarietat laboral, les mancances en salut pública i l’educació privada. La gran majoria de la societat catalana ho sap i per això més del 70% vol la consulta i 88% n’acceptarà el resultat. La ràpida actuació del Tribunal Constitucional, que ni tan sols s’ha molestat a simular que és un òrgan independent, o el posicionament demagògic dels mitjans espanyols i d’algun de català, com El 8TV,RAC-1, La Vanguardia, o el Periodico, han tingut un efecte contraproduent i han acabat ajudant a enfortir-nos encara més. Uns jutges sotmesos al poder polític, amb un to superb i humiliant, no podran impedir la voluntat sobirana d’un poble que vol decidir lliurement i democràticament.

Cal recordar que la unitat d’acció política és bàsica i que ja fa temps que hem començat el camí que desembocarà en la independència. Ja som a la fase final del procés i no podem trontollar, ni molt menys claudicar. El procés ha de culminar amb una acció política conjunta dirigida per la majoria social, com fins ara. I Espanya ja no hi té res a dir, perquè si nosaltres no afluixem no hi ha volta enrere.
Volem obeir la legalitat catalana i el mandat popular que va donar el 79% de vot sobiranista al Parlament i al Govern de la Generalitat. Als polítics els exigim que no ens fallin. Com deia Joan Fuster “estem farts d’haver de demanar perdó per existir”. Només tenim un camí i l’hem de seguir fins al final.
Falten 30 dies per al 9N. Volem votar i votarem SI+SI. Ni un pas enrere, podem ser lliures i serem lliures.

Josep Cullell Mirambell

09 d’octubre del 2014

Descarrega-te’l

Deixa un comentari