Deixa un comentari

Comunicat: “Avancem, amb força, cap a la República catalana independent”

drassanes_blus_ok

COMUNICAT

“Avancem, amb força, cap a la República catalana independent”

Els fets polítics que han tingut lloc amb la constitució del Parlament elegit el 27 de setembre, han traçat amb lletres de foc el camí que hem de seguir i marcaran els nostres passos al llarg de les setmanes i mesos vinents.

La institució parlamentària s’ha posat al lloc que li corresponia d’acord amb el resultat de les eleccions tot situant-se a l’alçada del moment històric: els parlaments institucionals pronunciats el dia 26 d’octubre van fer referència d’una manera clara i contundent a la República Catalana i a l’inici d’una nova etapa on l’aprofundiment de la democràcia i la justícia social havien de ser la norma d’acció política. La proposta de declaració acordada per la majoria parlamentària independentista, feta pública el proppassat 28 d’octubre, ja assenyala un camí sense retorn cap al nou estat català republicà per mitjà d’un procés constituent propi i àmpliament participatiu. Ara no s’hi val a badar.

Tothom ha de defensar la República naixent

Aquesta nova realitat és el centre de l’acció política d’aquest moment i hem de posar tot el nostre esforç a fer pinya per a encoratjar i defensar les diputades i diputats protagonistes d’aquesta nova acció institucional, de les amenaces i agressions provinents de l’espanyolisme polític (unes amenaces i agressions dirigides especialment contra les persones amb responsabilitats representatives del nostre poble, més destacades). Les possibilitats d’avanç cap a la independència depenen de manera principal de com sapiguem protegir els nostres avanços polítics i com puguem aplegar a la participació amplis sectors de la població. El desplegament del procés constituent, que ja fa mesos que s’està construint, ha de comptar amb una col·laboració entusiasta de tothom que vulgui superar el règim del 1978, sorgit del franquisme. Ens hem de posar a treballar de ple en la defensa de la República catalana que estem fent néixer, perquè sabem que és la porta a un futur de llibertat i de justícia, per a tothom. Continua llegint

Anuncis


Deixa un comentari

Esquerres per la Independència fa una “Crida per la independència, el procés constituent i la República Catalana independent”

La plataforma Esquerres per la Independència, de la qual el nostre Col·lectiu Drassanes en forma part, ha fet públic un Manifest-crida  pel que impulsa una campanya #tudecideixes en que demana la màxima mobilització fins el 27S i  l’obertura d’un procés constituent després d’una declaració d’independència si el 27S les forces del Sí surten guanyadores. La campanya inclou un vídeo on diverses personalitats hi donen suport, com ara Lluís Llach, Manuel Delgado, Empar Moliner, Antonio Baños, Raül Romeva, Carme Sansa o Oleguer Presas, entre d’altres.

“Crida per la independència, el procés constituent i la República Catalana independent”

La majoria social d’aquest país, les classes populars catalanes, s’ha manifestat de manera clara i rotunda per un canvi democràtic, real i profund, que doni resposta a les reivindicacions nacionals i socials.

La manca de llibertats democràtiques, l’atac constant contra els drets nacionals i culturals dels i les catalanes, i les polítiques neoliberals i antisocials de molts governs, ens han dut als índexs més alts de pobresa econòmica i precarització de les condicions de vida de la classe treballadora, i a la negació de la nostra sobirania com a poble.

Davant d’això, l’única via per garantir les llibertats i els drets nacionals i socials és la ruptura amb l’estat monàrquic espanyol, aquell sorgit de la transició espanyola del 78 i hereu de la dictadura franquista.

No hi ha cap més alternativa ni cap altra perspectiva de canvi real, a curt i mitjà termini, que l’acció unilateral del poble català vers la ruptura amb l’estat i el seu actual marc legal. No hi ha cap altre camí que la independència.

Una independència que començarà el 27-S amb el posicionament clar de la societat catalana en clau de ruptura, de canvi social i de país. I això només es pot garantir donant suport a les propostes provinents o sorgides des de les esquerres independentistes.

La construcció d’un nou país també requereix reactivar i reforçar l’aposta per un procés constituent democràtic i popular, que posi les bases del model de societat que volen i necessiten les classes populars del nostre país.

Parlem de la construcció social, popular, oberta i democràtica de la República Catalana independent. Un procés que se segueix de ben a prop, amb els primers indicis organitzatius i de canvi polític, des de la resta de territoris dels Països Catalans.

Les opcions polítiques que parlen de la possibilitat immediata d’una regeneració democràtica a Espanya, ens intenten enganyar. Volen impedir l’exercici efectiu del dret d’autodeterminació del poble català i supediten el nostre procés d’alliberament a una més que improbable reforma de l’estat, perpetuant així les desigualtats derivades de l’actual règim autonòmic. No es tracta de reformar, sinó de trencar amb el règim nascut amb la Constitució del 78.

Des de la nostra realitat nacional i social, el posicionament d’alguns partits d’esquerres és incomprensible i incoherent. Sobretot des de la perspectiva de les esquerres que lluiten per l’alliberament nacional dels pobles i per una veritable democràcia social i política.

No existeix una tercera via. Estem davant d’una cruïlla històrica i, en conseqüència, o ens situem del costat del procés popular per la Independència i per la República Catalana o, per contra, continuem igual com estem ara, o probablement pitjor.

No hi ha millor servei a la resta de pobles sotmesos a l’oligarquia i opressió de l’Estat espanyol, i a les seves classes populars, que desenvolupar el nostre procés de ruptura nacional i social. Una República Catalana que ha de ser solidària amb tots els pobles de l’Estat, i del món, en la seva lluita per les seves llibertats i drets nacionals, socials i democràtics, i contra les injustícies i desigualtats.

Continua llegint


Deixa un comentari

Davant les noves perspectives de candidatures per al 27 de setembre

drassanes_blus_ok

COMUNICAT

Davant les noves perspectives de candidatures per al 27 de setembre

Des del Col·lectiu Drassanes considerem positiva la configuració de les candidatures electorals favorables a la independència de Catalunya que s’està establint en aquesta segona quinzena del mes de juliol. En aquest sentit, volem manifestar que:

1) La confluència de CDC i ERC i altres col·lectius polítics en una candidatura amb persones rellevants de la societat civil obre perspectives favorables de cara a les eleccions del 27 de setembre vinent, tot aplegant vots en un ampli ventall situat al centre de l’espectre polític actual. La reivindicació clara de la independència representa un compromís dels sectors més moderats, fins ara inèdit, que dóna força a l’objectiu a assolir.

2) D’altra banda, la configuració d’una altra candidatura independentista resultat d’un esforç important de confluència al voltant de la proposta CUP-Crida Constituent, que aprofundeix en les reivindicacions socials i en la necessitat d’un procés constituent participatiu promogut des de baix, ajuda a consolidar un pol d’esquerres dins el ventall independentista i ofereix garanties de cara a la ruptura que serà necessària en el camí de la independència.

3) La declaració recent emesa per la candidatura “Junts pel sí” mostra, d’altra banda, una concreció important en el programa de reivindicacions socials que pot crear bones sintonies amb la candidatura CUP-Crida Constituent i ajuda, en general, a aportar força i il·lusió a favor de la República catalana independent que hem de construir en el període que molt probablement obrirem a partir del 27 de setembre.

4) Malgrat això caldria demanar a la candidatura “Junts pel sí” més claredat a l’hora de definir el calendari i una opció més clara a favor de la unilateralitat del procés i de la necessària derogació de les disposicions legals repressives i restrictives de l’“antic règim”. La necessària previsió per a cobrir la transitorietat del procés hauria d’anar acompanyada per un compromís clar i sense ambigüitats en l’objectiu de “fer foc nou”. Els continguts de la nostra República no són objecte de negociació ni poden estar sotmesos a disposicions legals que la seva proclamació farà obsoletes.

5) És important que en les diferents declaracions que es facin entorn de les candidatures favorables a la independència es deixi ben clar que hi ha (almenys) dues candidatures. La febre propagandística no hauria de fer dir a segons quins líders que l’única opció independentista “és la meva”. Hem de ser conscients que questa mena de declaracions basades en l’exclusivitat egocèntrica no juguen a favor de l’alternativa independentista com a opció de país.

6) Tal com remarcàvem a la nostra declaració recent del mes de juliol és convenient que les diferents opcions favorables a la independència existents encara avui donin suport, mentre no es modifiqui el panorama existent, a les candidatures més establertes actualment i que hem esmentat més amunt.

7) Finalment fem una crida a continuar i intensificar les mobilitzacions, convertint l’11 de setembre vinent en un nou clam popular per la nostra llibertat i independència com a poble i a favor de la República catalana independent. I fent del 27 de setembre un veritable plebiscit que sigui alhora l’inici d’un procés constituent participatiu que posi les bases sòlides de la República catalana independent que volem i necessitem col·lectivament

Països Catalans, Col·lectiu Drassanes, 23 de juliol de 2015

info@drassanes.cat

http://drassanes.cat

@drassanesCAT

Descarrega’t el comunicat en pdf

El Col∙lectiu Drassanes és un espai de reflexió i debat, compromès en tres línies de treball: 1- El Referèndum sobre la independència de Catalunya, com a element imprescindible del procés. 2- El desenvolupament d’un procés constituent per proclamar un país nou lliure dels ròssecs del passat. 3- Una República amb un model just de democràcia política, econòmica i social.


Deixa un comentari

DECLARACIÓ DE JULIOL DE DRASSANES

drassanes_blus_ok

 

DECLARACIÓ DE JULIOL DE 2015

Drassanes

drassanes.cat

Falten menys de tres mesos per al 27S. Unes eleccions que han de ser plebiscitàries i constituents. En les últimes setmanes els esdeveniments se succeeixen a gran velocitat. Uns són de fàcil interpretació i d’altres, més complexos.

És fàcil d’interpretar la ruptura de CiU. Davant la negativa sistemàtica del postfranquisme a arribar a un acord de finançament de l’autonomia s’ha vist obligada, pressionada per la mobilització popular, a optar per la independència. No convé menysprear les possibilitats dels seguidors de Duran. Compartiran amb Ciutadans el suport del grup Godó, de Planeta, del Cercle d’ Economia, del Pont Aeri, etc. Pocs militants, però amb grans mitjans.

Tant ERC com la CUP mantenen el seu rumb. Els primers, han triat Junqueras com a candidat amb la proposta d’una “Aliança per la República Catalana” amb objectius compartits per un ampli espectre de l’esquerra: Independència, República, Procés Constituent, defensa dels drets socials, regeneració democràtica, desenvolupament eficient i sostenible. La CUP recollint propostes semblants però amb continguts de radicalitat nacional, democràtica i social, avança amb una candidatura oberta, la CUP-Crida Constituent, cap a una confluència estratègica per iniciar un procés constituent català que va mes enllà de les eleccions.

Continua llegint


Deixa un comentari

Consideracions sobre la proposta electoral del President Mas a les entitats sobiranistes

drassanes_blus_ok

COMUNICAT

– Artur Mas va proposar a la seva intervenció a Molins de Rei una proposta que representava un escac a les principals entitats cíviques del nostre País. Quan s’emplaça a l’ANC i a Òmnium a prendre la iniciativa en favor d’una “llista amb el President” o mes eufemísticament les convida a posar en marxa una “Llista transversal del sobiranisme civil” s’està intentant desviar a les entitats de les seves funcions i objectius cívics com a eixos d’un moviment transversal per la Independència i la República Catalana i es pretén arrossegar a aquestes entitats a una activitat, la de la política institucional, que es aliena al seus principis constitutius. Al mateix temps es pretén arrossegar a favor del partit del President, l’activitat d’aquestes entitats cíviques.

– Cedir a aquestes pretensions implica portar a aquestes entitats cap a una política partidària, a una activitat excloent en relació a amplis sectors de l’espectre polític i social de l’independentisme.

Per altra banda, la proposta del President Mas té conseqüències envers l’interior d’aquestes societats cíviques transversals produint a pocs mesos del 27S desconcert i evidents desavinences quan el més necessari, en aquests moments, és tenir objectius clars i unitat d’acció.

– Creiem que és criticable que les principals entitats de la societat civil hagin acceptat el joc del President Mas, quan menys falta feia reobrir debats tancats i superats. Tot i que també volem remarcar aspectes positius com la voluntat de consultar a tots els afiliats i afiliades, així com cercar el màxim compromís de coordinaciò en la campanya d’estiu per assolir la comprensiò dels beneficis de la República Catalana Independent i el vot independentista més àmpli possible.

 Som conscients que la nostra principal funció, de tota la societat civil, és fomentar i impulsar la mobilització i que, per damunt de tota altra consideració, ens posem al servei del poble i no dels interessos de les candidatures. La societat civil ha d’empènyer i mobilitzar i els partits polítics desenvolupar el seu treball de proposta amb contingut social. Tots hem de jugar el nostre paper. Ara és l’hora de parlar de continguts i no del què ni del qui.

Col·lectiu Drassanes, 30 de juny de 2015

Descarrega-te’l

info@drassanes.cat http://drassanes.cat @drassanesCAT

El Col∙lectiu Drassanes és un espai de reflexió i debat, compromès en tres línies de treball: 1- El Referèndum sobre la independència de Catalunya, com a element imprescindible del procés. 2- El desenvolupament d’un procés constituent per proclamar un país nou lliure dels ròssecs del passat. 3- Una República amb un model just de democràcia política, econòmica i social.


Deixa un comentari

L’única resposta al TC: intensificar la mobilització per la República Catalana Independent

drassanes_blus_ok

COMUNICAT

– El Tribunal Constitucional espanyol ha suspès cautelarment alguns articles de la llei catalana que estableix la creació de les estructures d’Estat. La suspensió ha estat automàtica després que l’alt tribunal hagi admès a tràmit el recurs presentat pel govern espanyol contra diversos articles de la Llei 3/2015 d’11 de març de mesures fiscals, financeres i administratives del Parlament de Catalunya. Aquesta suspensió cautelar suposa un nou atac contra el nostre Poble. Un nou intent de bloqueig i negació de la nostra Nació i de la nostra sobirania per part de les institucions judicials i polítiques espanyoles que posa de manifest el caràcter antidemocràtic d’aquest Estat hereu del franquisme.

No li reconeixem al Tribunal Constitucional cap legitimitat per sobre de les nostres institucions ni cap poder per decidir o condicionar el nostre futur polític.

La millor resposta del Poble català a aquestes actuacions antidemocràtiques és la seva implicació activa en el camí vers la independència amb la mobilització constant, amb un nou Onze de Setembre massiu i cercant el màxim suport social a la independència el que en resta fins el 27S. Impulsant i participant del Debat Constituent que ha d’impregnar les properes eleccions al Parlament dotant-les d’un veritable caràcter plebiscitari i constituent que ens portin definitivament cap a la República Catalana Independent.

Col·lectiu Drassanes, 30 de juny de 2015

Descarrega-te’l

info@drassanes.cat http://drassanes.cat @drassanesCAT

El Col∙lectiu Drassanes és un espai de reflexió i debat, compromès en tres línies de treball: 1- El Referèndum sobre la independència de Catalunya, com a element imprescindible del procés. 2- El desenvolupament d’un procés constituent per proclamar un país nou lliure dels ròssecs del passat. 3- Una República amb un model just de democràcia política, econòmica i social.


Deixa un comentari

Les Sectorials de l’ANC enfilen el Debat Constituent de la futura República Catalana Independent

Publiquem la nota elaborada per l’Equip de Coordinació Intersectorial  de l’ANC -ECI-, organitzadors de la Jornada.

Les Sectorials de l’ANC enfilen el Debat Constituent de la futura República Catalana Independent

Les IV Jornades Sectorials han fixat les bases de col·laboració amb la Convenció Constitucional

IVJornades

Més d’un centenar de participants han debatut sobre la Constitució de la República Catalana Independent. Foto: F.Palau

El debat constituent és protagonista de la nova fase del procés sobiranista i això havia de fer-se notar. Més d’un centenar de delegats en representació de 29 assemblees sectorials han celebrat la IV Jornada de Sectorials de l’ANC per posar en comú el fruit dels debats constituents, discutits i elaborats durant les darreres setmanes i que l’Equip de Coordinació Intersectorial de l’ANC (ECI) ha organitzat i dinamitzat.

Aquesta IV Jornada estava centrada en el “Debat Constituent per a la República Catalana Independent”, és a dir: assenyalar els eixos fonamentals per a una futura Constitució d’una Catalunya independent. Els debats s’han desenvolupat al llarg d’una intensa jornada matinal d’aquest dissabte primaveral 16 de maig al Recinte de l’Escola Industrial de Barcelona.

La benvinguda als assistents ha anat a càrrec del coordinador de l’ECI, Josep Antolí, que ha assegurat que l’objectiu de la Jornada no és redactar cap nou projecte de Constitució, sinó “el de sumar propostes i aspectes de les nostres sectorials als 4 projectes constitucionals ja existents”. Per la seva banda Josep Arranz, secretari de l’Equip de Coordinació Intersectorial, ha remarcat que la participació de l’ANC en el debat constituent no fa sinó recollir allò que ja està en el carrer. “Catalunya, si per voluntat pròpia esdevé una nova nació independent, haurà de dotar-se d’una Constitució i d’unes normes de desenvolupament que li siguin pròpies. És a dir, Catalunya comptarà amb un marc jurídic d’aprofundiment de la democràcia en allò econòmic, polític i social”. Segons continua Arranz “per a les sectorials de l’ANC no és possible elaborar una constitució en el segle XXI sense la participació directa dels ciutadans, és necessari incentivar la participació del conjunt del poble i per això des de les diverses Sectorials que conformem l’ANC estem disposats a aportar el nostre treball en aquesta direcció”.

L’experiència de nous estats a Europa, el paper de Diplocat i la Convenció Constitucional

DSCN2648

Assistents a la Jornada atents a la intervenció de Martí Estruch. Foto: ECI

Previ als debats s’ha comptat amb tres intervencions de nivell que han suscitat una participació intensa i apassionada en el posterior col·loqui. El periodista i director de Vilaweb, Vicent Partal, ha amenitzat els membres de l’ANC sobre la formació de nous Estats amb algunes de les seves experiències com a corresponsal en els processos d’independència com a l’ex-república soviètica d’Estònia i el cas d’Eslovènia a començaments dels anys 90. Les seves experiències viscudes li han servit per a advertir als assistents a la Jornada que “la independència no és una Nit de Reis. És un procés lent, amb fites, que cal veure’l al cap dels anys per a comprovar que el país ha canviat com un mitjó”. I ha reblat: “És possible que algú no s’hagi adonat, però Catalunya ja hi està de ple en el procés cap a la independència”. També ha parlat del paper clau que exercirà Barcelona, Cap i Casal, en el reconeixement internacional del nou estat. “Barcelona té un pes econòmic i polític molt important a nivell internacional i hi ha massa interessos en joc com perquè les potències europees i internacionals no ens facin cas en el precís moment de la independència”. També ha dedicat la seva intervenció en destacar el valor del 9N en l’escena internacional on es va posar en evidència la feblesa de l’Estat espanyol a Catalunya on no va poder imposar la seva autoritat (tot i les sentències del TC i l’extraordinària i inhabitual presència policial). I en canvi el contrapés del comportament exemplarment cívic i l’impressionant nivell organitzatiu de la societat i de les institucions catalanes que foren vistes com a factor d’estabilitat.

DSCN2647

Josep Antolí (dreta) Vicent Partal, Martí Estruch, Josep Arranz i Jordi Rich. Foto: ECI

Martí Estruch, responsable de comunicació internacional del Diplocat -el Consell de la diplomàcia pública de Catalunya- ha explicat durant la seva intervenció la importància de la internacionalització d’un procés d’independència d’un nou estat, per a assegurar que a Catalunya, “els resultats comencen a ser mesurables”, posant com a exemple recent el Debat celebrat al Parlament danés sobre la independència de Catalunya.
Estruch ha mantingut que per a que algú et reconegui, abans és necessari que et conegui. I en essència això és el que està fent Diplocat arreu del món amb Jornades acadèmiques, contactes al més alt nivell amb els principals mitjans de comunicació internacionals i corresponsals del món, treballant de manera coordinada institucions privades de tot tipus -l’ANC entre elles-, agents socials i Govern.
Finalment, Jordi Rich ha pres la paraula. Rich és membre promotor de la Convenció Constitucional i de la qual emana la iniciativa Reinicia Catalunya des d’on també es pretén fomentar el debat constitucional recollint aportacions d’entitats, d’experts i del territori i per la qual cosa disposarà del suport d’una web per on canalitzar el debat. Reinicia, a finals de mes, farà la seva presentació en societat. El sobiranisme civil ja fa mesos que impulsa la discussió sobre com ha de ser el nou estat. S’han redactat diversos esborranys d’una eventual Constitució catalana, i aquesta nova iniciativa aixoplugarà la discussió constituent. En la plataforma hi són presents entitats independentistes i també altres que, malgrat no ser-ho, donen suport al procés d’un nou estat. La Convenció Constitucional impulsa un procés de deliberació de la Constitució que és definit com un procés participatiu i radicalment democràtic.

DSCN2665

El debat ha estat participatiu i intens durant tota la Jornada. Foto: ECI

La Convenció Constitucional vetllarà perquè el procés de redacció de la Constitució catalana es desenvolupi com a mínim en tres fases: una de “participativa”, amb el debat ciutadà, una segona de “representativa” conjunta entre parlamentaris i representants de la societat civil i una darrera etapa de “ratificació” a través d’un referèndum vinculant.
Rich ha versat sobre les parts que ha de tenir una Constitució, les més importants i bàsiques: Definir quin és el subjecte que exerceix la sobirania: el Parlament o el Poble. D’on es desprenen dos grans models: el parlamentari (anglosaxó) o el participatiu o democràcia semi-directa (suís). Els Drets individuals i col·lectius. Així com el repartiment i el control del Poder (divisió de poders). També ha remarcat la importància del sistema electoral, donat que mai és neutre. Conforma majories i l’estabilitat d’un país pot dependre del seu sistema electoral. Tant important com és definir el sistema d’elecció dels representants públics, també ho hauria de ser el disposar d’un sistema de revocabilitat que poques legislacions contemplen. Igualment important és definir el tipus de sistema executiu: presidencialista o semi-presidencialista (una variant del qual és la monarquia parlamentaria) o el conegut com a Directorial o de consens (sistema col·legial en que el Parlament elegeix l’executiu i reflexa la seva diversitat).

Sessió de Treball i conclusions

DSCN2675

Sessió de Treball d’un dels cinc grups de debat. Foto: ECI

A mig matí s’ha procedit a la constitució de cinc taules de treball per grups per a posar en comú el fruit dels diferents debats fets durant les setmanes anteriors i l’elaboració de les conclusions genèriques que seran ara recollides i sintetitzades per l’Equip de Coordinació Intersectorial i enviades a la iniciativa Reinicia per a la seva canalització i aportació al debat. Un debat que a la cloenda de la Jornada s’ha deixat ben clar que aquesta d’avui només era el començament d’un llarg i intens procés deliberatiu i participatiu que cal aprofundir al màxim.

Els grups de sectorials formats han estat: Ciutadania, coordinat per Martha Moreo de la Sectorial d’Immigrants, Benestar, coordinat per Maria Rosa Güell de Sanitat, Economia i Territori, coordinat per David Ros d’Economistes, Cultura,coordinat per Josep Solé de Cultura i Administració, coordinat per Josep Antolí d’Administració Pública.  A cada grup hi han participat en l’elaboració de propostes diverses sectorials.

El gruix de les conclusions s’han centrat en aportacions referents als Drets de ciutadania i a l’exercici de les llibertats individuals i col·lectives, a un Estat al servei de la persona i la col·lectivitat. Dret a una vida digna: serveis socials, alimentació, habitatge, ingressos econòmics mínims, educació i salut universals. A la nacionalitat. A la socialització de l’espai públic com a àmbit de foment de la participació ciutadana. Protecció i prevenció contra les discriminacions i la desigualtat. Dret al treball i defensa d’un lloc de treball digne com a base per aconseguir el bé comú de les persones. Defensa dels valors republicans i democràtics com a base de la dignitat i la llibertat de la persona. Dret a l’accés a la Cultura en igualtat de condicions, considerant aquesta com un dret social de tot ciutadà al mateix nivell que l’educació, l’habitatge o la salut. L’esport com a foment de valors com la cohesió social. Garantir la recerca i la llibertat de càtedra. Debat entre neutralitat de l’estat respecte el fet religiós vs laïcitat. Escola catalana i en català com a llengua vehicular del sistema educatiu. Català i aranés úniques llengües oficials. Un model únic d’ocupació pública per a totes les administracions (una sola escola de l’administració pública, un sol catàleg de treball…) Evaluació continua del servei, transparència de l’administració. Tot ciutadà ha d’arribar a conèixer què es fa amb els recursos i els diners públics. I una direcció pública professional a través dels propis mèrits no subjecte als canvis dels polítics de torn.