EL COL·LECTIU DRASSANES ES DISSOL

COMUNICAT

EL COL·LECTIU DRASSANES ES DISSOL

La lluita per la República Catalana Independent continua

– A la sessió plenària convocada dilluns passat dia 18 de gener el Col·lectiu Drassanes hem pres la decisió de dissoldre’ns.

El Col·lectiu Drassanes ha portat a terme al llarg dels seus dos anys d’existència una tasca important de difusió dels seus tres eixos d’acció: el Referèndum, el Procés Constituent i la República Catalana Independent.

Al desembre del 2013, en la nostra presentació pública, ens definíem com un grup divers que volia “treballar de manera reflexiva, positiva i activa per l’assoliment de la independència i la plena sobirania de la nació catalana, en un marc de democràcia participativa que tingui cura de redactar una nova Constitució que garanteixi el just i ple exercici dels drets personals i col·lectius que són propis de les societats progressistes més avançades”. D’una manera general podem remarcar que hem contribuït, juntament amb altres col·lectius i organitzacions, a promoure i difondre la validesa d’aquestes línies d’acció al si de l’independentisme.

– Considerem que l’acord assolit per la majoria parlamentària sorgida de les urnes el 27 de setembre obre un camí sense aturador cap a l’assoliment de la República Catalana Independent en la part de la Nació Catalana que actualment constitueix la Comunitat Autònoma de Catalunya.

– El projecte està en marxa i ara ens pertoca seguir treballant des de les nostres sensibilitats diverses i transversals, i des de les organitzacions en les quals, de manera individual o col·lectiva, una bona part de nosaltres està implicada i puguem trobar la nostra millor articulació a la lluita per la República Catalana Independent i el Procés Constituent. Els membres del Col·lectiu ens comprometem, conseqüentment, a mantenir els compromisos socials i polítics contrets que tinguin continuïtat. Totes les persones que hi hem contribuït ens conjurem a continuar fent-ho, perquè tenim una pàtria tant petita… que la somiem completa.

Col·lectiu Drassanes

Països Catalans, 20 de gener de 2016

info@drassanes.cat

http://drassanes.cat

Descarrega’t el Comunicat en pdf

Sindicalistes de CCOO aposten per la República Catalana i criden a votar independentista el 27S

Sindicalistes afiliats a Comissions Obreres (CCOO), tots ells quadres del sindicat, i agrupats com a Sindicalistes de CCOO per l’Independència i la República Catalana han difós un manifest en el que exhibeixen el suport a les candidatures independentistes –Junts pel Sí i la CUP- i esperen que la direcció del sindicat es posicioni més clarament en favor d’una Catalunya lliure i independent.

L’objectiu és aconseguir més suports en els propers dies per tal que la cúpula sindical sigui conscient que l’independentisme és cada vegada més important en el si del sindicat.

Les declaracions dels secretaris generals de CCOO i UGT a nivell estatal en contra la independència els han motivat a difondre el manifest, malgrat que aquest ja es discutia de temps abans, que “assegura que com a persones d’esquerra no podem ni volem donar l’esquena al clam popular del país” i “Hem de ser part actora del procés constituent i defensar els treballadors per fer prevaldre els nostres drets en el nou país”.

Així mateix, aquest col·lectiu ha respost enèrgicament a les amenaces de la patronal bancària, la CEOE i grans empresaris que volen determinar el vot lliure de la gent treballadora de Catalunya. Els mateixos que no volen negociar convenis, que aprofiten la reforma laboral per empitjorar les condiciones de treball, així com mantenir sous baixos i contractes precaris.

DECLARACIÓ DE SETEMBRE DE 2015, Esforç, fermesa i il·lusió per a guanyar

DECLARACIÓ DE SETEMBRE DE 2015

Drassanes

drassanes.cat

ESFORÇ, FERMESA I IL·LUSIÓ PER A GUANYAR

Aquesta tardor i de cara a l’11 de setembre, al 27 de setembre i dates posteriors, ens trobem encarats a unes tasques molt concretes, que són principalment:

Una mobilització permanent començant per la Via Lliure a la República Catalana aquest 11 de setembre; una avinguda Meridiana a rebentar des de la Trinitat al Parlament és la millor resposta alhora a les provocacions i amenaces de Felipe González, Aznar i molts altres, a les diferents formes de corrupció i a les maniobres de les clavegueres de l’Estat. Amb serenitat, fermesa i entusiasme.

Immediatament vindran les eleccions del 27 de setembre i la realització d’un procés constituent participatiu. Tot sabent que haurem d’abordar una situació que demanarà una consciència molt clara i una important fermesa per a encarar el nou moment polític i social.

El 27 de setembre: les bases de la República Catalana

Amb les eleccions del 27 de setembre posarem les primeres bases de la República Catalana Independent. Les hem de guanyar. Hem de convèncer de l’evidència política que l’únic vot útil que pot fer possible sortir del carreró sense sortida al qual ens ha abocat l’actual crisi econòmica, social, democràtica i nacional de l’estat espanyol és la independència. I, en conseqüència, hem de cridar a concentrar els vots de manera exclusiva i total en les dues candidatures existents “Junts pel SÍ” i “CUP-Crida Constituent”. Son les dos úniques forces que lluiten perquè Catalunya disposi d’una veritable sobirania pròpia que permeti donar resposta a les necessitats del nostre poble.

En aquesta contesa electoral que serà, de fet, plebiscitària cal aconseguir la majoria més clara possible per emprendre amb el màxim de força el camí cap a la independència. Cal tenir molt clar, però, que una majoria d’escons ja permet d’iniciar passos importants cap a la independència, en el sentit de portar a terme decisions que ens vagin acostant a aquest objectiu, començant per a conferir l’única legitimitat i nova legalitat a les decisions emanades dels organismes representatius del poble català. El punt de partida serà aquesta possibilitat de ruptura i d’emprendre el camí polític cap a la independència. I les primeres decisions del nou parlament han de ser organitzar un procés constituent àmpliament participatiu i fer efectives unes mesures d’urgència social d’aplicació immediata.

En aquestes eleccions  els vots que no són favorables a la independència són vots perduts, inútils per a canviar res, ja que només serveixen per a mantenir i legitimar el caduc i irreformable marc polític del 78 i prolongar la corrupció i els privilegis entre els polítics que s’han avingut a continuar pactant amb el règim monàrquic neofranquista. I és en aquest sentit que cal posar en evidència el paper d’ICV com a constructora, amb Podemos, de la candidatura continuista “Catalunya sí que es pot”, que tot i les propostes de canvi social que difon en la seva propaganda electoral, sap que no tenen cap possibilitat de prosperar dins l’actual règim. Aquesta candidatura se subordina al projecte polític regeneracionista espanyol de Podemos i d’Izquierda Unida sense una voluntat clara de confrontació i de ruptura per a una transformació democràtica i social de l’estat espanyol. Ni tampoc de Catalunya, per a la qual no té cap projecte nacional. És per això que s’ha d’entendre, ara i aquí, com una greu irresponsabilitat política i històrica fer creure a la ciutadania que un projecte polític subordinat a l’estat espanyol pot transformar la societat. Cal doncs votar en massa independència a les eleccions. Només la independència pot fer canviar les coses.

Esquerres per la Independència fa una “Crida per la independència, el procés constituent i la República Catalana independent”

La plataforma Esquerres per la Independència, de la qual el nostre Col·lectiu Drassanes en forma part, ha fet públic un Manifest-crida  pel que impulsa una campanya #tudecideixes en que demana la màxima mobilització fins el 27S i  l’obertura d’un procés constituent després d’una declaració d’independència si el 27S les forces del Sí surten guanyadores. La campanya inclou un vídeo on diverses personalitats hi donen suport, com ara Lluís Llach, Manuel Delgado, Empar Moliner, Antonio Baños, Raül Romeva, Carme Sansa o Oleguer Presas, entre d’altres.

“Crida per la independència, el procés constituent i la República Catalana independent”

La majoria social d’aquest país, les classes populars catalanes, s’ha manifestat de manera clara i rotunda per un canvi democràtic, real i profund, que doni resposta a les reivindicacions nacionals i socials.

La manca de llibertats democràtiques, l’atac constant contra els drets nacionals i culturals dels i les catalanes, i les polítiques neoliberals i antisocials de molts governs, ens han dut als índexs més alts de pobresa econòmica i precarització de les condicions de vida de la classe treballadora, i a la negació de la nostra sobirania com a poble.

Davant d’això, l’única via per garantir les llibertats i els drets nacionals i socials és la ruptura amb l’estat monàrquic espanyol, aquell sorgit de la transició espanyola del 78 i hereu de la dictadura franquista.

No hi ha cap més alternativa ni cap altra perspectiva de canvi real, a curt i mitjà termini, que l’acció unilateral del poble català vers la ruptura amb l’estat i el seu actual marc legal. No hi ha cap altre camí que la independència.

Una independència que començarà el 27-S amb el posicionament clar de la societat catalana en clau de ruptura, de canvi social i de país. I això només es pot garantir donant suport a les propostes provinents o sorgides des de les esquerres independentistes.

La construcció d’un nou país també requereix reactivar i reforçar l’aposta per un procés constituent democràtic i popular, que posi les bases del model de societat que volen i necessiten les classes populars del nostre país.

Parlem de la construcció social, popular, oberta i democràtica de la República Catalana independent. Un procés que se segueix de ben a prop, amb els primers indicis organitzatius i de canvi polític, des de la resta de territoris dels Països Catalans.

Les opcions polítiques que parlen de la possibilitat immediata d’una regeneració democràtica a Espanya, ens intenten enganyar. Volen impedir l’exercici efectiu del dret d’autodeterminació del poble català i supediten el nostre procés d’alliberament a una més que improbable reforma de l’estat, perpetuant així les desigualtats derivades de l’actual règim autonòmic. No es tracta de reformar, sinó de trencar amb el règim nascut amb la Constitució del 78.

Des de la nostra realitat nacional i social, el posicionament d’alguns partits d’esquerres és incomprensible i incoherent. Sobretot des de la perspectiva de les esquerres que lluiten per l’alliberament nacional dels pobles i per una veritable democràcia social i política.

No existeix una tercera via. Estem davant d’una cruïlla històrica i, en conseqüència, o ens situem del costat del procés popular per la Independència i per la República Catalana o, per contra, continuem igual com estem ara, o probablement pitjor.

No hi ha millor servei a la resta de pobles sotmesos a l’oligarquia i opressió de l’Estat espanyol, i a les seves classes populars, que desenvolupar el nostre procés de ruptura nacional i social. Una República Catalana que ha de ser solidària amb tots els pobles de l’Estat, i del món, en la seva lluita per les seves llibertats i drets nacionals, socials i democràtics, i contra les injustícies i desigualtats.